Enmig del sotrac constant i l'intens soroll provinent del motor de 275 cavalls es troben quatre rostres extenuats de passar tres dies dormint sota res més que les estrelles. Amb els ulls entreoberts proven d’evitar que el polsim penetri dins els seus globus oculars. Un polsim tan espès que, tot i que el TOA A2 no està circulant als 67,5 km/h als quals pot arribar, cala dins els pulmons i provoca uns quants estossecs.
 
És l'escenari d'unes maniobres militars a Sant Climent de Sescebes (Alt Empordà) on l'exèrcit hi ha convidat periodistes per "empotrar-se" en una situació de combat que aparenta realisme i que forma part de l'estratègia de relacions públiques del ministeri de Defensa. Segons el Coronel d’Artilleria i cap de l’Oficina de Comunicació de la Inspecció General de l’exèrcit de Barcelona (OCP IGE), Alejandro Rubiella, la iniciativa sorgeix fruit de l’interès de periodistes catalans per participar en els cursos per a corresponsals que se celebren anualment a Madrid. Rubiella manifesta que, mitjançant aquestes activitats, que contenen una part teòrica i una pràctica, es vol "donar a conèixer les missions" de les forces armades alhora que exposar "la forma més convenient" de relacionar-se amb elles. I, és clar, també a millorar la imatge de l'exèrcit a Catalunya, on el context polític no l'ha convertit en una institució ben valorada. 
 
S'acosta el migdia i el cuirassat color verd caqui s’obre camí cap al següent estadi del combat amb un franctirador al sostre preparat per disparar amb la seva metralladora KPVT 14,5 mil·límetres quan s'escaigui. El raig de llum solar que entra en posició zenital pel sostre del blindat militar permet observar com les partícules de pols descansen sobre tots els elements que troben al seu pas, acumulant-se sobre els rostres dels soldats que, com les experiències de cada combat, els modifica la mirada al món exterior. El batalló, conformat per sis militars, deixa enrere el poblat de Sorselle, on ha viscut el primer contacte amb l’enemic.

A Sorselle, l’indret clau d’aquest conflicte fictici entre els militars espanyols i uns suposats "insurgents", s’han desenvolupat carreres entre les parets d’edificis desnonats al bell mig d’un poble fantasma, intercalades de parades tècniques per efectuar trets d’autodefensa a través de racons i finestres. Un ritual compassat de la simfonia bèl·lica: canvis de munició, crits ordenant l’inici del foc i cartutxos descarregant-se entre silencis plens de mirades còmplices. 

Segona parada en aquesta “guerra de desgast” que consisteix a cansar l’enemic alhora que procurar que empri les forces de reserva, formades pels millors soldats, i, llavors, atacar-los. Càmera en mà i tremolosa, la Júlia, una estudiant de periodisme en el seu últim curs que per curiositat ha assistit a les jornades, corre entre les males herbes cap a les trinxeres, cavades pels mateixos soldats, darrere un conjunt d’uniformes verds carregats de 22 kg entre plaques antibales i munició. Crida l’atenció l’enorme enginy que s’amaga rere el disseny d’aquests uniformes. A la part anterior del casc de cada soldat hi ha gravada la seva carta d’identificació que conté el tipus sanguini per si el fereixen, la bandera d'Espanya i les insígnies del rang al qual pertanyen. Així mateix, la tela reversible permet camuflar-se amb altres possibles escenaris i conté uns dispositius lluminosos per poder ser reconegut pel mateix batalló.

Els petits quadrats bordats a les teles es mimetitzen amb l’entorn i ajuden a reduir la firma tèrmica que produeix el cos de tal manera que, si portes l’uniforme ben col·locat, siguis difícilment reconeixible. Enmig del retruny de les branques i les herbes, provocat per les passes ràpides i fermes d’unes botes marró terrós, es pot identificar una conversa emesa entre el brunzit de les radiofreqüències:

- "Aquí macaco a mosqui mosqui, ¿s’ha percebut algun moviment? Canvi."
- "Aquí mosqui mosqui. Terreny lliure d’enemics, tinent. "
 
Però passat un temps el tinent ordena el replegament de les tropes, també de les periodístiques; toca evacuar per continuar la trajectòria a un terreny exempt de perill. L’enemic està aconseguint acorralar-los i, entre crits, tothom puja al seu vehicle rumb les trinxeres més inescrutables. Un cop dins, els assistents intenten recuperar el ritme respiratori habitual mentrestant l’alegria, el cansament i la incertesa ballen maldestrament provant de dirigir el vals sensorial que es cou silenciosament dins el pit de la Júlia. Una gota d’aigua salada descendeix pel seu front fins a arribar a l’inici de l’armilla color camuflatge que l’estreny causant-li incomoditat. La simulació d’avui suposa un punt d’inflexió pel seu futur; per primer cop té l’oportunitat d’acostar-se a viure el que suposa ser corresponsal de guerra.

Entre trinxeres i records de guerres ja passades es descobreix el costat més humà d'alguns soldats professionals, que a vegades conviu amb prejudicis i tòpics. L'essència de la guerra s'amaga sota cada casc, dins la consciència de saber que, si et trobes en primera fila de combat, la teva esperança de vida és, segons els comandaments, de set minuts. És per això que un d’ells explica que el seu principal objectiu, a part de guanyar, és “sortir tots junts del combat”. Un dels soldats explica que la seva satisfacció amb les maniobres és total i que la presència dels periodistes de ben segur que ajuda a molts ciutadans a que en tinguin una imatge més positiva i no "d'homes sense cor", que, segons ell, "és irreal".