10
de març
del
2024
Actualitzat
el
11
de març
a les
8:16h
L'elecció de Luis Argüello, arquebisbe de Valladolid, com a nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), ha suposat un viratge conservador a la cúpula eclesiàstica. El temps dirà quina profunditat tindrà aquest gir cap a posicions més tancades. Amb l'elecció d'Argüello, es tanca l'etapa de quatre anys de presidència del cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella. El proper 21 d'abril, Omella farà 78 anys, tres més dels requerits per presentar la renúncia al Papa. El relleu no sembla imminent, però el cardenal ja enfila el tram final del seu govern a l'arxidiòcesi. Hi haurà temps per fer balanç del seu mandat a Barcelona, però ja se'n pot fer del que ha suposat per l'Església catalana la seva presidència dels bisbes espanyols.
Fonts eclesiàstiques descriuen el resultat d'aquests quatre anys de manera crítica: "Ha estat president de la CEE i ha aconseguit posicionar-se molt bé a Roma, però no ha exercit com a líder de l'Església catalana". Aquesta opinió és compartida per diversos observadors de la realitat eclesial, que apunten a dades objectives. La primera és la pràctica absència de bisbes de Catalunya en la nova executiva de l'episcopat. La integren nou prelats. Sí que n'hi ha que ho han estat, com l'arquebisbe Sáiz Meneses, avui a Sevilla, format a Toledo i de línia clarament conservadora. I sí que n'hi ha que han estat molt bel·ligerants amb el sobiranisme, com l'arxiconservador Jesús Sanz Montes, arquebisbe d'Oviedo, posicionat en contra de l'amnistia de manera molt vibrant.
Aquesta és una altra crítica que es fa a Omella: no ha aconseguit capgirar els sentiments de molts bisbes sobre la realitat catalana. Les declaracions que ha anat fent el mateix nou president, Luis Argüello, ho testimonien, amb el seu rebuig a l'amnistia i la seva recança envers l'ús normal de la llengua catalana. Argüello va contestar els capellans que el 2018 van demanar als bisbes espanyols que apostessin pel diàleg amb Catalunya dient-los que no acollien prou bé els creients que procedien d'altres indrets de l'estat.
De la dotzena de comissions i consells de la CEE, tots renovats aquesta setmana, la presència catalana no pot ser més migrada: només un bisbe de Catalunya hi és. Es tracta de Francesc Conesa, el bisbe de Solsona -nascut a Alacant- que va substituir Xavier Novell. Conesa presideix la comissió de la Doctrina de la Fe.
El que va passar amb la diòcesi de Girona ha estat el darrer símptoma que a Roma no tenen pressa quan es tracta de resoldre expedients catalans. Girona va estar dos anys sense bisbe. Finalment, ha estat l'abat de Poblet, Octavi Vilà, el designat. El nomenament com a bisbe d'un religiós al capdavant d'un monestir amb tanta personalitat ha sorprès tothom, però val a dir que, en aquest cas, la designació ha estat ben rebuda a la diòcesi.
Els bisbes presenten la renúncia al Papa al complir 75 anys. Normalment es deixa un temps prudencial abans d'efectuar el relleu. En el cas de prelats rellevants o amb rang de cardenal, se sol dir que dos anys de pròrroga són els habituals com a signe de consideració. Més de tres anys ja suposen un reconeixement. Seria el cas d'Omella, que conserva importants ressorts de poder ben a prop del papa Francesc.
Pertany al Dicasteri dels Bisbes, on es preparen els nomenaments de tots els membres de l'episcopat. I des del 2023 forma part del restringit Consell de Cardenals (C9), nou prelats que assessoren el Papa en el govern de l'Església i que ha anat canviant d'integrants i de xifra de membres. Fins als 80 anys, a més, té vot en un hipotètic conclave.
No hi ha senyals d'un relleu proper a l'arquebisbat de Barcelona. Fonts del Palau Episcopal asseguren que, ja sense les obligacions de president de la CEE, Omella té previst intensificar la seva presència a l'arxidiòcesi. Una manera, potser, de recordar que continua al comandament i que encara no pensa en la jubilació.
Tampoc circulen molts noms amb força. Però sí que comencen les especulacions. I, sobretot, els neguits de diverses sensibilitats. En sectors catalanistes de l'Església, perviu el temor de l'arribada de prelats forans, desconeixedors de la realitat eclesial catalana, com va ser el cas del mateix Omella. Aquests sectors apunten el "risc" d'un altre aragonès per succeir Omella i recorden la proximitat al cardenal de l'actual arquebisbe de Saragossa, José Antonio Satué, de 56 anys i fill d'Osca.
"No hi ha rastre d'un José Cobo a Barcelona", explica un coneixedor de la diòcesi en referència a un possible bisbe jove i renovador, com és el cardenal arquebisbe de Madrid. D'entre els bisbes "joves" hi ha Sergi Gordo, de 56 anys, però va ser designat l'any passat bisbe de Tortosa. En canvi, un nom que sembla amb recorregut és el de l'esmentat Francesc Conesa.
