Els canvis anunciats a la DGAIA, a partir d'ara anomenada DGPPIA, compta amb el vistiplau inicial de diferents veus del sector social de Catalunya. Les entitats contactades per Nació consideren aquesta refundació un primer moviment necessari, després d'anys en què es reclamava una conversió profunda de l'organisme que té cura de la tutela i la guarda dels menors infants i adolescents en situació de desemparament. També pel que fa a l'acompanyament d'aquells nens que estan en situacions de risc, i per tant tenen un seguiment de l'administració, però que encara viuen amb els pares. Ara bé, des de les entitats coneixedores del funcionament de la DGAIA també s'assenyala que ara queda veure com evolucionen les promeses de repensar el sistema, i conèixer quin és el pressupost que es podrà dedicar a aquestes noves polítiques. Des de la conselleria de Drets Socials i Inclusió, d'entrada, s'ha evitat concretar xifres i s'ha promès abocar-hi "els recursos que calgui".

El Govern ha presentat aquest matí la nova Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA). Entre les iniciatives més destacades hi ha l'ampliació de l'arquitectura institucional: es creen dues subdireccions per separar les polítiques preventives de l'atenció als nens i joves que ja tenen una situació més dependent de l'administració. També s'ha anunciat una nova oficina per controlar la gestió de l'organisme, i una unitat especialitzada en investigar les incidències que puguin afectar els menors d'edat, a més de la revisió dels protocols d'intervenció. Alhora, s'han reduït les competències que havia d'assumir la DGPPIA: les prestacions socials i les contractacions de places als centres les assumiran ara altres organismes de la Generalitat.

La consellera Mònica Martínez Bravo ho ha presentat com un "viratge cap a la prevenció". I aquest és precisament un dels principals elements que reivindiquen les entitats a les quals se'ls el Govern ha explicat el pla abans de fer-ne l'anunci oficial, com la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Fedaia). "Celebrem que posin al mateix nivell la prevenció que la protecció", estableix Pilar Núñez, vicepresidenta de l'entitat. En el seu cas, sobretot valoren en positiu que s'hagi fet un pas endavant per repensar el que fins ara havia estat la DGAIA. "Ho celebrem perquè han assumit un lideratge. I és legítim que, des d'aquí, el Govern faci la seva pròpia estructura de treball per assumir els reptes que tenen per endavant", rebla la representant de les entitats.

Un dels aspectes més reconeguts també és l'anunci de reforçar amb 243 professionals el front dels Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA), que fan seguiment a més de 10.000 nens i adolescents que requereixen acompanyament però que encara viuen amb els pares. L'aparició d'aquests nous perfils que s'incorporin a aquests equips es materialitzarà entre 2026 i 2027, ha apuntat la consellera. La idea és reforçar la prevenció i evitar que aquestes persones acabin separats dels seus progenitors per viure a un centre de la DGPPIA. 

Per la vicepresidenta de la Fedaia, "augmentar el personal" i "incloure la mirada preventiva en el suport a les famílies" és un benefici a reivindicar. També des del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) s'indica que en aquesta refundació "s'incorporen algunes de les demandes" que feia anys que l'entitat havia posat sobre la taula. Amb el cas de la contractació de nou personal als EAIA, Albert Font-Tarrés, vicepresident del CEESC, assenyala que "és una mesura que aporta alguna cosa nova" i que és un pas per revertir una situació estancada. "El sistema de protecció hauria de ser un fet puntual que duri un determinat temps. En la mesura del possible el que s'hauria d'aconseguir és que les famílies siguin les que assumeixin el seu rol parental, després de redreçar situacions de risc. A dia d'avui això no es pot potenciar perquè els equips estan sobresaturats. El reforç de personal és una manera de resoldre-ho", estableix l'educador social.

De fet, en la valoració del conjunt de la proposta del Govern, el mateix Font-Tarrés considera "que calia reformular la DGAIA" des de feia temps i assenyala que "després d’anys de demanar-ho" sense èxit, ara veuen un ventall de possibilitats en el qual voldran incidir. "Veure que hi ha aquest impuls a nivell polític genera un punt d’esperança", resumeix. 

Deures pendents

Tanmateix, també hi ha deures pendents que encara reclamen aclarir. "També seria bo que es milloressin les ràtios dels centres i els serveis de protecció a la infància", remarca Pilar Núñez. En aquest cas, la conselleria no ha fet cap referència tangible a una de les reivindicacions més habituals del sector: que es redueixi el nombre d'infants i joves que ha d'assumir cada professional, ja que és un col·lectiu amb situacions molt sensibles que requereix una especial atenció i que provoca un desgast rellevant en la plantilla que els atén. 

En aquest cas, per millorar les condicions dels treballadors dels centres amb serveis externalitzats el Departament de Drets Socials i Inclusió ha subratllat que s'inicia un camí cap a l'equiparació salarial amb la plantilla de l'adminsitració pública. Ara bé, això no s'ha concretat amb un calendari. "La pota dels Drets Socials amb el finançament ara mateix és una pota coixa. Ha fe ser una estructura de govern. I per això s'ha de veure si el Departament d'Econpmia i el conjunt de l'equip del Govern ho veuen igual", sosté el vicepresident del col·legi d'educadors socials. 

Vistiplau també al canvi amb les prestacions

Igualment, tant des de la Fedaia com des del CEESC veuen un potencial útil en la decisió d'internalitzar, i que ho deixin d'assumir les entitats, la gestió de les prestacions econòmiques als joves extutelats que arriben als 18 anys. "Segurament abans no hi havia prou personal a l’administració per assumir el que va ser una arribada massiva. Si hi ha un departament a l'administració amb expertesa per tramitar aquestes prestacions, millor. La raó de ser d'una entitat no és gestionar ajudes econòmiques, sinó posar en valor models d'intervenció", remata Núñez.