15
de gener
de
2019, 20:35
Actualitzat:
16
de gener,
7:12h
A partir d’aquest dimecres, Raquel Aparicio pot perdre casa seva en qualsevol moment. El jutjat de primera instància número 49 de Barcelona ha ordenat el seu desnonament durant la segona quinzena de gener, sense determinar el dia i hora exactes en què s’ha de produir.
És un exemple dels desnonaments amb data oberta que cada cop són més freqüents a Barcelona, tal com han denunciat aquest dimarts més de 200 col·lectius agrupats en la plataforma Prou Desnonaments Oberts davant la Ciutat de la Justícia. Tal com va avançar NacióDigital, a la capital catalana els desnonaments per sorpresa s'han multiplicat per sis en només un any.
La llei d’enjudiciament civil preveu que els desnonaments sempre s’hagin de comunicar especificant una data i hora concretes, cosa que facilita l’acció de plataformes com la PAH, l’Obra Social o els Grups d’Habitatge per aturar els llançaments. De fet, Aparicio, ja ha patit intents de desnonaments previs, tots frustrats per l'acció de la PAH. Ara, la veïna de Nou Barris haurà de mantenir l’estat d’alerta permanent durant dues setmanes.
L'acció de col·lectius com la PAH ha estat un dels arguments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per donar llum verda als desnonaments oberts, tal com explica el membre de la sala de govern de l'alt tribunal, Roberto García Ceniceros.
"No em mouré de casa"
Aparicio viu amb el seu marit, tots dos tenen una discapacitat reconeguda i estan al càrrec de dos fills menors d’edat. Pagava 600 euros de lloguer fins que es va quedar sense feina i va acumular dos impagaments. "Quan vaig voler-los pagar, el propietari ja m’havia denunciat", recorda. Des de llavors, la PAH l’ha ajudat a aturar tres desnonaments, però el quart tindrà unes característiques diferents.
La propietat encara no ha respost la seva proposta de lloguer social i de retorn del deute, que puja a 11.000 euros, que ella proposa pagar en quotes o amb l’ajuda de l’Ajuntament. "A partir del 16 de gener, no em mouré de casa", assegura. Es confessa "superada" per la situació i confia que novament la PAH pugui ajudar a aturar el desnonament. Aquest cop, els activistes hauran de fer guàrdies, ja que la comitiva judicial pot arribar en qualsevol moment.
"Un procés dessagnant"
La Sònia-Amable Abellán sap què és fer guàrdia davant un immoble per evitar que desnonin algú. “Necessites molta gent per fer-ho i per això són bàsics els col·lectius en defensa del dret a l’habitatge”, defensa.
Sònia Abellán va marxar de casa per un desnonament obert. Foto: Andreu Merino
Ella també va patir un desnonament amb data oberta per impagament de lloguer al seu pis del Bon Pastor, però va marxar de l'immoble abans que arribés la comitiva judicial. “Dos dies després de marxar una veïna em va trucar per dir-me que el propietari ja havia canviat el pany i que llogaven el pis 350 euros més car”, explica. La veïna de Nou Barris assenyala l’estrès i els nervis com les principals conseqüències d’un desnonament amb data oberta. "És un procés dessagnant; el meu fill s’ha vist afectat psicològicament i el meu marit té una depressió", diu. Ara, tots viuen a casa de la seva mare.
Tant ella com Aparicio reivindiquen la importància dels grups i plataformes en defensa de l’accés a l’habitatge. Sobretot, des del punt de vista emocional. "Suposa una dosi d’empoderament", diu Abellán. "A mi me n’havien parlat i no creia que fossin capaços de fer tot això, fins que ho vaig veure", afegeix Aparicio.
Saltar-se l’Ajuntament
A banda de voler evitar la resistència d’activistes a la porta de la persona que ha de ser desnonada, una data oberta també permet esquivar l’Ajuntament. Fonts municipals asseguren que el fet de no disposar d’una data concreta dificulta que el consistori pugui activar els protocols habituals i, per tant, hagi d’anar a contracorrent.
