Aproximadament, una de cada cinc pacients afectades per tumors mamaris, presenten un major risc de metàstasi. Per fer-hi front, un grup amb investigadors catalans ha identificat les llavors de la metàstasi i una via per aturar-la. L'estudi l'ha liderat l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, amb participació del Servei d'Oncologia i del de Patologia i investigadors del Grup Espanyol d'Investigació en Càncer de Mama (GEICAM). 

Els investigadors han descobert la relació de la proteïna TIM-3 amb les cèl·lules tumorals: suprimeix el sistema immunitari dels òrgans als quals es traslladen les cèl·lules canceroses. Així asseguren la supervivència d'aquestes cèl·lules en un moment crític. Els investigadors apunten que això obre la possibilitat de fer servir fàrmacs existents que bloquegin l'acció de TIM-3 per evitar l'aparició de nous tumors.

El principal signant de l'estudi, el doctor Toni Celià-Terrassa, ha explicat que la micrometàstasi, quan les primeres cèl·lules aterren a altres òrgans, es tracta d'una fase de vulnerabilitat de la malaltia, ja que queden poques cèl·lules. Per això, ha dit que si s'entén què passa i s'és capaç d'erradicar-les, es disposarà d'una "gran oportunitat" per evitar la metàstasi clínica.

Les cèl·lules del tumor que sobreviuen al viatge de la mama al nou òrgan des del tumor primari fan servir TIM-3 per evitar l'atac del sistema immunitari. Així, aconsegueixen reconfigurar el sistema immunitari del nou òrgan on aterren per evitar l'atac de les cèl·lules immunitàries i sobreviure. Això els permet proliferar i generar un nou tumor, la iniciació de la metàstasi, com han pogut veure els investigadors amb cèl·lules de diversos tipus de càncer de mama en metàstasi al fetge.

Assajos clínics

"Els pacients positius en TIM-3 en el tumor primari tenen un risc més elevat de recurrència i metàstasi", resumeix la investigadora predoctoral de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar Catalina Rozalén. Aquest estudi preclínic indica que caldria aplicar el tractament abans de l'aparició de la metàstasi, ja que quan s'ha produït és més difícil de controlar i TIM-3 deixa de tenir la mateixa rellevància. Abans, però, cal desenvolupar assajos clínics que validin la possibilitat de fer servir tractaments existents per inhibir aquesta proteïna en les cèl·lules portadores de TIM-3 abans i després de la cirurgia.

El moment d'arribada al nou òrgan és un moment crític, però poc conegut perquè no hi ha manifestacions clíniques ni tècniques que permetin investigar-ho. L'equip responsable del treball ha utilitzat un model de ratolí per fer-ho i descriure el paper clau de TIM-3 a la supervivència de les primeres cèl·lules tumorals que sembren els òrgans afectats.