[nointext]
[blockquote]Els 41 km de túnels semblen una picada d'ullet als Jocs Olímpics que es preparaven uns metres més amunt[/blockquote]
Els 41 quilòmetres d'aquests túnels –construïts entre el 1989 i el 1992- semblen una picada d'ullet als Jocs que es preparaven uns metres més amunt. I és que es tracta pràcticament de la longitud d'una marató resseguint en paral·lel tot el traçat de les rondes de Dalt i del Litoral. De fet, aquestes galeries de serveis i les rondes de Barcelona estan tan a prop que, en alguns punts, els vehicles circulen a només 60 centímetres de la paret interior dels túnels.
Les galeries es van anar instal·lant a la vegada que es construïen les rondes, aprofitant que s'obria el terreny. Anys més tard, s'hi van sumar uns ramals a Sant Adrià de Besòs -resseguint el curs del riu-, a sota la plaça de les Glòries -en forma de creu- i al carrer Tarragona.
41 quilòmetres plens d'energia
Els túnels fan dos metres d'ample per 2,5 d'alt, i la il·luminació s'encén per trams per estalviar energia. NacióDigital els ha pogut visitar, acompanyats de Fabián Gamarra, administrador de les Comunitats d'Usuaris de les Galeries de Serveis, i de Julián Mateos, responsable de línies d'Alta Tensió al Barcelonès i Vallès d'Endesa.
Les galeries subterrànies permeten transportar el subministrament de llum, aigua i telèfon. Foto: Adrià Costa
La companyia elèctrica és el principal usuari de les galeries, ja que disposa del 60% de l’espai en la majoria de trams, per fer transitar el cablejat de mitja i alta tensió i distribuir l'energia als domicilis i edificis de serveis de Barcelona. En total, Endesa hi té instal·lats 550 quilòmetres de cablejat connectats a diverses subestacions o centres de transformació.
"L'objectiu de la planificació d'aquests túnels era racionalitzar el subministrament de llum, aigua i telèfon, facilitant-ne el manteniment i reduint-ne l'impacte sobre la ciutat, ja que ens evita haver d'obrir forats cada dos per tres per fer-hi reparacions", explica Mateos des del centre de control de les galeries. "Aquí dins pots treballar-hi tot l'any, sigui de dia o de nit. Tenim un sistema de ventilació que ho possibilita, i a més no hi fa mai calor ni fred", afegeix Gamarra. Un altre avantatge és que el personal de manteniment pot preveure petits desperfectes abans que el cablejat o les canonades es facin malbé i hi hagi una incidència.
El centre de control, peça clau de les galeries
El centre de control és un dels aspectes que fan que aquestes galeries de serveis siguin especialment valuoses. Vetlla les 24 hores del dia durant els 365 dies de l'any per la seguretat del túnel. Si algun operari vol accedir a les galeries per alguna de les seves 150 entrades, el centre de control ho ha d’autoritzar prèviament, i un complex sistema de seguretat anti-intrusisme comprova que la persona que hi entra està autoritzada.
Les galeries també compten amb detectors d'incendi (hi ha fins a 1.920 detectors de fum), de fuites de gas, de temperatura, comportes tallafocs i bombes d’aigua (per si rebenta una canonada o s'hi filtra aigua freàtica). Tots aquests sistemes de seguretat estan gestionats també des del centre de control, en el qual sempre hi ha dos operaris i que des del 1992 s'ha modernitzat en tres ocasions.
[blockquote]Les galeries són úniques al món pel model de gestió, que funciona com una comunitat d'usuaris[/blockquote]
Les galeries també compten diàriament amb quatre treballadors de manteniment i dos d'administració, a més del personal propi de les companyies operadores que hi entren puntualment quan ho necessiten.
Una de les galeries subterrànies amb els principals subministraments. Foto: Adrià Costa
"Aquestes galeries són úniques al món pel seu centre de control i pel model de gestió, ja que funcionen com una comunitat d'usuaris", explica Gamarra. "Per això cada any tenim visites d'arreu del món, en especial quan es fan esdeveniments mundials i les ciutats tenen l'oportunitat de fer grans canvis urbanístics", afegeix.
Com una comunitat de veïns
El model de gestió de les galeries és idèntic al d'una comunitat de veïns. La propietat de les galeries és municipal, i les companyies usuàries (de llum, aigua, telèfon i el propi ajuntament) paguen els costos de manteniment i d'administració en funció de l’espai que tenen assignat per operar.
A més, la presidència és rotatòria, i cada any li toca a un dels actors ser-ne el president. Com en una comunitat de veïns, però, els usuaris a vegades tenen interessos contraposats. Aquí entra en joc Fabián Gamarra: "La meva tasca com a administrador de la comunitat d'usuaris és ser neutral entre les parts i facilitar que es posin d'acord", apunta.
El model de comunitat d'usuaris ha demostrat ser un èxit, assegura el responsable d'Alta Tensió d'Endesa. "Com a usuaris de les galeries podem saber en tot moment què s’hi està fent i fins i tot qui hi entra. Som uns veïns ben informats", explica Julián Mateos.
Les galeries ressegueixen les Rondes de Barcelona. Foto: Adrià Costa
