L'ordre de la jutgessa va ser que els Mossos destinessin tots els efectius necessaris per fer efectiu el desnonament, quan tot just havien passat deu dies des del darrer intent de desallotjament del pis propietat d'Esther Argerich, funcionària de la Diputació.
La policia catalana ha rebut peticions de cancel·lar el dispositiu. Per exemple, per part de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha respost amb l'argument que els Mossos depenen de la judicatura.
Un cas mediàticHem de continuar treballant conjuntament per trobar solucions socials als problemes socials. Els @Mossos depenen només de la judicatura en els casos de desnonament. https://t.co/RWkANEOEbj
— Miquel Buch (@MiquelBuch) December 20, 2019
El cas del Juan i la Livia ja portava cua abans del desnonament d'aquest divendres. A l'octubre, la parella anunciava la primera "vaga total" en el pagament del lloguer a Barcelona, després de viure 12 anys al pis i que la propietària els volgués pujar l'arrendament de 1.000 a 1.300 euros mensuals.
Coincidint amb el primer avís de desnonament, la campanya per evitar-lo va tenir molt ressò. Fins i tot la portaveu d'Unides Podem al Congrés, Irene Montero, va fer-ne difusió, citant el nom de la propietària.
Aquesta, va respondre denunciant per amenaces i coaccions els dos llogaters, a més del portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, i el membre de l'Oficina d'Habitatge Popular de Gràcia, Pablo Ruiz.
Tot just fa deu dies, els col·lectius d'habitatge van denunciar que la propietària i els Mossos d'Esquadra es van coordinar al marge de la comitiva judicial en el segon intent de desnonament i aquest divendres ha aconseguit fer fora els seus llogaters.
