Un 30% dels veïns de Barcelona voldria marxar a viure fora de la ciutat

L'Ajuntament apunta que aquesta tendència deriva de la situació de la pandèmia i subratlla que la valoració de la vida a la capital se situa en 7,3, alta tot i que quatre dècimes menys que un any abans

1200_16119330918B3A4051
1200_16119330918B3A4051 | Helena Margarit
29 de març de 2021, 11:21
Actualitzat: 11:21h
Un 30% dels ciutadans de Barcelona, si pogués, marxaria a viure a un altre municipi. Així ho reflecteix l'Enquesta de Serveis Municipals 2020, presentada aquest dilluns, la qual assenyala que només un 54% es quedaria al mateix barri i un 15% aniria a un altre de la ciutat. Es tracta del percentatge més elevat fins ara de tota la sèrie històrica i, en el sondeig de l'any anterior, només un 22% desitjava traslladar-se fora de Barcelona.

El regidor de Presidència, Pressupostos i Pla de Barris, Jordi Martí, ha argumentat que aquest fet es deu sobretot a les conseqüències de la pandèmia, la qual ha incentivat el teletreball en segones residències, i ha assenyalat que un estudi del consistori apunta que es tracta d'una tendència compartida a les grans ciutats europees. De fet, destaca que la nota amb què es valora la vida a Barcelona es manté alta, del 7,3, tot i que quatre dècimes per sota que en el sondeig del 2019.

L'Enquesta de Serveis Municipals és la més gran que es fa a la ciutat anualment, amb més de 6.000 enquestes, i aquest cop s'ha elaborat entre el setembre i el desembre -normalment es fa a la primavera-, a causa de les restriccions de la Covid. La valoració de la tasca de l'Ajuntament cau del 6,2 al 5,7, mantenint-se encara per sobre de la Generalitat, amb un 5,3 (dues dècimes menys que l'any passat), i de l'Estat, amb un 4,5 (creix tres dècimes).

En tot cas, un 59,2% afirma que el darrer any Barcelona ha empitjorat, un percentatge molt similar al que diu que ho ha fet Catalunya (57,6%) i inferior al que ho creu de tot l'Estat (68,8%). En canvi, només un 22,4% opina que la ciutat ha millorat i un 14,3%, que està igual, i fins a un 53,8% confia que millorarà aquest any. Tot i això, Jordi Martí no es mostra preocupat per la valoració: "N'estem molt satisfets, em sembla baix el percentatge dels que diuen que la ciutat ha empitjorat , ja que ha empitjorat tot, hem viscut situacions molt dures".

El regidor ha apuntat com una aparent contradicció igualment que, malgrat que ha caigut un 41% l'activitat delinqüencial -també a causa de la pandèmia-, "el problema de seguretat segueix sent el problema a la ciutat més assenyalat", per un 17% dels enquestats, quasi el mateix percentatge que l'any anterior. Els següents més citats són l'habitatge (7,6%), la Covid (7,5%) i l'atur (7,1%), mentre que l'encaix entre Catalunya i Espanya segueix sent el principal problema català (19,4%) i els aspectes polítics, el primer a l'Estat (27,4%).

Pel que fa als serveis, tornen a situar-se al capdavant en valoració els bombers (8,2), per davant de biblioteques (7,7), mercats (7,4), centres cívics (7,4) i tramvia (7,3), i només suspèn l'aparcament (4). Algunes més usats durant la pandèmia, com el bicing o les zones verdes, millores puntuació.

A nivell de barri, un 33,3% afirma que el seu empitjora, un 29,9% que es manté igual i un 33,2%, que ha millorat el darrer any. Tres grups força equilibrats que es repeteixen a quasi tots els districtes excepte a Ciutat Vella, on un 53,8% assegura que ha empitjorat, un 16,1% creu que es manté igual i només un 21,6%, que ha millorat. L'Ajuntament atribueix aquest diferencial a les dificultats patides arran de la pràctica desaparició del turisme durant aquest 2020.

Tot i això, el consistori subratlla que un 74,8% dels enquestats aprova la gestió municipal i tan sols un 23,4% la suspèn. I de fet, un 33,8% aprova la gestió precisament per la gestió política, mentre que tan sols un 11% la suspenen per aquest àmbit. Igualment, un 42% opina que l'Ajuntament gestiona bé els diners i un 32%, que no ho fa. Una diferència de 10 punts que, en l'enquesta del 2019, era de 18 punts, evidenciant-se un cert canvi de tendència a pitjor.

Arxivat a