La crisi de l'amiant al metro de Barcelona s'agreuja dia a dia. Aquest dimecres s'ha fet públic el primer cas de malaltia greu, l'asbestosi, en un treballador del transport suburbà en actiu. L'estira-i-arronsa entre el comitè d'empresa i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), cada vegada més tens, s'ha traduït, ara per ara, en una convocatòria de vaga durant el Mobile i en l'advertència d'una nova aturada que ja s'està definint.
Quines són les conseqüències per a la salut d'una exposició continuada a l'amiant? La situació és alarmant? I, més enllà dels treballadors, com pot afectar la presència d'aquest material tòxic als usuaris que agafen a diari el metro? Els passatgers també estan en perill? Sobre aquestes qüestions reflexiona a NacióDigital el pneumòleg Josep Tarrés, especialitzat en amiant i membre de la comissió de l'Agència de Salut Pública de Barcelona que segueix el cas del metro.
Un risc "petit", però real
Tarrés considera que, malgrat que el risc "és molt petit", la possibilitat que els passatgers puguin patir afectacions és "real i no es pot obviar". L'expert considera que la crisi de l'amiant ha passat de ser una qüestió específica de salut laboral a ser també de salut pública. Diu que cal crear conscienciació social, tal com passa amb l'exposició al sol, beure i conduir o els riscos de les relacions sexuals. "Ara toca el metro, però la setmana que ve serà una altra empresa. És extingible", valora.
Afectacions a les vies respiratòries i diferents tipus de càncer
El pneumòleg explica que l'Organització Mundial de la Salut ja va classificar l’amiant com a cancerigen de primer nivell el 1977, igual que el tabac. "L’amiant és 100% responsable dels mesoteliomes, els càncers de pleura que només es produeixen a causa de l’amiant. També pot provocar càncer de pulmó i se l’ha relacionat amb càncers de laringe, ovari o testicle", explica.
Tarrés detalla que s'ha demostrat que quan s'inhala, penetra a l’aparell respiratori i pot provocar també una reacció inflamatòria que pot evolucionar en una fibrosi i és la responsable de les malalties cròniques, com les plaques pleurals i l’asbestosi, que és l’enduriment del pulmó provocat per la presència de fibra d’amiant.
"El període de latència és molt llarg. Amb les afectacions menys agressives, com les plaques pleurals, és de deu anys. Amb el mesotelioma, la mitjana és de 41 anys. Això fa que socialment es relativitzi molt el tema", reflexiona l'expert.
Només provoca afectacions si s'erosiona o es manipula directament?
"L’amiant provoca una exposició directa i una indirecta. La directa és la del treballador que ha estat tocant o manipulant l’amiant. La indirecta és la d’aquell treballador que no el toca directament però comparteix l’àmbit laboral. I l’aire és per tothom. Això obre el camp de treballadors i usuaris exposats: són tots aquells que comparteixen l’espai amb aquells que toquen l’amiant directament", conclou Tarrés.
Josep Tarrés és pneumòleg especialitzat en les afectacions per amiant Foto: Adrià Costa
