La gent associa la monumentalitat de Ciutat Vella només a la zona que existeix entre la Rambla i l’Avinguda Lluís Companys, el que antigament es coneixia com La Ribera. Però el Raval, la zona antigament també emmurallada entre la Rambla, el Poble Sec i Sant Antoni també té un ric patrimoni arquitectònic com el de l’Hospital de la Santa Creu, l’església romànica de Sant Pau del Camp, o la desconeguda capella que avui ens ocupa, la de Sant Llàtzer.

Per entendre la seva història ens hem de remuntar al segle XII, en època del Bisbe Guillem de Torroja, que va ordenar la seva construcció a la plaça del Padró, important via de confluència de camins ja des d’època romana. La capella inicialment estava dedicada a la Mare de Déu dels Malalts, al costat hi tenia Santa Maria dels Mesells, una institució caritativa que tenia la finalitat d’atendre malalts de lepra, que eren aïllats en aquesta zona, aleshores bàsicament terra d’horts i convents.

A principis del segle XV, el 1401, davant el desori d’institucions caritatives que existien a la ciutat es va iniciar un procés d’unificació institucional en el qual la capella va passar a dependre de l’Hospital de la Santa Creu. Amb el creixement urbanístic del Raval, sobretot durant els segles XVIII i XIX, aquest element patrimonial va començar a quedar engolit per construccions al seu voltant i reformes a la façana principal que van fer que passés gairebé inadvertida.

Un dels pioners en preocupar-se per dignificar la capella fou Erasme de Gònima el 1792, un dels primers burgesos industrials de la ciutat del qual vam parlar fa temps. A inicis del segle XX la capella va caure en una decadència cada cop més pronunciada. El 1906 la tasca de mantenir leprosos es va traslladar a Can Masdeu, a la banda d’Horta de la muntanya de Collserola, i el 1909, el mateix any de la Setmana Tràgica, fou dessacralitzada i convertida en magatzem.

El 1950 es va començar a reivindicar la seva restauració, que es va iniciar amb treballs arqueològics d’Adolf Florensa tot i que la restauració en si va haver d’esperar fins al 1989. El 1997 el local va passar a allotjar de nou una comunitat religiosa, la de Sant Egidi.

La gran sorpresa per molts va venir amb la reforma de 2007 en què amb els enderrocs dels carrers de l’Hospital i el Carme simultàniament obrint el pas a un interior d’illa que va passar a esdevenir un parc amb els Jardins dedicats a la pionera metgessa Martina Castells Ballespí. En aquell moment a la vista el preciós absis romànic fins aleshores ocult a les mirades dels vianants, però que, malgrat tot, encara molts desconeixen.