[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

Totes les particularitats de la legislatura catalana queden condensades en els vuit dies que separen l'última manifestació de la Diada de la marxa programada aquest diumenge en contra del projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat. Una setmana llarga i carregada de detalls, que ha tingut com a punt d'inflexió l'activació de la taula de negociació amb l'Estat, amb reunió prèvia entre els presidents català i espanyol. Vuit dies d'alt voltatge, al carrer i als despatxos, que situaran les coordenades del mandat de Pere Aragonès i aportaran pistes sobre el sender que resseguirà.

De la Diada en queda la determinació de l'independentisme de base per no renunciar a fer sentir la seva veu, encara que sigui en ple xoc d'estratègies i amb Elisenda Paluzie insistint en una via unilateral de forma immediata que no sembla preparada. Però la unitat reclamada pel sobiranisme civil durant l'Onze de Setembre va desfigurar-se de forma crua menys de 72 hores després, amb la primera gran crisi del Govern, a compte del desacord entre Junts i ERC per la composició de la delegació catalana a la taula de diàleg. La seqüència va ser la següent: traveta de Jordi Sànchez a Aragonès per imposar noms de partit, cop d'autoritat del president no acceptant-los i acusacions de Junts al president per aplicar un veto al dictat de la Moncloa. Resultat: la taula de diàleg en marxa sense un dels dos socis de l'executiu.

Aragonès i Pedro Sánchez van esgarrapar part del que volien en la litúrgia de dimecres al Palau de la Generalitat, que va saldar-se sense concrecions. El president català va posar en marxa la taula de negociació en un context advers i va aconseguir la foto de Sánchez assegut amb les delegacions dels dos governs. Al seu torn, el president espanyol va marxar a Madrid amb un acord per no posar terminis al diàleg, així com la verbalització, al cor de les institucions catalanes, que no considera una proposta l'amnistia i l'autodeterminació. En tot plegat, Junts hi veu un retrocés respecte al 26 del febrer del 2020, data de la primera reunió a la Moncloa. És un relat coherent amb el menysteniment exhibit fins ara per tots els portaveus de la formació, que va culminar en el divorci de dimarts.

La crisi del Govern -perquè l'episodi és una crisi que accentua la desconfiança entre socis, sens dubte, que en altres països hauria provocat el trencament de l'executiu- lesiona seriosament la convivència entre independentistes. Quan el president ha de demanar "lleialtat" al vicepresident és que la ferida no cicatritza en dos dies. ERC i Junts han exhibit falta d'entesa en les dues decisions principals de l'arrencada de la legislatura -la taula de diàleg i l'aeroport del Prat-, amb retrets públics que afegeixen incertesa a la viabilitat de la coalició i remeten a l'etapa de Quim Torra a Palau.

I la setmana es tancarà diumenge amb una manifestació per fer sentir el "no" a l'ampliació de l'aeroport, una inversió que el president espanyol va donar per descartada en la visita a Barcelona. Aragonès no té previst jugar-se el coll per fer possible el projecte, per la contestació interna que té al seu partit -on es persegueix un relat climàtic mínimament solvent- i perquè prioritza l'aprovació dels pressupostos amb la CUP en el curt termini. A ERC no han canviat de parer sobre la presència de consellers a la manifestació, l'espurna que -segons el relat de la Moncloa- ho va fer saltar tot pels aires.

La marxa en contra del creixement de les emissions al Prat serà la cirereta al trajecte tortuós de l'independentisme institucional des que la Diada va encetar el curs polític. I serveix de retrat d'una legislatura farcida d'interrogants. Si persisteix la incapacitat per avançar amb certa coherència en l'agenda nacional -diàleg amb l'Estat- i l'agenda econòmica i social, és lícit preguntar-se quin sentit té que ERC i Junts insisteixin en la fórmula del Govern de coalició? Un dubte més que raonable.
 

---

Avui no et perdis

» Cinc incògnites que encara ha de resoldre la taula de diàleg; per Bernat Surroca.

» Opinió: «El Govern zombi»; per Francesc-Marc Álvaro.

» Opinió: «Independentisme i 'fake news'»; per Oriol March.

» Govern espanyol i sindicats ultimen l'augment del salari mínim en 15 euros; per Jordi Velert Irles.

» El CIS reforça el lideratge del PSOE en el context de represa de la taula de diàleg; per Roger Tugas Vilardell.