Si finalment la persona és desnonada, ha de fer front a una altra mancança municipal: l’escassetat del parc públic d’habitatge. A Mohammed Zerrouki el van voler fer fora de casa seva per no poder pagar el lloguer mentre la seva dona estava embarassada, a través d’un desnonament amb data oberta. Finalment, la metge forense que acompanyava la comitiva judicial va frenar el desnonament per l’estat de salut de la dona.
Yamini i Zerrouki han compatit l'experiència d'un desnonament amb data oberta. Foto: Martí Juanola
Sabien, però, que una nova petició de desnonament era imminent i van pressionar l’Ajuntament perquè els garantís una alternativa habitacional. De fet, el Grup d’Habitatge de Sants va ocupar els Serveis Socials del districte i finalment l’administració va proporcionar-los un pis provisional a l’espera de trobar una solució definitiva. "Va significar posar fi a quinze dies sense dormir", recorda. "Tenir un desnonament amb data oberta no és vida, et treuen la dignitat", diu.
Mentre ho explica, Fadua Yamini és al seu costat. Ha rebut una notificació de llançament per la segona quinzena d’abril, que tampoc concreta dia ni hora exactes. Aquesta setmana la propietat li ha de dir si accepta la seva proposta de pagar 500 euros al mes de lloguer i diu que compta amb el suport de l’Ajuntament.
Aturar un desnonament amb data oberta
Si cap de les dues opcions li funciona, Yamini es pot emmirallar en Voski Balyan, veïna de Nou Barris. Ha aturat el seu últim desnonament amb data oberta als jutjats, després que la jutge acceptés que la seva situació socioeconòmica no permetia pagar el lloguer que la propietat reclamava.
El seu pis és en mans d’un fons d’inversió, que segons els grups en defensa del dret a l’habitatge són qui treu profit dels pisos que queden buits a Barcelona. Ara negocia un lloguer social i espera que la PAH li serveixi d’ajuda si no arriba a un acord.
La plataforma i altres col·lectius de característiques similars són el clau ardent al qual s'aferren moltes persones que reben una ordre de desnonament. Ara veuen amb preocupació com la proliferació de llançaments amb data oberta fan més difícil la resistència organitzada. Amb tot, avui més de 200 col·lectius han presentat la plataforma Prou Desnonaments Oberts per seguir plantant cara.
És un exemple dels desnonaments amb data oberta que cada cop són més freqüents a Barcelona, tal com han denunciat aquest dimarts més de 200 col·lectius agrupats en la plataforma Prou Desnonaments Oberts davant la Ciutat de la Justícia. Tal com va avançar NacióDigital, a la capital catalana els desnonaments per sorpresa s'han multiplicat per sis en només un any.
La llei d’enjudiciament civil preveu que els desnonaments sempre s’hagin de comunicar especificant una data i hora concretes, cosa que facilita l’acció de plataformes com la PAH, l’Obra Social o els Grups d’Habitatge per aturar els llançaments. De fet, Aparicio, ja ha patit intents de desnonaments previs, tots frustrats per l'acció de la PAH. Ara, la veïna de Nou Barris haurà de mantenir l’estat d’alerta permanent durant dues setmanes.
L'acció de col·lectius com la PAH ha estat un dels arguments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per donar llum verda als desnonaments oberts, tal com explica el membre de la sala de govern de l'alt tribunal, Roberto García Ceniceros.
"No em mouré de casa"
Aparicio viu amb el seu marit, tots dos tenen una discapacitat reconeguda i estan al càrrec de dos fills menors d’edat. Pagava 600 euros de lloguer fins que es va quedar sense feina i va acumular dos impagaments. "Quan vaig voler-los pagar, el propietari ja m’havia denunciat", recorda. Des de llavors, la PAH l’ha ajudat a aturar tres desnonaments, però el quart tindrà unes característiques diferents.
