L’Hospital Vall d’Hebron ha reduït un 33% les visites a urgències de pacients crònics amb insuficiència cardíaca o malaltia pulmonar obstructiva (MPOC) gràcies a un programa que va implementar el 2022. Amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels pacients, el programa reforça la coordinació entre nivells assistencials -atenció primària, intermèdia i hospitalària- per trobar els recursos més adequats per a cada persona, millorar-ne el seguiment i actuar abans que se li descompensin les patologies. Es tracta sobretot de pacients majors de 80 anys que, tot i tenir un cert grau de fragilitat, mantenen l’autonomia en les activitats quotidianes i la majoria dels quals viu a casa.
Els resultats del programa s’han recollit en un estudi, publica a la revista Medicina Clínica, amb un grup de 126 persones grans amb malalties cròniques que havien acudit a urgències dues vegades o més en sis mesos. D’aquests pacients, 91 tenien insuficiència cardíaca, 29 MPOC i 6, les dues malalties. Amb la implantació del programa, les visites a urgències van reduir-se un 33% de mitjana, una xifra més pronunciada entre les dones (40%, i 28% en homes) i entre els pacients amb insuficiència cardíaca (39% davant el 17% dels que tenen MPOC).
Concretament, el programa s'ha implementat a l’Àrea Integral de Salut (AIS) Barcelona Nord. En una trobada amb periodistes per explicar els resultats, el doctor Antonio San José, consultor del Servei de Geriatria de Vall d’Hebron i professor del Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha destacat que, a més de reduir les visites a urgències dels pacients, ha permès mantenir la qualitat de vida pel que fa al dolor, l’ansietat, les autocures, l’autonomia per desenvolupar activitats diàries i la mobilitat.
La doctora Mónica Zuleta, del Servei de Geriatria de Vall d’Hebron, indica que quatre anys després de posar en marxa el programa, han observat en un nou estudi que “trobar el nivell assistencial més adient per a cada pacient, en funció de les necessitats clíniques, suposa una millora de l’atenció, a més d’una gestió més eficaç”. Aquests resultats consoliden els primers que es van presentar, fa dos anys i mig.
Com funciona el programa?
El sistema informàtic de Vall d’Hebron genera diàriament una llista automatitzada de pacients amb malalties cròniques complexes que han estat donats d’alta per segona vegada en sis mesos a urgències, amb o sense ingrés hospitalari. Una infermera gestora de casos revisa la llista i hi identifica els pacients atesos per descompensació d’insuficiència cardíaca o agudització de la malaltia pulmonar obstructiva crònica i en fa una valoració individual.
La infermera deriva cada pacient al recurs més adequat segons el perfil clínic: el centre d’atenció primària (CAP) de referència; a un dispositiu d’atenció intermèdia, com l’Equip de Suport Integral a la Complexitat (ESIC), ubicat al CAP Casernes, o l’Hospital de Dia Sant Rafael; o als hospitals de dia o consultes dels serveis de Pneumologia o Cardiologia de Vall d’Hebron.
Marta Losada, la infermera referent del Programa de pacient crònic complex multifreqüentador de Vall d'Hebron, assenyala que el programa "pot servir de referència per millorar l'atenció continuada dels pacients i evitar que es quedin en una zona grisa del sistema sanitari".
Per la seva banda, el doctor Jordi Acezat, metge de família a l'ESIC de Casernes i responsable de l'Atenció Continuada Urgent Territorial (ACUT) a l’Institut Català de la Salut (ICS), remarca la coordinació dels nivells assistencials a partir del coneixement dels recursos que hi ha al territori per poder donar la resposta “més eficient” al pacient. Per a Acezat, l’“èxit” del programa també rau en la “proactivitat” per anticipar-se a les descompensacions que poden tenir aquests pacients a causa de les malalties cròniques.
