Els carbohidrats rics en midó van ser un factor important en l'evolució del cervell humà, segons un estudi internacional liderat per la professora-investigadora Karen Hardy, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El treball desafia la idea llargament sostinguda que l'acceleració de l'augment de la grandària del cervell, que es va produir fa uns 800.000 anys, és el resultat d'un increment del consum de carn i proposa que l'elevada demanda de glucosa que necessiten els cervells hauria estat satisfeta molt més fàcilment amb una alimentació rica en carbohidrats. La investigació ha estat publicada a Quarterly Review of Biology.

Els investigadors han realitzat el treball combinant diverses perspectives d'estudis de genètica humana, arqueologia, antropologia, fisiologia i nutrició. Segons els autors, fins ara s'ha prestat especial atenció al paper dels greixos animals i les proteïnes en el desenvolupament del cervell humà en els últims dos milions d'anys, mentre que la importància dels carbohidrats, especialment en forma de vegetals rics en midó, ha estat "àmpliament ignorada".

L'estudi defensa que els carbohidrats són la millor forma d'obtenir la glucosa i l'energia que necessita l'organisme. La professora Jennie Brand-Miller, coautora de l'estudi i investigadora del Centre Charles Perkins de la Universitat de Sydney, explica que tot i que el consum de carn va ser important, el creixement del cervell hagués estat menys probable sense l'energia proporcionada pels carbohidrats. A més, tot i que les hipòtesis reconeixen la important contribució que va tenir el desenvolupament de cuinar, els investigadors consideren que els carbohidrats cuinats només tenen sentit si el cos té la dotació enzimàtica necessària per processar-los.

Els investigadors creuen que amb la "dieta del Paleolític" els humans no haurien evolucionat. Després que l'ús del foc per cuinar aliments s'estengués, la digestió dels carbohidrats rics en midó va avançar i es va convertir en una font de glucosa preformada que va permetre l'acceleració del creixement del cervell. El midó hauria estat fàcilment accessible per a les primeres poblacions humanes en forma de tubercles, llavors i algunes fruites i fruits secs.

El professor de genètica evolutiva del University College London, Mark Thomas, ha apuntat que un dels principals problemes en l'estudi de l'evolució humana és comprendre com i perquè es desenvolupen cervells tan grans i ha afegit que això va tenir lloc amb costos evolutius. Per exemple, ha afirmat que els cervells són llaminers de glucosa i que els cervells grans han produït bebès amb caps tan grans que posen en risc la vida de les seves mares en néixer i requereixen un gran període de temps per desenvolupar-se, la qual cosa implica que es dediqui menys temps a reproduir-se.

Thomas ha explicat que la fisiologia funcionaria al màxim rendiment amb l'alimentació que es portava a terme abans però ha apuntat que el problema és que es desconeix quina va ser exactament aquesta dieta "i previs intents de definir-la han subestimat la importància dels carbohidrats". 

"Però si ajuntem les necessitats de glucosa dels nostres cervells, la gestació i la lactància, amb la disponibilitat d'aliments rics en midó, les proves més primerenques de l'ús del foc per cuinar i els seus efectes en la digestibilitat del midó, i l'evolució de múltiples còpies dels nostres gens d'amilasa salival, resulta convincent que els aliments rics en midó van jugar un paper crític en modelar el que som actualment, inclosos els nostres grans cervells", ha conclòs.