28
de febrer
de
2024, 21:25
Actualitzat:
21:28h
Dos anys d'espera i una sorpresa majúscula. L'abat de Poblet, Octavi Vilà, serà el nou bisbe de Girona, segons ha transcendit aquesta tarda. Demà s'oficialitzarà l'anunci en dues compareixences, una de l'administrador diocesà a Girona, Lluís Suñer, i l'altra de Vilà al monestir de Poblet, acompanyat de l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.
D'aquesta manera es posa fi a molt de temps d'especulacions i desconcert, ja que la seu gironina estava vacant des de març del 2022, una anomalia que finalment el Vaticà ha resolt amb el nomenament excepcional d'un monjo, en aquest cas cistercenc, per governar una diòcesi.
Octavi Vilà és un tarragoní de 63 anys. Amb formació com a historiador i bibliotecari, abans de fer-se monjo va treballar a l'hemeroteca de Tarragona. Tot i que el seu vincle amb el monestir li ve de petit, quan el seu pare col·laborava en aspectes de la gestió econòmica de Poblet, la decisió d'ingressar en la comunitat cistercenca va ser molt tardana, als 43 anys. Potser per això persones que coneixen bé el monestir expliquen que Vilà és un home de "profunda religiositat però molt connectat a la realitat".
Vilà té un perfil molt intel·lectual, d'apassionat per la història, en un Poblet que acull l'Arxiu Tarradellas, de gran lector i bon escriptor, segons els qui el coneixen, i d'un destacat compromís social. Això i un catalanisme profund el situen en una línia oberta en el si de l'Església catalana. Vilà és també considerat un home de tarannà pacificador, "gens conflictiu i amb ganes de fer comunitat".
L'abat de Poblet va adoptar una actitud favorable al diàleg entre Catalunya i l'Estat. En vigílies de l'1-O, va emetre un comunicat juntament amb Josep Maria Soler, abat de Montserrat, en què advocaven per "un exercici de màxima prudència i responsabilitat per a un diàleg constructiu", i recordaven als governants de l'Estat "l'obligació d'interpretar el bé comú del seu país escoltant la veu de la majoria". Vilà i Soler també afirmaven que "el dret a la participació en la vida política i social ha d'estar garantit en un estat democràtic". En diverses declaracions, Vilà s'ha mostrat "molt dolgut per veure gent a l'exili o a la presó".
La designació pel papa Francesc del nou bisbe de Girona arriba en vigílies d'unes eleccions que seran decisives per a la direcció de l'Església espanyola. En pocs dies, la Conferència Episcopal haurà d'elegir el successor del cardenal Juan José Omella al capdavant dels bisbes espanyols. El sector conservador manté una clara pugna amb els més alineats amb la línia de Francesc per imposar-se al cim de l'episcopat.
D'aquesta manera es posa fi a molt de temps d'especulacions i desconcert, ja que la seu gironina estava vacant des de març del 2022, una anomalia que finalment el Vaticà ha resolt amb el nomenament excepcional d'un monjo, en aquest cas cistercenc, per governar una diòcesi.
Octavi Vilà és un tarragoní de 63 anys. Amb formació com a historiador i bibliotecari, abans de fer-se monjo va treballar a l'hemeroteca de Tarragona. Tot i que el seu vincle amb el monestir li ve de petit, quan el seu pare col·laborava en aspectes de la gestió econòmica de Poblet, la decisió d'ingressar en la comunitat cistercenca va ser molt tardana, als 43 anys. Potser per això persones que coneixen bé el monestir expliquen que Vilà és un home de "profunda religiositat però molt connectat a la realitat".
Vilà té un perfil molt intel·lectual, d'apassionat per la història, en un Poblet que acull l'Arxiu Tarradellas, de gran lector i bon escriptor, segons els qui el coneixen, i d'un destacat compromís social. Això i un catalanisme profund el situen en una línia oberta en el si de l'Església catalana. Vilà és també considerat un home de tarannà pacificador, "gens conflictiu i amb ganes de fer comunitat".
Per "la veu de la majoria"
L'abat de Poblet va adoptar una actitud favorable al diàleg entre Catalunya i l'Estat. En vigílies de l'1-O, va emetre un comunicat juntament amb Josep Maria Soler, abat de Montserrat, en què advocaven per "un exercici de màxima prudència i responsabilitat per a un diàleg constructiu", i recordaven als governants de l'Estat "l'obligació d'interpretar el bé comú del seu país escoltant la veu de la majoria". Vilà i Soler també afirmaven que "el dret a la participació en la vida política i social ha d'estar garantit en un estat democràtic". En diverses declaracions, Vilà s'ha mostrat "molt dolgut per veure gent a l'exili o a la presó".La designació pel papa Francesc del nou bisbe de Girona arriba en vigílies d'unes eleccions que seran decisives per a la direcció de l'Església espanyola. En pocs dies, la Conferència Episcopal haurà d'elegir el successor del cardenal Juan José Omella al capdavant dels bisbes espanyols. El sector conservador manté una clara pugna amb els més alineats amb la línia de Francesc per imposar-se al cim de l'episcopat.