[nointext]
[slideflaix]1516[/slideflaix]
NacióDigital ha tingut l'oportunitat d'entrar a visitar els treballs de consolidació estructural. Aquestes obres són el primer gran pas per donar el valor que mereixen a aquests edificis tan significatius de la ciutat, a tocar del Mèder, i per transformar un barri molt degradat.
[intext1]
[h3] Un projecte de 2,2 milions [/h3]
Aquests treballs inicials, que s'allargaran uns quatre mesos, tenen un pressupost de 159.000 euros i formen part d'un ambiciós projecte, que s'enfila a uns 2,2 milions. L'Ajuntament, que ha buscat finançament extern, està a l'espera de rebre la resolució d'1,5 milions del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana -de l'1,5% cultural- per tirar endavant l'obra integral dels dos edificis.
Palmero creu que el Ministeri els donarà el vistiplau aviat. Un cop arribi la resolució, tindran un any i mig per adjudicar les obres i executar-les. "Haurem d'anar ràpid, però ho tenim controlat", afegeix la regidora. Per tant, la rehabilitació d'aquestes dues adoberies hauran d'estar acabades d'aquí a dos anys.
[intext2]
[h3] D'un centre d'interpretació a sales coworking [/h3]
La gran pregunta és: què s'hi farà quan acabin les obres? Què hi haurà en aquests dos edificis? Tot i que els usos s'han d'acabar de definir, "la idea és que a la planta baixa hi hagi un centre d'interpretació", on s'expliqui la tradició de la indústria adobera a la ciutat "amb tot el valor de béns mobles d'aquests edificis".

La regidoria Fabiana Palmero a les Adoberies de Vic. Foto: Josep M Montaner.
"La intenció és explicar el tractament de la pell", diu Palmero. Es preveu pujar amb un ascensor panoràmic de baix a dalt "per entendre el recorregut que feia la pell". Precisament, als baixos de l'edifici, on hi passa l'aigua del riu, es tractava i es treballava la pell, que acabava el seu procés als assecadors de les plantes de dalt.
[intext3]
A la planta d'accés, es preveu ubicar-hi un servei municipal. Pel que fa a les dues superiors, "suposem que seran de coworking", apunta la regidora, destacant que serà un "espai diàfan i obert", també a entitats i ciutadania. Es vol que en ambdós edificis hi hagi activitat permanent i es compti amb diversos socis participants en el projecte.
[h3] Un motor per transformar el barri i la ciutat [/h3]
L'Ajuntament sempre ha reiterat que amb la compra dels dos edificis es podrà exercir de motor per transformar la resta d'adoberies. "Estem treballant amb els propietaris perquè s'animin a rehabilitar-les", diu la regidora, remarcant que la iniciativa ha de ser publicoprivada: "Només amb la part pública és molt difícil tirar-ho endavant". "Entenem que fins que no es vegi consolidada la rehabilitació serà difícil, però som optimistes perquè és una molt bona iniciativa", apunta.
A més de comprar aquestes dues adoberies, que donen entrada al barri, per "fer de motor de transformació", l'Ajuntament aviat expropiarà una altra adoberia que es va incendiar i que amb el temps ha esdevingut l'espai col·lectiu La Clota. D'aquesta manera, es podrà tenir un parc públic. En aquest sentit, Palmero destaca que a la primavera s'iniciarà un procés participatiu per poder treballar els espais públics del barri de les Adoberies. "Què volem d'aquest espai? Com volem conquerir-lo i fer-lo nostre?", pregunta.

El carrer de les Adoberies a Vic. Foto: Josep M. Montaner.
D'altra banda, tal com explica la regidora, aquestes obres formen part "d'un projecte molt més gran": "La consolidació del riu com a eix vertebrador". De fet, es vol lligar a través d'equipaments, des de la Biblioteca Pilarín Bayés -també en obres-, passant per les Adoberies, fins arribar a l'Atlàntida. De fet, aquest recorregut, acabarà al solar de l'antiga fàbrica Genís Antel, que l'Ajuntament va expropiar, i a on s'hi vol fer "un gran parc" per a la ciutadania.
[h3] Viure a les Adoberies? [/h3]
En aquestes dues adoberies no es contempla habitatge, ja que els edificis estan definits com a equipament. Però, l'Ajuntament està treballant amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perquè, en cas que la resta de propietaris vulguin rehabilitar-les, s'hi pugui viure. S'ha proposat per exemple el confinament segur, és a dir, que en cas d'inundació, els residents puguin quedar-se a dins sense perill.
"No tenim clar que aquesta primera línia pugui tenir habitatges, però la segona [que estan en una cota més alta] segur perquè té sortida al carrer Aluders", puntualitza la regidora.