És un dels somnis més recurrents i que, per alguna raó (científica), tothom recorda: caus al buit, no pots fer res per evitar-ho i, just abans d'impactar amb el terra, t'aixeques amb les pulsacions disparades. Tot plegat queda en un malson i, al cap d'uns minuts, passa al fons de l'armari de la memòria. Si bé, tard o d'hora acaba tornant i, el més sorprenent, és que li passa a tothom.
Però quin significat té somiar que caus al buit per la psicologia? Hi ha una extensa bibliografia científica que analitza la qüestió i que posa el focus en la mioclònia, un espasme fruit d'una contracció muscular involuntària, forta i sobtada. Aquest explica la reacció fisiològica que acompanya el somni. Tal com explica a Infosalus la doctora Adela Fraile, especialista en Neurologia i Neurofisiologia Clínica i coordinadora de la Unitat de Somni de l'Hospital Universitari HM Porta del Sud de Móstoles, les al·lucinacions que ocorren durant el son són imatges vívides, que es poden acompanyar de sons i de la sensació de ser tocat.
Es poden donar en subjectes sans, encara que són característiques de les persones narcolèptiques, i succeeixen en els moments inicials, durant la transició vigília-son (hipnagògiques), o en els finals, en la transició en despertar-se (hipnopòmpiques). “Quan l'individu comença a quedar-se adormit pot experimentar sacsejades hipnagògiques", detalla l'experta.
Què vol dir somiar que caus?
Pel que fa a l'explicació psicològica del somni en concret, hi ha més dubtes i la pseudociència ha intentat dir la seva. La hipòtesi més estesa és que se somia que es cau al buit quan es viu una etapa d'incertesa davant qualsevol aspecte de la vida, però també s'ha relacionat amb remordiments, por, confusió i aclaparament.
