La primera missió formada només per científiques en una base de l’Àrtic serà catalana, amb el nom d’Hypatia III. La tripulació té previst viatjar l’estiu del 2027 a l’estació de recerca Flashline Mars Arctic (FMARS), a l’illa deshabitada de Devon, un lloc remot de l’arxipèlag àrtic canadenc. Com en les dues missions anteriors del projecte Hypatia, que van ser al desert de Utah (Estats Units), la missió recrearà les condicions d’un viatge a Mart amb els objectius de fer recerca espacial; divulgar-la, sobretot per inspirar les nenes, i valorar les dones en la ciència. La comandant, Estel Blay Carreras, ha explicat que el desert polar àrtic afegirà una “línia de complexitat” en l'expedició i més similituds amb el planeta vermell.
“Mostrant-nos com a científiques i tecnòlogues de carn i ossos, que podem ser la vostra tieta, veïna o cosina, podem animar nenes d'aquí a perseguir els somnis. No volem que siguin científiques i tecnòlogues si no és la seva passió, però que ser una nena no sigui una barrera en els somnis”, ha expressat, en la presentació de l'expedició al Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona. Blay va formar part de la segona missió d'Hypatia i en comandarà la tercera, integrada per un total de deu científiques i enginyeres (tres a la reserva), la majoria de les quals catalanes o vinculades a centres catalans, en el marc de l’associació Hypatia Mars.
La missió està prevista per l’estiu del 2027 i ara l’equip té un any i mig per preparar-se a nivell físic i psicològic i tancar acords amb empreses i entitats per fer viable el viatge, amb molta complexitat logística per les condicions d'aïllament i de fred sever, neu i gel. La Flashline Mars Arctic Research Station, propietat de la Mars Society, només acull tres missions cada any als mesos d’estiu. Fa 25 anys que funciona i en total ha allotjat una vintena de missions científiques.
Així, aquesta nova ubicació d'Hypatia -les dues missions anteriors s’havien desenvolupat a la base de la Mars Research Desert Station (MDRS) del desert de Utah- perfila una expedició més dura, en un lloc més remot i en un ambient més fred. Les expedicions anàlogues simulen “el màxim possible el que seria una missió espacial” en tots els àmbits, des de l’aïllament fins a la comunicació, l’alimentació o l’ús de l’aigua, han exposat. L’enginyera Laura González Llamazares, oficial executiva d’Hypatia III, ha assenyalat que les missions anàlogues permeten “donar suport al futur de l'exploració espacial, que ara mateix té l'objectiu a la Lluna i a Mart”.
Estudiar el permafrost o l'envelliment cel·lular
Hypatia III contribuirà a la recerca científica que es fa a l’estació, en col·laboració amb el govern regional de Nunavut i la seva població. Les científiques monitoraran el permafrost i avaluaran la qualitat de l’aigua per detectar possibles contaminacions procedents de l’aigua de desgel. La tripulació combinarà observacions de camp amb dades de radar per satèl·lit per estudiar el desglaç estacional i els moviments del terreny a escala mil·limètrica, dades clau per planificar infraestructures segures en entorns extrems tant a la Terra com a Mart.
Altres membres de la tripulació estudiaran l’envelliment cel·lular, que a l’espai és més accentuat per la radiació, i com respon el cos de les dones en situacions extremes. La microgravetat també debilita els músculs i el sistema immunitari. Les tripulants seguiran una dieta per millorar la resiliència biològica, que també es podria aplicar a millorar l’esperança de vida a la Terra. A més de Blay Carreras i González Llamazares, formen part de la missió la científica Lucia Matamoros, l’enginyera Anna Sabaté Garcia, la biòloga Maria Lastra, l’enginyera Qi Gao, la comunicadora científica Roser Bastida Barau, la metgessa Marta Milà López, la científica Andrea Jaime Albalat i l’enginyera Carlota Keimer.