» Més del 80% d'espanyols obligaria a vacunar-se a tothom que treballa de cara al públic; per Roger Tugas Vilardell.

» ​Les persones grans a les residències rebran la tercera dosi de la vacuna; per Jordi Velert Irles.

» ​L'ONU adverteix que la Covid no ha endarrerit l'avanç del canvi climàtic; per Lluís Girona.

» Els Mossos creuen que l'home que va matar el fill es va suïcidar la nit dels fets o poc després; per Bernat Surroca.

» ​«Desconnecta de les elèctriques»: la protesta contra l'increment del preu de la llum; per Lluís Girona.

» ​Arrenca un Mercat de Música Viva de Vic presencial després d'un any atípic per la pandèmia.

» Filiprim: «Ibai fa periodisme?»; per Toni Vall.
 

---

 El passadís

La comunitat benedictina de Montserrat va elegir dimecres un nou abat. Serà Manel Gasch, fins ara majordom-administrador. Tot i que el secret guia el procés electoral, en el qual (com en els conclaves cardenalicis) està terminantment prohibit fer proselitisme per un mateix i informar sobre els resultats, sembla que dimarts, després de la votació indicativa, molts monjos van anar a dormir creient que el més posicionat era Ignasi Fossas, el prior del monestir. El seu nom havia aparegut en les paperetes de molts membres de la comunitat. Però la nit va dur sorpreses i entorn del nom de Gasch es van aplegar més voluntats. Una part de la comunitat volia imprimir una línia oberta allunyada de la considerada més liturgista, que Fossas encarnava.   

Vist i llegit

La cimera entre Aragonès i Sánchez va deixar diversos titulars, un dels quals, que la inversió per a l'ampliació de l'aeroport del Prat quedava aparcada. Sobre la proposta d'Aena i les decisions polítiques preses fins ara hi reflexiona el biòleg i tècnic urbanista Frederic Ximeno, en un article a Crític. Ximeno, que també ha assumit responsabilitats en el govern municipal d'Ada Colau a Barcelona i és membre del Comitè d'Experts de Canvi Climàtic del Parlament, planteja "preguntes imprescindibles" sobre l'aeroport. Es pregunta, com encaixa la proposta d’ampliació amb els compromisos climàtics internacionals i europeus, així com amb les lleis de canvi climàtic espanyola i catalana, i es pregunta si la proposta resistirà un embat judicial que considera gairebé assegurat. Pel biòleg, "l'absència de respostes honestes, tècnicament rigoroses, extenses i precises posaria de manifest la inconsciència, la inconsistència, la manca de perspectiva i el gran risc de prendre una decisió sense cap fonament en temps d'emergència climàtica".

 El nom propi

"He guanyat 25 medalles en Mundials, 7 en Jocs Olímpics i soc una supervivent d'abús sexual". El testimoni de Simone Biles al Senat dels Estats Units -la veu més esperada al comitè que investiga la presumpta negligència de l'FBI en el cas Larry Nassar, exmetge de l'equip de gimnàstica dels Estats Units- ha impactat per la seva desconfiança en el sistema que, en teoria, l'havia de protegir. "Culpo dels abusos Nassar i tot el sistema que ho va permetre", ha declarat la campiona olímpica, de 24 anys, que no ha pogut reprimir les llàgrimes. Com altres gimnastes d'elit, Biles va patir l'acarnissament de qui és considerat un depredador sexual. Per això, davant la inacció de les autoritats policials nord-americanes, ha demanat una investigació independent i el processament dels agents implicats en el cas, que mai van detenir l'exmetge de l'equip nord-americà tot i les nombroses proves existents i el testimoni de les gimnastes.   

 Els imperdibles

La setmana passada, en l'especial dedicat als 20 anys dels atemptats de l'11-S, en Víctor Rodrigo repassava com havia abordat el cinema el relat d'aquells atacs al cor dels Estats Units i detallava les estrenes, en format de pel·lícula, sèrie o documental, que emergien amb l'efemèride. Un dels treballs que citava era The Mauritanian, un film de l'escocès Kevin McDonald que relata la història real d'un pres de Guantánamo que va ser retingut i torturat pels Estats Units durant més de 16 anys sense haver comès cap delicte. Amb un repartiment que inclou Benedict Cumberbatch i Jodie Foster, la pel·lícula desplega un dels racons foscos de l'ofensiva nord-americana capitanejada pel president Bush i la seva administració, amb el vicepresident Cheney com a ideòleg. 

  ​