Un estudi internacional ha presentat una nova família de compostos candidats per al tractament de l’Alzheimer i del dolor que ha mostrat efectes prometedors en assajos amb models animals. Investigadors de la Universitat de Barcelona han liderat un equip multidisciplinari que ha dissenyat, sintetitzat i validat farmacològicament unes molècules que modulen una diana terapèutica molt poc estudiada, els receptors imidazòlics I2, que es troben alterats en nombroses malalties per a les quals no hi ha tractaments farmacològics efectius.

Segons els investigadors, el nou compost té les característiques necessàries per progressar en fases preclíniques i poder situar-se com un potencial fàrmac contra l'Alzheimer o un analgèsic amb un mecanisme d’acció innovador. En aquest treball, publicat a la revista Journal of Medicinal Chemistry, també hi han col·laborat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i la Universitat de les Illes Balears, a més d'altres especialistes de centres de l'Estat, i de Sèrbia i Bèlgica.

Els receptors imidazòlics I2 es localitzen en diversos òrgans i s’ha demostrat que participen en múltiples processos fisiològics, com ara l'analgèsia, la inflamació o els desordres del sistema nerviós. De fet, els seus nivells es troben alterats en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson, i la seva modulació ha mostrat tenir impacte en el dolor, per la qual cosa aquests receptors s’han identificat com a potencials dianes farmacològiques.

El nou estudi és el resultat d’un procés de química mèdica que ha inclòs processos sintètics i estudis farmacològics, computacionals i de toxicitat, fet que ha portat els investigadors a desenvolupar compostos amb una elevada afinitat i selectivitat envers els receptors imidazòlics I2.

Aquests compostos candidats s’han avaluat en estudis preliminars en models animals, tant de malaltia neurodegenerativa com contra el dolor, i han demostrat ser molt eficients i no tenir efectes tòxics. Es tracta de molècules que són estructuralment diferents de les utilitzades fins ara per interaccionar amb aquests receptors.