La felicitat subjectiva al llarg de la vida es pot representar en forma de "v" en un gràfic, ja que arriba una edat en què toca fons i després repunta. Així ho afirma un estudi de la National Bureau of Economic Research (NBER), que assegura que existeix una "etapa grisa" on el benestar individual disminueix de manera independent a la cultura o el país de residència.
Tot i que hi ha altres estudis que rebutgen que la felicitat tingui alguna relació amb l'edat, la investigació del NBER ha arribat a aquest resultat a partir de l'estudi longitudinal -durant anys- de la població nord-americana i europea. Amb aquesta base, els impulsors afirmen que l'etapa grisa és un procés vital que travessa tothom de manera independent als factors externs.
Sigui com sigui, l'estudi suggereix que a partir dels 18 anys, la felicitat subjectiva individual comença a decaure i arriba als nivells mínims als 47 anys. Són, per tant, 19 anys de caiguda del benestar, tot i que la investigació no descriu si és lineal o progressiva.
A partir d'aleshores, l'estudi indica que la felicitat repunta fent aquesta forma de "v". I no només això: a partir dels 50 anys s'assoleixen pics de benestar elevats. En alguns casos, superiors als que s'experimenten durant la infantesa i l'adolescència.
El fet és que els resultats de l'estudi venen a confirmar l'anomenada "crisi de la mitjana edat", teoritzada pel psicòleg canadenc Elliot Jaques el 1965. Ell feia referència a la presa de consciència de la pròpia mortalitat, tot i que múltiples estudiosos posteriors han contradit aquesta tesi.
Avui no hi ha evidència científica que existeixi una relació de causalitat, tot i que sí que s'ha descrit en estudis com aquest del NBER. I és que és important diferenciar un estudi descriptiu, que denota una circumstància objectivable, d'un estudi causal, que aconsegueix confirmar que un fet provoca una conseqüència, la qual cosa no fa el del NBER.
