Fa quaranta anys del document Arrels cristianes de Catalunya, que va ser la primera declaració dels bisbes catalans que feia seva la catalanitat de l’Església i el lligam entre cristianisme i identitat nacional. És una efemèride important i ha servit perquè tot un conjunt d’organitzacions, prop d’una trentena, s’hagi aplegat en la Xarxa d’Entitats Cristianes, com Nació va avançar . S’ha presentat aquest dijous al Col·legi de Periodistes.
Si, en aquell document, l’episcopat català afirmava el caràcter nacional de Catalunya, la defensa de la llengua catalana i una Església inserida en el seu poble, avui els promotors de la Xarxa hi han tornat. Han intervingut Anna Almuni (directora del Centre Passatge, que porta una comunitat cristiana de base), Carles Armengol, director de la Fundació Joan Carrera), Joan Maluquer com a president de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat, i la presidenta de Justícia i Pau, Dolors Fernández.
Tots ells han subratllat la necessitat de plantejar com ha de ser l’Església catalana avui i com ha de transmetre l’Evangeli, davant la nova immigració, la transformació del mateix concepte de família, el paper de la dona i els nous desafiaments socials en plena mutació de l’ordre internacional. Aquesta "sortida de l'armari" (en paraules d'un dels promotors) del catolicisme més arrelat al país es produeix en vigílies d'una visita del Papa i quan l'Església catalana es prepara per a la successió del cardenal Omella a l'arquebisbat de Barcelona.
Carles Armengol ha explicat la voluntat de treballar per un cristianisme "que es construeix de baix a dalt", seguint la tradició que simbolitza la Tarraconense, una seu primada al marge de la de Toledo: "És el tipus d'Església amb el que ens identifiquem". Ha vinculat l'afirmació nacional de Catalunya a la doctrina social de l'Església, que defensa les nacions culturals.
En el document es fa referència a la immigració. Dolors Fernández, de Justícia i Pau, ha explicat que, davant dels fets de Badalona i el desallotjament de l'espai B9, organitzacions cristianes van estar a l'alçada i van mobilitzar-se en tasques d'acollida. Però ha notat a faltar "una actitud més valenta de l’Església davant paraules poc evangèliques com les de l’alcalde Xavier García Albiol. El primer que s’ha de fer és preservar la dignitat de la persona".
Visita papal: "No aparèixer com un poble desdibuixat"
Joan Maluquer, de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat, ha assenyalat que la visita de Lleó XIV hauria de ser una oportunitat per aparèixer "no com un poble que, de tan transparent, és translúcid i gairebé desdibuixat". Maluquer ha considerat que la creació de la xarxa pot contribuir a fer més present la realitat d'un catolicisme arrelat: "L'Església catalana és molt més que determinades parròquies de més amunt de la Diagonal".
Entre els signants hi ha la Federació de Cristians de Catalunya, Cristianisme al Segle XXI, el Grup Sant Jordi, Justícia i Pau, la Fundació Catalunya Religió, la Lliga Espiritual d ela Mare de Déu de Montserrat i la seva Lliga Jove, la Fundació Albert Bonet, Acció Catòlica Obrera i la Fundació Joan Maragall, entre d’altres. Anna Alumni s'ha referit a la necessitat de coordinar esforços entre totes les entitats per evitar la dispersió de les activitats i avançar en els pronunciaments conjunts de tota la xarxa. El cristianisme catalanista, que sol ser també el més progressista i conciliar, ha perdut -com tot el catolicisme- embranzida. Ara, tot l'entramat social d'aquest sector disposa d'una plataforma eficaç.