El bisbe de Solsona sembla ara el prelat català amb més projecció. Ha pacificat la seva diòcesi, que va quedar trasbalsada pel mandat de Xavier Novell, que va acabar renunciant i casant-se. Conesa ha instaurat un estil planer i ha tingut una bona entrada al bisbat. De 62 anys, defuig controvèrsies. Té una formació sòlida. Va obtenir el doctorat en Filosofia i Teologia a la Universitat de Navarra. Per tant, té bones connexions amb l'Opus Dei, al qual no pertany. Ha participat en el sínode de bisbes a Roma. Té fama de treballador i ara mateix és l'únic bisbe català que presideix una comissió a la CEE.
Fonts eclesiàstiques descriuen el resultat d'aquests quatre anys de manera crítica: "Ha estat president de la CEE i ha aconseguit posicionar-se molt bé a Roma, però no ha exercit com a líder de l'Església catalana". Aquesta opinió és compartida per diversos observadors de la realitat eclesial, que apunten a dades objectives. La primera és la pràctica absència de bisbes de Catalunya en la nova executiva de l'episcopat. La integren nou prelats. Sí que n'hi ha que ho han estat, com l'arquebisbe Sáiz Meneses, avui a Sevilla, format a Toledo i de línia clarament conservadora. I sí que n'hi ha que han estat molt bel·ligerants amb el sobiranisme, com l'arxiconservador Jesús Sanz Montes, arquebisbe d'Oviedo, posicionat en contra de l'amnistia de manera molt vibrant.
Aquesta és una altra crítica que es fa a Omella: no ha aconseguit capgirar els sentiments de molts bisbes sobre la realitat catalana. Les declaracions que ha anat fent el mateix nou president, Luis Argüello, ho testimonien, amb el seu rebuig a l'amnistia i la seva recança envers l'ús normal de la llengua catalana. Argüello va contestar els capellans que el 2018 van demanar als bisbes espanyols que apostessin pel diàleg amb Catalunya dient-los que no acollien prou bé els creients que procedien d'altres indrets de l'estat.
De la dotzena de comissions i consells de la CEE, tots renovats aquesta setmana, la presència catalana no pot ser més migrada: només un bisbe de Catalunya hi és. Es tracta de Francesc Conesa, el bisbe de Solsona -nascut a Alacant- que va substituir Xavier Novell. Conesa presideix la comissió de la Doctrina de la Fe.
El que va passar amb la diòcesi de Girona ha estat el darrer símptoma que a Roma no tenen pressa quan es tracta de resoldre expedients catalans. Girona va estar dos anys sense bisbe. Finalment, ha estat l'abat de Poblet, Octavi Vilà, el designat. El nomenament com a bisbe d'un religiós al capdavant d'un monestir amb tanta personalitat ha sorprès tothom, però val a dir que, en aquest cas, la designació ha estat ben rebuda a la diòcesi.
Ressorts de poder
Els bisbes presenten la renúncia al Papa al complir 75 anys. Normalment es deixa un temps prudencial abans d'efectuar el relleu. En el cas de prelats rellevants o amb rang de cardenal, se sol dir que dos anys de pròrroga són els habituals com a signe de consideració. Més de tres anys ja suposen un reconeixement. Seria el cas d'Omella, que conserva importants ressorts de poder ben a prop del papa Francesc.Pertany al Dicasteri dels Bisbes, on es preparen els nomenaments de tots els membres de l'episcopat. I des del 2023 forma part del restringit Consell de Cardenals (C9), nou prelats que assessoren el Papa en el govern de l'Església i que ha anat canviant d'integrants i de xifra de membres. Fins als 80 anys, a més, té vot en un hipotètic conclave.
Noms a l'horitzó
No hi ha senyals d'un relleu proper a l'arquebisbat de Barcelona. Fonts del Palau Episcopal asseguren que, ja sense les obligacions de president de la CEE, Omella té previst intensificar la seva presència a l'arxidiòcesi. Una manera, potser, de recordar que continua al comandament i que encara no pensa en la jubilació.Tampoc circulen molts noms amb força. Però sí que comencen les especulacions. I, sobretot, els neguits de diverses sensibilitats. En sectors catalanistes de l'Església, perviu el temor de l'arribada de prelats forans, desconeixedors de la realitat eclesial catalana, com va ser el cas del mateix Omella. Aquests sectors apunten el "risc" d'un altre aragonès per succeir Omella i recorden la proximitat al cardenal de l'actual arquebisbe de Saragossa, José Antonio Satué, de 56 anys i fill d'Osca.
"No hi ha rastre d'un José Cobo a Barcelona", explica un coneixedor de la diòcesi en referència a un possible bisbe jove i renovador, com és el cardenal arquebisbe de Madrid. D'entre els bisbes "joves" hi ha Sergi Gordo, de 56 anys, però va ser designat l'any passat bisbe de Tortosa. En canvi, un nom que sembla amb recorregut és el de l'esmentat Francesc Conesa.
El bisbe de Solsona sembla ara el prelat català amb més projecció. Ha pacificat la seva diòcesi, que va quedar trasbalsada pel mandat de Xavier Novell, que va acabar renunciant i casant-se. Conesa ha instaurat un estil planer i ha tingut una bona entrada al bisbat. De 62 anys, defuig controvèrsies. Té una formació sòlida. Va obtenir el doctorat en Filosofia i Teologia a la Universitat de Navarra. Per tant, té bones connexions amb l'Opus Dei, al qual no pertany. Ha participat en el sínode de bisbes a Roma. Té fama de treballador i ara mateix és l'únic bisbe català que presideix una comissió a la CEE.