És habitual que, de tant en tant, notis un formigueig a les extremitats. És el que popularment es coneix com que "se t'adormin les mans o els peus". La majoria de vegades, la sensació desapareix aviat després de modificar la postura i no implica cap risc per a la salut. D'altres, pot ser l'indicador d'una malaltia.
En una entrevista amb Infosalus, el metge de família i membre del Grup de Treball de Neurologia de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFYC), el doctor Jesús Pujol, precisa que els formiguejos es coneixen com a parestèsies, en l'àmbit mèdic. Un dels factors, més habituals, és el postural, romandre en la mateixa posició durant un temps prolongat i, en segon lloc, la lesió d'un nervi o la pressió sobre els nervis raquidis, arran d'una hèrnia discal per exemple.
L'especialista del centre de salut de Balaguer apunta també a la falta de vitamina B12, nivells anormals de calci, potassi o sodi, l'ús de determinades medicines, la diabetis mellitus, tractaments de quimioteràpia o radioteràpia; l'arterioesclerosi o la congelació o inflamació dels vasos sanguinis. També podria ser conseqüència de la mossegada d'un animal o insecte o per la toxina de toxines després de menjar marisc.
Sobre les malalties que poden generar parestèsies, el doctor Pujol apunta al seu torn a la síndrome del túnel carpià, les migranyes, l'hipotiroïdisme, l'esclerosi múltiple (ELA), les crisis epilèptiques o accidents cerebrovasculars, a més del fenomen de Raynaud (un estrenyiment dels vasos sanguinis per una mala regulació de la temperatura en mans i peus). A parer seu, no cal espantar-se quan apareixen els formiguejos de sobte. Sí que veu convenient, però, anar al metge quan va acompanyat de feblesa o una incapacitat per a moure's.
També recomana visitar un metge d'Atenció Primària si els formiguejos sorgeixen just després d'haver patit una lesió o traumatisme al cap, en el coll o a l'esquena; si aquests apareixen al mateix temps que no es pugui controlar el moviment de la cama o del braç; o si hi ha també una pèrdua en el control dels esfínters; o al mateix temps que el formigueig hi ha dificultat per a parlar, canvis en la visió, dificultat o feblesa per a caminar, hi ha erupcions cutànies, o qualsevol símptoma inusual en la persona i que s'acompanyi de formigueig.