Els resultats sobre l'ús del català que revelen la darrera Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP), feta amb dades del 2023, mostren un retrocés del català a gairebé totes les vegueries de Catalunya. Aquesta situació accentua la necessitat de projectes com Xerrem, un espai de promoció de l'ús social del català per a persones que aprenen l'idioma: “El projecte ha crescut molt els darrers anys”, explica Saoka Kingolo, director de la iniciativa.
Xerrem és un projecte impulsat per la Coordinadora d'Associacions per a la Llengua Catalana (CAL), una organització autogestionada que treballa per fomentar l'ús social del català i afavorir la cohesió i la interculturalitat a través de la llengua. “Aquest és un espai on es poden equivocar”, comenta el Valentí, un dels voluntaris que dinamitza la classe del Xerrem 2 que té lloc els dilluns a la matinada a l'ateneu popular La Bugadera, a Horta (Barcelona). “Equivocar-se els ajuda a agafar seguretat i confiança”, afegeixen l'Imma i l'Esperanza, les altres dues voluntàries que, amb el Valentí, s'encarreguen de dirigir el grup dels dilluns.
Com s'organitza el projecte Xerrem?
El projecte Xerrem, que ha complert 18 anys aquest 2025, promou grups de conversa en català setmanals, oberts i gratuïts, i ja compta amb més de 1.700 xerraires distribuïts arreu de més de 40 municipis de Catalunya. Kingolo, president del projecte, explica com funciona: “Hi ha tres grups en funció del nivell de català de cada xerraire”. El nivell Xerrem 1, que s'orienta a aquells que no tenen capacitat de comprensió del català; el Xerrem 2, per a persones que entenen la llengua, però no són capaces d'expressar-s'hi, i el Xerrem 3, per aquells xerraires capaços de mantenir converses fluides en llengua catalana. “Cada grup el formen entre 6 i 11 xerraires, més dos o tres guies”, explica Kingolo.
La Bugadera: l'ateneu d'Horta que acull el projecte
L'ateneu popular La Bugadera és un dels centres on tenen lloc les converses de Xerrem: “A Horta lluitem per mantenir el teixit associatiu i aprendre el català forma part de la integració i respecte a la cultura”, defensa l'Imma. Sis xerraires, vinguts del Perú, Rússia, Malàisia, Itàlia o el Japó, s'asseuen a taula i s'esforcen per mantenir una conversa distesa en català. “Intentem que les explicacions siguin amenes”, apunta el Valentí, que afegeix que aporten als xerraires els recursos perquè siguin “autosuficients” i puguin resoldre els dubtes que tinguin sobre el català.
Amb els folis repartits, l'Imma pren la iniciativa: “Avui repassarem el vocabulari de les coses de casa”. Entre tots, comenten els estris de cuina i cadascú fa una frase curta per repassar el vocabulari. “A poc a poc!”, demana una de les xerraires amb un somriure. “La de voluntari és una tasca que t'enganxa”, explica el Valentí. “L'enriquiment és recíproc, aprenem molt de les seves cultures”, afegeix l'Esperança. L'Imma comenta que la majoria dels xerraires no tenen un “ambient català”, i que en aquest espai aprofiten per treballar vocabulari o expressions que, sinó, no aprendrien: “És essencial que la gent no canviï del català al castellà a les converses del carrer, no els fan cap favor!”, afegeix la voluntària.
“Conec el projecte per uns cartells que hi havia al barri”, assegura un dels xerraires. El Valentí explica que es van encarregar de fer una encartellada popular per Horta per promocionar el projecte i, satisfet, confessa que “ha funcionat molt bé”. Els voluntaris repeteixen que mai és tard per aprendre el català, i posen l'exemple de la Vicenta, una xerraire que, ja jubilada i vint anys després d'arribar a la ciutat, s'ha animat a apuntar-se al Xerrem: "A la gent que m'ha conegut parlant en castellà els costa canviar al català", explica. “Aprendre català és adaptar-se a la cultura”, comenten entre tots, i concorden que aprendre l'idioma propi del territori on viuràs és un acte de “respecte cap a la gent”.
El Centre Cívic de Sants: 12 cursos i 90 xerraires
El Centre Cívic de Sants és un dels nuclis durs del Xerrem: 90 xerraires i 10 guies es troben setmanalment dividits en 12 grups per practicar la conversa i aprendre català. "És la classe de Xerrem 3 amb el nivell de català més alt", comenta l'Eva, la voluntària que dirigeix la sessió. Les 7 xerraires, totes dones grans, repassen paraules com "endemà", "enguany" o l'ús dels verbs "posar" i "ficar": "Et ficaré el dit al nas!", exclama una provocant un estall de riures entre els seus companys.
Durant la classe, cada participant i diu frases amb entusiasme per practicar paraules més complexes com atzucac o cul-de-sac, i després llegeixen totes juntes i en veu alta l'obra El mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Les xerraires lloen el contingut del llibre i el vocabulari que utilitza l'autor, i la voluntària es va aturant a cada pàgina per comentar les paraules que els xerraires no entenen.
- Cartell de Xerrem penjat al casal de Sants
- Pau Mascarell
Saoka Kingolo, exemple de superació
Saoka Kingolo, president del projecte Xerrem, és l'exemple de superació i integració que, nascut a la República Democràtica del Congo, va arribar a Catalunya el 1988 amb 27 anys, a la recerca d'asil polític fugint de la dictadura del militar Mobutu. Ell, com molts altres joves, havia fugit del país abans de patir represàlies.
"Quan vaig arribar no parlava ni castellà", explica Kingolo, que assegura que al cap de poc d'haver arribat es va adonar que "Catalunya és una nació sense estat". Tothom li deia que havia d'aprendre primer el castellà, però ell estava fascinat amb el català: "Em provocava rebuig que la gent hagués de canviar el seu idioma per adreçar-se a mi". Així doncs, Kingolo es va apuntar a classes de català, però hi va anar poc temps perquè el seu professor va deixar d'anar-hi. Tossut, Kingolo va insistir en el seu ímpetu per aprendre l'idioma, i ho va aconseguir "passant nits senceres llegint La Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra: "Em fascinava".
Garbells, el projecte per mantenir la riquesa del català
A banda de Xerrem, la CAL també compta amb altres iniciatives que lluitem per a promoure l'ús del català. És el cas de Garbells de llengua, una iniciativa que interpel·la els parlants del català per lluitar per no perdre “la riquesa de la llengua”.
El projecte de la CAL està destinat a un públic molt ampli, des d'aquells que han incorporat la parla catalana com a segona llengua com els que la tenen com a llengua materna. La iniciativa Garbells de llengua vol lluitar contra el deteriorament progressiu del català entre els parlants i augmentar la consciència lingüística oral dels catalanoparlants. El projecte, també setmanal, gratuït i obert a noves inscripcions, té com a objectiu principal “millorar la correcció i qualitat lingüística” a través de la conversa oral.
