Un 13% dels casos d'Alzheimer del món es poden atribuir a la inactivitat física. Aquesta és una de les conclusions d'un article publicat a Alzheimer's & Dementia, que destaca la necessitat de fomentar l'exercici físic en persones adultes de mitjana edat. La investigació determina que un augment de l'activitat entre els 45 i els 65 anys podria ajudar a prevenir la malaltia, mentre que la inactivitat seria perjudicial per a la salut cerebral.
L'estudi l'han elaborat l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Barcelonaßeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana entre 150 i 300 minuts d'activitat moderada o entre 75 i 150 d'activitat intensa a la setmana.
Tot i que s'ha investigat àmpliament com l'exercici redueix el risc d'Alzheimer pel fet que millora la salut cardiovascular i mental, estudis recents suggereixen que l'activitat física pot tenir un impacte directe en el desenvolupament de les patologies cerebrals relacionades amb la malaltia.
En el cas d'aquest estudi, els investigadors han seguit durant quatre anys 337 persones de mitjana edat amb antecedents familiars de la malaltia. Els participants es van classificar en adherents (seguien les recomanacions de l'OMS), no adherents (feien una activitat física inferior a la recomanada) i sedentàries (zero minuts d'activitat física).
Els autors de l'estudi van concloure que els participants que van augmentar l'activitat física fins a assolir els nivells recomanats per l'OMS van presentar una menor acumulació de beta amiloide -proteïna que pot obstaculitzar la comunicació neuronal si s'acumula al cervell- en comparació amb els que van mantenir un estil de vida sedentari o van reduir l'activitat física. A més, afegeixen els científics, aquest paràmetre sembla ser "dosi-dependent", és a dir, a més activitat física, major reducció de la càrrega d'amiloide.
Els participants no sedentaris també van mostrar un major gruix cortical en regions del cervell relacionades amb la malaltia d'Alzheimer. El gruix cortical en àrees temporals medials, afegeixen els investigadors, és clau per a la memòria, de manera que el seu aprimament o atròfia (pèrdua de volum) "és un signe primerenc de neurodegeneració".
L'equip investigador va observar que el benefici de l'activitat física sembla estar relacionat amb l'augment de l'exercici al llarg del temps, més que amb el compliment d'un llindar específic d'activitat. En aquest sentit, l'estudi ha posat de manifest que fins i tot les persones que feien una activitat física inferior a la recomanada van mostrar un major gruix cortical que les sedentàries, cosa que suggereix que qualsevol nivell de moviment, per mínim que sigui, aporta beneficis en salut.