La sala d'apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha revocat per unanimitat la sentència que va condemnar Dani Alves per violació en una discoteca i ha absolt l'exfutbolista. Els jutges consideren que la sentència presenta dèficits que impedeixen compartir tant la valoració que va el tribunal dels fets com la conclusió a què va arribar. Alhora, diu, les proves practicades no permeten concloure que Alves sigui culpable i recorden que en cas de condemna cal "un cànon reforçat de motivació". L'exfutbolista brasiler va ser condemnat el febrer de 2024 a quatre anys i mig de presó per violació, però des que va sortir la sentència es troba en llibertat condicional.
En una sentència de 101 pàgines, la sala -formada per les magistrades Àngels Vivas, Roser Bach, María Jesus Manzano i el magistrat Manuel Álvarez- retreu al tribunal d'instància els "dèficits valoratius molt rellevants" i la poca "cautela" a l'hora de confrontar les proves. Sobre el consentiment de la noia, diu que les gravacions no permeten arribar a cap conclusió sobre si n'hi va haver o no. De fet, diu que les imatges difereixen "notablement" d'allò que va explicar la denunciant, i remarca que "l'examen d'allò que no està registrat ha de ser particularment rigorós i estricte conforme a les exigències de la presumpció d'innocència per donar per acreditada la hipòtesi acusatòria".
"No s'ha contrastat el relat de la denunciant, que havia de ser exposat a major escrutini", assenyala el tribunal, que conclou que les "insuficiències probatòries" no permeten condemnar Alves i que ha de prevaldre la presumpció d'innocència. Per tant, revoca la sentència i dicta una resolució absolutòria que també deixa sense efecte les mesures cautelars adoptades contra l'exfutbolista. D'aquesta manera queden rebutjats els recursos de la Fiscalia -que volia una pena de 9 anys- i de l'acusació particular -que volia elevar-la fins als 12.
La sentència insisteix en la falta de "fiabilitat" de la noia en la part del relat que es pot comprovar a través de les càmeres de vídeo, una mancança que ja quedava recollida en la sentència de primera instància. En canvi, donava veracitat a la resta de la declaració -l'agressió sexual als banys de la discoteca- i no ho contrasta amb altres proves. La sala d'apel·lacions critica aquest "salt argumental" de creure's una part de la declaració d'un testimoni que al mateix tribunal admet que no és fiable i que no contrasti les proves com tocaria. Això és especialment rellevant quan es dicta una sentència condemnatòria, en què les proves han d'estar ben fonamentades.
