Ucraïna demana celebrar «uns nous judicis de Nuremberg» contra líders russos per crims de guerra

Les autoritats del país aboguen per la creació d'un tribunal especial "perquè Rússia ja no reconeix les corts internacionals en defensa dels drets humans"

Publicat el 18 de març de 2022 a les 17:09
Actualitzat el 15 de gener de 2024 a les 17:29
Els judicis de Nuremberg van ser uns procediments penals que van establir les bases del dret internacional en relació amb els crims de guerra i els drets humans, en qüestions tan fonamentals com el genocidi o els crims contra la humanitat. Aquell procés, celebrat el 1945 i 1946, va dur la majoria dels jerarques nazis que quedaven vius després de la Segona Guerra Mundial a la forca. Va ser un judici sense precedents, en col·laboració directa entre els Estats Units, Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica. Ara, però, es reclama reproduir aquell procediment... amb la guerra d'Ucraïna.

Encara que la guerra no ha finalitzat i les converses de pau entre els dos bàndols se succeeixen en diversos escenaris, les autoritats d'Ucraïna han reclamat la creació "d'un tribunal internacional especial similar al de Nuremberg per jutjar els alts càrrecs russos que hagin comès crims de guerra". Així ho ha assegurat la responsable de la comissió del Parlament d'Ucraïna per als Drets Humans, Liudmila Denisova, que ha detallat que fins ara "compten amb documentació sobre més de 1.800 crims de guerra per part de les forces russes". Segons ella mateixa, és la prova definitiva que "Rússia està cometent un genocidi contra el poble ucraïnès”.

Denisova ha assegurat que des del govern de Volodímir Zelenski "tenen prou proves per lliurar-les al Tribunal Penal Internacional (TPI)". El problema, asseguren, és que aquest tribunal opera sota un estatut que no ha estat ratificat per Rússia, "i que, per tant, no preocuparà al Kremlin les decisions que prengui el TPI", ha argumentat en declaracions a l'agència ucraïnesa de notícies UNIAN. El president rus, Vladimir Putin, va signar el novembre del 2016 un decret pel qual Rússia retirava el suport a l'Estatut de Roma, pacte que va significar la creació del TPI. Moscou va signar l'any 2000 l'Estatut de Roma, però no ho havia ratificat, per la qual cosa el país no formava part del tribunal internacional.

Ucraína ha recordat que el Kremlin va assegurar dijous que "no tindrà en compte" l'ordre publicada dimecres per la Cort Internacional de Justícia (CIJ) perquè aturi la seva ofensiva militar contra el país veí. Denisova ha remarcat que aquestes declaracions "són una burla a les Nacions Unides i a tothom".

[h3]Per què reclamen la creació d'un tribunal similar a Nuremberg?[/h3]
El tribunal que es va constituir el 1946 ocupava un buit legal gegant en qüestió de legislació internacional: el Tercer Reich d'Adolf Hitler no es considerava emparat en cap tribunal de caràcter mundial establert llavors ni tampoc es podien aplicar lleis domèstiques dels Aliats al territori Alemany. És per això que, donades també les circumstàncies de la gravetat dels fets que es jutjaven, es va crear una jurisprudència sense precedents que marcaria les pautes en la lluita contra els crims contra la humanitat, els genocidis o les vulneracions dels drets humans en conflictes bèl·lics.

[noticia]211960[/noticia]
Per això mateix, en aquestes bases i salvant les distàncies, Ucraïna veu amb bons ulls fet servir la mateixa estratègia per a poder jutjar tots els màxims dirigents russos implicats en la invasió del país veí. En el cas de Nuremberg, la celebració del judici es va fer en coalició amb les forces Aliades, un cop acabada la guerra. En el cas que reclama Ucraïna, la situació és radicalment diferent: no existeix cap mena d'aliança general que pugui establir un tribunal d'aquestes característiques, però Rússia no reconeix cap tribunal que pugui jutjar aquests crims. Ni tan sols el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), del que Rússia ha deixat de formar part en abandonar el Consell d'Europa.
[plantillaucraina]