Un de cada deu sanitaris té pensaments suïcides o autolesius

Una enquesta de l'OMS assenyala l'afectació de les condicions laborals, l'assetjament sexual i la violència física a metges i infermeres

Publicat el 10 d’octubre de 2025 a les 09:56
Actualitzat el 10 d’octubre de 2025 a les 10:11

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) avisa que un de cada deu metges i infermeres declara tenir pensaments suïcides passius o autolesius per les condicions de treball. És una de les principals conclusions de l'enquesta publicada per l'organització amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que recull més de 90.000 respostes d'arreu de la Unió Europea, així com d'Islàndia i Noruega. Entre les conclusions de l'informe, també destaca que un de cada tres treballadors de la salut afirma haver rebut assetjament o amenaces violentes a la feina en l'últim any, mentre que un 10% ha patit violència física o assetjament sexual. Segons l'OMS, els resultats "revelen el veritable cost d'anys de desinversió" en els sistemes sanitaris europeus.

"Els metges i les infermeres d'Europa treballen en condicions que perjudiquen la seva salut mental i benestar, amb una proporció preocupant d'ells que experimenten pensaments suïcides passius o pensaments de fer-se mal. Aquesta és la principal conclusió d'una nova enquesta", ha afirmat l'OMS en un comunicat.

L'enquesta sobre la salut mental de metges i infermeres és la més gran fins ara, amb més de 90.000 respostes recollides i analitzades des dels 27 països de la Unió Europea, així com Islàndia i Noruega.

Principals resultats

Entre els resultats que l'organització considera "més preocupants" destaca que un de cada deu metges i infermeres va declarar haver tingut pensaments suïcides passius -pensar que "és millor estar mort"- o autolesius durant les dues últimes setmanes. L'OMS adverteix que els anomenats pensaments suïcides "passius" són coneguts per "predir" futurs comportaments suïcides.

Els resultats també alerten que un de cada quatre metges treballa més de 50 hores a la setmana. A més, gairebé un terç (32%) dels metges i una quarta part (25%) de les infermeres tenen contractes laborals temporals, fet que, tal com alerta l'OMS, està "fortament vinculat" a un augment de l'ansietat per la seguretat laboral.

Depenent del país, fins al 40% dels metges i infermeres amb símptomes de depressió van declarar haver agafat baixa per malaltia durant l'últim any. Entre l'11% i el 34% dels treballadors sanitaris enquestats va admetre que pensava a deixar la seva feina. Per l'OMS, la "pèrdua de capacitat" pot fer que els pacients hagin d'esperar més temps, es redueixi la qualitat de l'atenció i els sistemes sanitaris perdin personal vital. "Tothom paga el preu", adverteix l'organització internacional.

"Crisi de seguretat sanitària"

"Els metges i les infermeres que experimenten violència, treballen llargues hores de manera constant i treballen en torns especialment de nit tenen moltes més probabilitats de caure en depressió, tenir ansietat i pensaments suïcides. De fet, els metges i infermeres presenten el doble de prevalença de pensaments suïcides en comparació amb la població general", alerta l'OMS en l'enquesta feta pública aquest divendres.

"Un de cada tres metges i infermeres pateix depressió o ansietat, i més d'un de cada deu ha pensat a posar fi a la seva vida o fer-se mal. Aquesta és una càrrega inacceptable per aquells que ens cuiden", ha lamentat el doctor Hans Henri P. Kluge, director regional de l'OMS a Europa.

Segons Kluge, la crisi de salut mental dels treballadors sanitaris europeus "és una crisi de seguretat sanitària que amenaça la integritat dels sistemes de salut" de cada país de la UE. En aquest sentit, el director regional de l'OMS a Europa reclama "mesures concretes" per revertir el deteriorament de la salut mental dels metges i infermeres.

Entre d'altres, l'OMS demana reformar els horaris de torns i les hores extres "per acabar amb la cultura del treball fins a l'esgotament"; reduir les càrregues de treball "excessives" invertint en una contractació "més intel·ligent" i en fluxos de treball més eficients; "aprofitar" tecnologies digitals com la IA; i garantir que cada treballador sanitari tingui accés a suport de salut mental confidencial.

Amb tot, l'OMS considera que els resultats reforcen encara més l'informe de l'OMS de 2022  que va concloure que la contractació de treballadors sanitaris i d'atenció no està seguint el ritme de la demanda creixent, posant una "pressió insuportable" sobre els sistemes sanitaris i els treballadors de la salut. "Sense acció, Europa afronta una escassetat projectada de 940.000 treballadors de la salut per al 2030", subratlla l'OMS.

"Millorar les condicions laborals ajudaria a reduir les baixes per malaltia i desanimaria al personal a deixar la seva feina, a la vegada que atrauria més metges i infermeres a la professió", sentencia l'organització.