El petó és una de les mostres d’afecte més universals i íntimes, present en pràcticament totes les cultures del món. Els seus inicis daten de fa molts anys, però una nova investigació replanteja la teoria més estesa i situa l’origen del petó romàntic o sexual fa 4.500 anys, a l’antiga Mesopotàmia.

Segons un estudi publicat a la revista Science per investigadors de les universitats d’Oxford i Copenhaguen, els petons amb connotació sexual ja eren habituals mil anys abans del que es creia. Aquesta pràctica es donava a les primeres societats mesopotàmiques, ubicades als actuals territoris de l’Iraq i Síria.

Els doctors Pank Arboll i Lund Rasmussen han estudiat fonts escrites antigues de les primeres societats mesopotàmiques per demostrar que petonejar-se ja era una pràctica establerta a la regió. No es tractaria, doncs, d’una tradició que es va originar al sud d’Àsia fa 3.500 anys, com s’havia dit fins ara. 

Pank Arboll defensa que el petó no va néixer en una sola cultura, sinó que sembla haver aparegut en diverses civilitzacions de manera independent. Aquesta teoria reforça la idea que el petó forma part de la naturalesa humana.

La seva col·lega Lund Rasmussen apunta que espècies com els bonobos i els ximpanzés —els parents més pròxims als humans— també es fan petons. Aquest comportament, diu, podria ser instintiu i explicar per què el petó es troba arreu del món.