L’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) segueix treballant per aconseguir famílies d’acollida pels infants que actualment viuen en centres residencials d’acció educativa, malgrat podrien conviure en família. 
[nointext]
L’ICAA ha definit 8 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona com a prioritaris, amb els quals ha establert estratègies de col·laboració en la promoció d’aquesta mesura de protecció per aconseguir una llar temporal per aquests nens. Aquestes poblacions són Barcelona, Badalona, Mataró, L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, Sant Boi del Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

L’acolliment familiar és una mesura de protecció a la infància i l’adolescència i alhora un gest compromès de famílies que proporcionen un entorn de comprensió, acompanyament i estima a un infant que ho necessita durant un temps determinat. Actualment a Catalunya hi ha més de 700 famílies que acullen més de 900 infants. Tot i així encara hi ha infants que viuen en centres malgrat podrien viure en família.  Són grups de germans o infants amb malalties greus i diversitat funcional.

[blockquote]Hi ha més de 700 famílies que acullen més de 900 infants. Tot i així encara hi ha infants que viuen en centres malgrat podrien viure en família[/blockquote]
La persona o família interessada s'ha d'adreçar a l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), que té representacions territorials a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Amposta, o bé ha de concertar una cita amb una Institució Col·laboradora d'Integració Familiar (ICIF).

Qui pot acollir?

Des del punt de vista legal, els i les sol·licitants han de complir els següents requisits: estar en ple exercici dels drets civils i ser majors de vint-i-cinc anys i tenir com a mínim catorze anys més que la persona acollida. Només s'admet l'acolliment per a més d'una persona en el cas dels cònjuges o de les parelles que conviuen amb caràcter estable i, en aquests casos, n'hi ha prou que un membre de la parella hagi complert vint-i-cinc anys. 

Poden acollir un infant les persones o famílies que volen col·laborar en la cura dels infants que no poden estar amb la seva família d'origen durant un temps. Les persones sol·licitants han de gaudir d'una situació afectiva equilibrada, disposar de temps, tenir una actitud educativa flexible i un entorn familiar socialitzador per a l'infant acollit, i estar disposades a col·laborar amb els professionals tècnics que acompanyen l'acolliment. Per fer l'acolliment, tots els membres de la família, incloent-hi els fills i filles, si n'hi ha, han d'estar-hi d'acord.

[despiece]Els sis tipus d'acolliment

Hi ha sis tipus diferents d’acolliment i durada: 

1. El primer és l’acolliment d'urgència i diagnòstic. Aquest acolliment permet que l'infant visqui amb una família mentre es realitza l'estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d'origen. És un tipus d'acolliment adreçat a infants de fins a sis anys. La durada de l'acolliment serà el temps necessari per dur a terme l'estudi de la situació.

2. El segon és l’acolliment simple (o de curta durada), al qual l'infant és acollit per una família amb la finalitat de retornar al seu entorn familiar abans de dos anys.

3. El tercer, l’acolliment de llarga durada es produeix quan l’'infant és acollit per una família mentre el seu entorn familiar d'origen supera els problemes que poden requerir un temps més llarg de recuperació. L'acolliment es preveu superior a dos anys.

4. També existeix la possibilitat d’acolliment de cap de setmana i vacances, un tipus d'acolliment adreçat a infants majors de nou anys, els quals estan ingressats en centres residencials i necessiten gaudir d'un ambient familiar. L'infant conviu amb la família col·laboradora durant els caps de setmana i les vacances escolars. 

5. L’acolliment en unitats convivencials d'acció educativa, per la seva banda, està adreçat a infants i adolescents tutelats, amb necessitats educatives especials, malalties cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans que requereixen una atenció més especialitzada. 

6. Per últim, l’acolliment permanent s’acordarà si es preveu que el desemparament serà definitiu i no es considera més favorable per a l'interès de l'infant o l'adolescent l'aplicació de l'acolliment preadoptiu o quan aquest no sigui possible.[/despiece]