La història d'uns dels castells més mítics de Catalunya neix a partir de la sal. Al segle IX, el comte Guifré el Pelós va manar construir una estructura defensiva en un lloc que considerava estratègic: Cardona. L'objectiu era dominar la vall del Cardener, des d'on es pot arribar als principals camins que creuen el cor de Catalunya, i defensar les salines que hi ha als peus del castell.
La importància de la seva posició estratègica es pot comprovar des de dalt de la torre, on s'aprecia el domini visual sobre el salí. La sal servia per conservar el menjar en un temps en què no hi havia neveres. Van ser precisament els beneficis de l'explotació de la sal els que van convertir els senyors de Cardona en una de les nissagues més influents en la política de la corona d'Aragó, i després de la Monarquia Hispànica.
Amb el temps, el castell va perdre la seva funció residencial, però va adquirir importància estratègica arran dels conflictes amb França. A partir del segle XVII, el castell va ser reforçat per una corona de baluards que envolta tot el turó. L'episodi més emblemàtic de la fortalesa és la resistència protagonitzada contra les tropes de Felip V durant la guerra de Successió, ja que es va convertir en la darrera plaça forta catalana que va capitular, el 18 de setembre de 1714.
En l'actualitat és un dels castells més mítics de Catalunya i es pot visitar. La visita guiada ofereix la possibilitat de recórrer la fortalesa moderna i les parts del vell castell comtal, com la Torre de la Minyona i l’excepcional col·legiata de Sant Vicenç amb una durada aproximada d'1 hora i mitja.
Llegendes tèrboles
La història del castell de Cardona també va lligada a diverses llegendes tèrboles. La més coneguda s'associa a la torre de la Minyona. S'explica que Adalés, filla del duc de Cardona, es va enamorar d'un príncep musulmà i com a càstig va ser confinada a la base de la torre, on moriria presa de la tristesa. La torre era un calabós totalment fosc i amb un terra sorrenc i irregular, amb pendent als costats, per dificultar l'escalada. Avui dia fa 13 metres, però segles enrere en feia uns vint.
A banda, diversos treballadors, durant la construcció i la reforma, van afirmar haver vist fantasmes o éssers sobrenaturals. A les visions, se li van sumar també sons estranys, inexplicables, passos, portes que es tanquen de cop sense raó aparent i fins i tot veus del més enllà.
Un castell de cine
Finalment, el castell de Cardona també té una relació molt estreta amb el cinema. El poble de Cardona ha apostat per atreure rodatges i fomentar el turisme de pantalla a través de la creació de la Cardona Film Office. La producció més coneguda ha estat Campanades a mitjanit que Orson Welles va rodar al Castell de Cardona l'any 1964.
L'última és la pel·lícula Killder, un thriller tecnològic dirigit per JR Armadàs i que reflexiona sobre el costat fosc de les noves tecnologies. A Cardona hi han participat les actrius Bella Agossou i Macarena Gómez, en el seu primer paper en llengua catalana, i un total de deu figurants en diversos rols, incloent el mestre d'arts marcials Carlos Mora. Al castell i a la basílica també s'han rodat, entre d'altres, El arquero de Sherwood (1971), La catedral del mar (2016) o la sèrie de Netflix Nero (2024). A la Muntanya de Sal, XP3D (2011), Malnazidos (2020) o Teresa (2023).
