Una anàlisi de sang pot detectar precoçment l'Alzheimer. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi liderat per l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Mar de Barcelona i del BarcelonaBeta Brain Research Center (Bbrc), de la Fundació Pasqual Maragall. El treball, publicat a la revista Nature Medicine, ha confirmat la capacitat d'establir el risc de patir aquesta malaltia en persones amb símptomes de deterioració cognitiva a partir de la detecció de sang.

La recerca ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Göteborg i la Universitat de Lund, a Suècia, i de l'hospital i la universitat de Brescia, a Itàlia, i, segons informa aquest dimecres l'hospital català en un comunicat, ha analitzat 1.767 persones a partir de quatre assajos clínics i d'una atenció hospitalària.

L'analítica té en compte el biomarcador phospho-*tau217 a través d'un sistema automatitzat fabricat per la japonesa Fujirebio, el Luimpulse p-tau217. Aquest permet establir nivells a partir dels quals es pot "assegurar" que la persona desenvoluparà la malaltia o aquesta lliure de risc.

A més, l'estudi ha permès establir que, en tots els casos dels pacients d'hospitals, l'anàlisi automatitzada del biomarcador té una precisió de més del 90%, encara que és menor en majors de 80 anys i en pacients procedents d'atenció primària.

Això permet determinar quines persones han de sotmetre's a altres proves, com la punció lumbar o un PET, i a quins ja no cal practicar més proves, explica el metge adjunt del Servei de Neurologia de l'Hospital de la Mar i investigador del BarcelonaBeta Brain Research Center Marc Suárez-Calvet. De totes maneres, el metge remarca que els resultats han de ser interpretats per un neuròleg o un altre professional especialitzat, després de l'adequada valoració neurològica i "mai com una prova aïllada".

Com que la detecció dels nivells de phospho-*tau217 en sang es pot fer de manera senzilla a qualsevol laboratori clínic, es facilita el diagnòstic "encertat i precoç" de l'Alzheimer; igual que garantir l'accés de manera equitativa a cures i tractaments.

L'estudi demostra que aquesta nova eina pot reduir de manera significativa els costos associats al diagnòstic de l'Alzheimer, amb un estalvi d'entre el 60 i el 81% en relació amb les proves actuals. De totes maneres, els autors adverteixen que faran falta nous estudis per a la seva implantació en la pràctica clínica.