🍜 Aquest divendres, la ració de dades inclou una base de percepció d'inseguretat, amb guarnició d'extrema dreta europea i un pensament d'investidures que es fan esperar.
Una xifra per començar (font: CEO):
55%de veïns de Barcelona rebutgen que la ciutat continuï atraient més turistes.
Hola! Com que, almenys per ara, no tenim eleccions a la vista, podem reflexionar sobre qüestions més atemporals i que m'apassionen igual, com els biaixos en les percepcions ciutadanes.
Què ho fa que les persones ens sentim insegures? No és un debat banal, ja que la inseguretat ha emergit els darrers anys com una problemàtica de debat polític i social de primer nivell. La lògica ens portaria a creure que això es deu al fet que la criminalitat creix i, per tant, la gent responem amb temor. Tot i això, fa temps que sabem que aquests són dos elements que poden tenir una correlació molt relativa.
El següent gràfic pretén calibrar, en l'àmbit municipal, aquest vincle entre la ràtio de denúncies per delictes convencionals —no ciberestafes— registrades el 2022 i 2023 (en l'eix horitzontal, per cada 1.000 habitants) i la por de ser víctimes d'algun delicte (en l'eix vertical, en una escala d'1 a 5). La gran mostra en les noves enquestes en línia del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) permet reunir més de 30 respostes en diverses poblacions i fer aproximacions locals d'aquest tipus. Quina relació n'emergeix?
Com es pot comprovar, no sembla que viure en una ciutat més insegura generi més sensació d'inseguretat —fins i tot si s'obvien el Prat de Llobregat i Barcelona, la tendència continua molt plana—. En termes globals, la quantitat de denúncies —o fets patits, recollits en enquestes— sí que influeix lleugerament en la seguretat percebuda al conjunt del país, però també hi ha molts altres elements que hi afecten, i no tots directament relacionats amb la criminalitat a l'entorn.
A partir de la mateixa mostra del CEO, he comprovat que se senten més insegures aquelles persones amb pocs estudis i que s'informen de l'actualitat a través de la televisió o les xarxes socials —però no de la ràdio o la premsa, sigui digital o impresa—. Altres anàlisis també han detectat diferències pel que fa al sexe, l'edat de la gent o la seva victimització passada. En tot cas, un element molt comú en aquestes aproximacions és que els ciutadans amb pitjor situació econòmica tenen més por de ser víctimes de delictes —i no per viure en barris més insegurs—. En les meves dades, això també emergeix clarament.
Com he indicat, la font d'informació també té un pes en aquest assumpte. Les xarxes socials són font d'exageracions, elevant fets anecdòtics —més o menys greus— a la categoria de norma o directament inventant-los. I algunes televisions i diaris s'han abonat a cert groguisme, en constatar com la morbositat atorga audiència i visites. No només en tractar l'actualitat, sinó també amb altres formats. Alguns estudis —com aquest— conclouen que els consumidors de programes true crime tenen més sensació d'inseguretat. Compte, doncs, amb posar massa llum a la foscor, que potser ens encegarem.
Vam poder tractar aquestes qüestions en unes jornades recents sobre les enquestes de seguretat ciutadana de la Generalitat. És important per als poders públics reduir els delictes, però també generar sensació de seguretat, motiu pel qual és convenient analitzar què hi condueix. I els mitjans hem de ser conscients de l'efecte que té centrar determinats focus, perquè, sovint, una població més temorosa és també una població que més fàcilment renunciï a la llibertat i la democràcia en favor de l'autoritarisme i la seva promesa d'ordre i seguretat.
Us hem ofert més dades:
💸 El 56% de catalans defensa que la Generalitat tingui més poder que l'Estat en política tributària
🗳️ El PP atraparia el PSOE a l'Estat, segons el CIS
L'extrema dreta i altres claus del 9-J
Com estava previst, les eleccions europees van suposar un clar ascens de l'extrema dreta, tot i que potser no tan accentuat com alguns preveien. Ho analitza amb detall aquest article d'Ona Sindreu Cladera, qui també va visualitzar amb tot detall les claus d'aquell 9-J en diversos mapes, fins i tot amb els resultats carrer a carrer. Igualment, va escrutar com la fi del procés ha buidat les urnes sobretot als barris més independentistes.
⚡️ La dada flaix:
La setmana que ve, tindrà lloc un ple d'investidura sense candidat. 45 dies després de les eleccions catalanes. Les últimes legislatures ens hem acostumat als processos agònics per elegir president, però abans tot anava molt més ràpid. Carles Puigdemont, el 2016, va ser el primer candidat que va trigar més d'un mes a rebre els suports necessaris, des dels comicis. Fins i tot quan CiU no tenia majoria o quan van tancar-se els dos tripartits, l'entesa havia anat molt més ràpid. A més, en l'horitzó del 13 d'octubre s'hi dibuixa un escenari encara més inèdit: una possible repetició electoral que mai no ha ocorregut a Catalunya.
📉 Les postres
Aquests dies, molta gent està enganxada als partits de l'Eurocopa d'Alemanya. I el futbol, com gairebé tot, és una bona excusa per fer bons treballs de dades. Us en recomano alguns exemples:
⚽ Els infografistes d'El Mundo DeportivoFerran Morales i Hugo Navarro i altres periodistes del mitjà han elaborat una guia molt atractiva i interactiva amb totes les claus de la competició i els equips que hi participen. No us ho perdeu.
⚽ Com ja va sent costum, Borja Andrino, Kiko Llaneras i José A. Álvarez, d'El País, han publicat i actualitzen les seves prediccions sobre què pot ocórrer en cada partit i ronda. Gairebé tan interessants els pronòstics com, al final, l'explicació del model estadístic que usen.
⚽ Sabies que el nivell de competència entre el Reial Madrid i el Barça té efectes sobre el vot que reben els partits independentistes? Ho explico a l'Aquí Catalunya (Ser), però també podeu consultar directament l'estudi que ho analitza.