La propietat encara no ha respost la seva proposta de lloguer social i de retorn del deute, que puja a 11.000 euros, que ella proposa pagar en quotes o amb l’ajuda de l’Ajuntament. "A partir del 16 de gener, no em mouré de casa", assegura. Es confessa "superada" per la situació i confia que novament la PAH pugui ajudar a aturar el desnonament. Aquest cop, els activistes hauran de fer guàrdies, ja que la comitiva judicial pot arribar en qualsevol moment.
"Un procés dessagnant"
La Sònia-Amable Abellán sap què és fer guàrdia davant un immoble per evitar que desnonin algú. “Necessites molta gent per fer-ho i per això són bàsics els col·lectius en defensa del dret a l’habitatge”, defensa.
Ella també va patir un desnonament amb data oberta per impagament de lloguer al seu pis del Bon Pastor, però va marxar de l'immoble abans que arribés la comitiva judicial. “Dos dies després de marxar una veïna em va trucar per dir-me que el propietari ja havia canviat el pany i que llogaven el pis 350 euros més car”, explica. La veïna de Nou Barris assenyala l’estrès i els nervis com les principals conseqüències d’un desnonament amb data oberta. "És un procés dessagnant; el meu fill s’ha vist afectat psicològicament i el meu marit té una depressió", diu. Ara, tots viuen a casa de la seva mare.
Tant ella com Aparicio reivindiquen la importància dels grups i plataformes en defensa de l’accés a l’habitatge. Sobretot, des del punt de vista emocional. "Suposa una dosi d’empoderament", diu Abellán. "A mi me n’havien parlat i no creia que fossin capaços de fer tot això, fins que ho vaig veure", afegeix Aparicio.
Saltar-se l’Ajuntament
A banda de voler evitar la resistència d’activistes a la porta de la persona que ha de ser desnonada, una data oberta també permet esquivar l’Ajuntament. Fonts municipals asseguren que el fet de no disposar d’una data concreta dificulta que el consistori pugui activar els protocols habituals i, per tant, hagi d’anar a contracorrent.
Si finalment la persona és desnonada, ha de fer front a una altra mancança municipal: l’escassetat del parc públic d’habitatge. A Mohammed Zerrouki el van voler fer fora de casa seva per no poder pagar el lloguer mentre la seva dona estava embarassada, a través d’un desnonament amb data oberta. Finalment, la metge forense que acompanyava la comitiva judicial va frenar el desnonament per l’estat de salut de la dona.
Sabien, però, que una nova petició de desnonament era imminent i van pressionar l’Ajuntament perquè els garantís una alternativa habitacional. De fet, el Grup d’Habitatge de Sants va ocupar els Serveis Socials del districte i finalment l’administració va proporcionar-los un pis provisional a l’espera de trobar una solució definitiva. "Va significar posar fi a quinze dies sense dormir", recorda. "Tenir un desnonament amb data oberta no és vida, et treuen la dignitat", diu.
Mentre ho explica, Fadua Yamini és al seu costat. Ha rebut una notificació de llançament per la segona quinzena d’abril, que tampoc concreta dia ni hora exactes. Aquesta setmana la propietat li ha de dir si accepta la seva proposta de pagar 500 euros al mes de lloguer i diu que compta amb el suport de l’Ajuntament.
Aturar un desnonament amb data oberta
Si cap de les dues opcions li funciona, Yamini es pot emmirallar en Voski Balyan, veïna de Nou Barris. Ha aturat el seu últim desnonament amb data oberta als jutjats, després que la jutge acceptés que la seva situació socioeconòmica no permetia pagar el lloguer que la propietat reclamava.
El seu pis és en mans d’un fons d’inversió, que segons els grups en defensa del dret a l’habitatge són qui treu profit dels pisos que queden buits a Barcelona. Ara negocia un lloguer social i espera que la PAH li serveixi d’ajuda si no arriba a un acord.
La plataforma i altres col·lectius de característiques similars són el clau ardent al qual s'aferren moltes persones que reben una ordre de desnonament. Ara veuen amb preocupació com la proliferació de llançaments amb data oberta fan més difícil la resistència organitzada. Amb tot, avui més de 200 col·lectius han presentat la plataforma Prou Desnonaments Oberts per seguir plantant cara.