Mudar-se és d'aquelles coses que fem poques vegades a la vida. I precisament per això, els mateixos errors es repeteixen una generació rere l'altra: pressupostos que es doblen, mobles que no passen per l'escala, camions aparcats a cent metres del portal. Després de més de 7.000 mudances entre Barcelona i el Vallès, Marc Vergés ha vist de tot. Tant, que n'ha fet un llibre, ¡Socorro, me mudo!, amb les històries més increïbles de l'ofici. Aquests són, segons ell, els errors que més es paguen. 

Error 1: creure que tens «quatre coses»

«Tothom creu que té menys coses de les que té. Fins que arriba el dia i no caben», resumeix Vergés. És l'error fundacional: calcular el volum a ull i per sota. Al llibre hi apareixen uns quants clients de «quatre coses» que van acabar necessitant camions sencers. La solució és senzilla: inventari honest i visita prèvia -presencial o per videotrucada- abans de tancar res. Del volum real en depèn tot: la mida del camió, el nombre d'operaris, el material d'embalatge i, òbviament, el preu. 

Error 2: acceptar un preu tancat per telèfon

Si una empresa dona un preu tancat sense haver vist ni una foto del pis, mal senyal. Un pressupost seriós valora volum, accessos i serveis -embalatge, desmuntatge i muntatge de mobles, elevador, guardamobles- i s'entrega per escrit. «El preu sospitosament barat és el que després creix el dia de la mudança, quan ja no pots fer marxa enrere», adverteix el fundador de Mister Mudanzas. No és casualitat que una bona part dels ensurts es concentrin a Barcelona ciutat, on els accessos, l'aparcament i la normativa fan que improvisar surti car. 

Error 3: descobrir els permisos el dia abans

Reservar espai per al camió o instal·lar un elevador exterior demana permís municipal a la majoria de ciutats, i cada ajuntament té els seus tràmits i terminis. A Barcelona i a les grans ciutats s'hi suma la zona de baixes emissions: el vehicle que fa la mudança ha de portar l'etiqueta ambiental adequada. Sense permís ni reserva, el clàssic: el camió lluny del portal, hores extres i viatges a mà que ningú no havia pressupostat. Les empreses professionals acostumen a gestionar aquests tràmits, però convé confirmar-ho abans de signar. 

Error 4: estalviar en embalatge (i no etiquetar les caixes)

La vaixella sense protecció, el televisor sense caixa i el matalàs sense funda són els tres clàssics de les reclamacions. El material adequat -caixes reforçades, paper bombolla, mantes, fundes- és molt més barat que qualsevol desperfecte. Etiquetar les caixes per estances estalvia hores en destí. I un darrer consell que sembla de broma però no ho és: revisar bé armaris i racons abans de tancar. Al llibre de Vergés hi ha el cas d'una gata que va aparèixer en obrir una caixa a la casa nova: havia viatjat de polissó. El dia de la mudança, els animals de casa, millor amb algú de confiança. 

Error 5: no preguntar què passa si alguna cosa va malament

L'assegurança és la pregunta que gairebé ningú fa i que tothom hauria de fer: què cobreix exactament, i què queda fora. I la segona pregunta intel·ligent: què passa si les dates de sortida i d'entrada no quadren. La solució habitual és combinar la mudança amb unes setmanes de guardamobles, en lloc d'improvisar un doble trasllat. A la web de l'empresa, mistermudanzas.es, amb oficines a Barcelona i Sant Cugat del Vallès, recomanen deixar-ho tot pactat per escrit: serveis inclosos, assegurança i calendari. 

La llista que ho evita (gairebé) tot

• Comença tres o quatre setmanes abans: dates, caixes i una primera tria del que no viatjarà.
• Demana visita prèvia i pressupost tancat per escrit.
• Confirma permisos, reserva d'espai i, a Barcelona, l'etiqueta ambiental del vehicle.
• Etiqueta les caixes per estances i prepara la caixa del «primer dia»: documents, carregadors, medicaments i el bàsic de cuina i bany.
• Pregunta per l'assegurança i pels serveis inclosos abans de signar. 

«La diferència entre una mudança tranquil·la i un malson no és la sort: és a qui la confies i quan comences a preparar-la», conclou Vergés. «Si tries bé, no hauràs de cridar mai allò de "socorro, me mudo!"»