Nicolás Dzikowsky, ensinistrador caní: «Moltes vegades el tutor sent llàstima i no actua, però corregir no és castigar, és guiar»

L'expert explica els errors més comuns que tenen els humans en la interacció i tracte amb els gossos i dona consells per corregir-los

Publicat el 24 de juliol de 2025 a les 16:59
Actualitzat el 24 de juliol de 2025 a les 17:00

Per la gent que té gossos a casa, la relació que s'estableix amb aquests animals acaben sent quasi la mateixa que amb un company de pis. Tractar als gossos com a humans és un comportament molt freqüent i, de vegades, inconscient que naix de l'estima o el costum amb què se sol educar, tractar o ensenyar a aquests companys animals. No obstant això, aquest tracte és un error que pot ser perjudicial per al mateix gos i per la relació que es vol tenir amb ell. 

Nicolás Dzikowsky, ensinistrador caní i fundador del centre Darwin a la Corunya, alerta d'aquesta manera de tractar els gossos com si fossin humans en una entrevista amb La Voz de Galícia. No només defensa que és un error comú, sinó que pot afectar el seu desenvolupament emocional de l'animal. 

La importància del llenguatge corporal

En l'entrevista Dzikowsky destaca que el comportament animal té el seu propi llenguatge. Entre les recomanacions que ofereix, destaca l'advertència per als qui tracten amb gossos que no coneixen: "No se l'ha de mirar directament als ulls, ni acostar la mà per sobre del seu cap, com solem fer els humans, perquè per a ell pot resultar invasiu", assenyala l'ensinistrador caní. 

L'expert aconsella mantenir-se a prop de l'animal, però sense tocar-lo, mirar-lo fixament ni parlar-li, per deixar que sigui el mateix gos qui s'acosti i, a través de l'olfacte, pugui conèixer a qui l'està saludant.

Durant l'entrevista, l'especialista també explica com interpretar correctament el llenguatge corporal dels gossos, cosa que és un error freqüent i que pot evitar molts malentesos. Per exemple, quan el gos es mou fluidament i té la cua relaxada solen ser signes de tranquil·litat. Però si té les orelles acotades o en tensió poden reflectir por o atenció extrema.

Un altre dels errors més comuns, explica Dzikowsky, és assumir que certs comportaments són gestos d'afecte humà. "Pensar que quan un gos et llepa t'està fent petonets és un error. Pot estar relaxat i mostrar confiança, però també pot estar percebent feromones de la suor", aclareix.

Insisteix que tractar els gossos amb els mateixos codis socials que es tracta amb humans no ajuda al desenvolupament del gos, en compte d'això, recomana "és exercici físic, estimulació mental, socialització i una bona alimentació".

Les claus d'una bona comunicació canina

Dzikowsky afirma que la base d'una bona comunicació entre humà i gos està en el reforç positiu. "Premiem el gos quan fa les coses bé. Ensenyem obediència bàsica i juguem amb ell. El joc és fonamental, perquè els animals socials, com els humans i els gossos, aprenen a comunicar-se jugant", explica.

També és important entendre que cada raça té un estil de joc diferent. "Un pitbull no juga igual que un llebrer. Si un gos s'excita massa en el joc, convé intervenir, igual que faríem amb nens que es descontrolen", adverteix.

A més, segons l'expert, és important la reactivitat i l'educació responsable, dos aspectes que fan referència a la manera de reaccionar dels gossos. "Un gos reactiu respon de manera exagerada a estímuls. Si es posa nerviós en veure un full moure's a 30 metres, cal intervenir-hi amb contacte físic breu, girar-lo i trencar el contacte visual amb l'estímul", explica Dzikowsky.

Per a Dzikowsky, l'error més gran continua sent la sobreprotecció emocional que naix d'un tracte humanitzat cap als gossos: "Moltes vegades el tutor sent llàstima i no actua, però corregir no és castigar, és guiar." L'expert caní diu que aquesta correcció s'ha de fer amb fermesa i tranquil·litat, sempre sense violència i amb molt control, claredat i respecte cap a l'animal.  "La violència no serveix.