L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat aquest divendres una nova llista de patògens bacterians prioritaris corresponent al 2024, en què figuren 15 famílies de bacteris resistents als antibiòtics, classificats en tres categories -crítica, alta i mitjana- per facilitar l'establiment de prioritats. En el nivell més alt hi ha quatre bacteris.
Són els següents: Acinetobacter baumannii, Mycobacterium tuberculosis, i dos tipus d'enterobàcters resistents als tractaments amb carbapenem i cefalosporina. Tots ells són definits per l'OMS com "amenaces molt perilloses" a tot el món per dos factors. En primer lloc, per la incidència que tenen les malalties que provoquen i, en segon, per la seva capacitat de resistir tractaments i passar aquesta resistència a altres bacteris.
Per elaborar la llista s'ha determinat la càrrega mundial d'infeccions per bacteris resistents als fàrmacs, i la repercussió que això té en la salut pública. "L'amenaça de la resistència als antimicrobians ha augmentat des de la publicació de la primera llista, el 2017", han advertit des de l'OMS, que lamenta que això "tiri per terra" els avenços de la medicina moderna.
Si bé no són considerats com a crítics, l'OMS també aporta a la llista altres patògens d'alta prioritat, com la Salmonel·la i la Shigel·la, que provoquen un excés de mortalitat en països amb ingressos mitjans o baixos. A la prioritat mitjana també destaquen bacteris com els estreptococs, que requereixen un seguiment més gran en poblacions vulnerables i amb pocs recursos.
"La resistència als medicaments antimicrobians posa en perill la nostra capacitat per tractar les infeccions que causen morbimortalitat, com les tuberculosis, cosa que provoca malalties greus", han lamentat des de l'OMS, que també insisteix en la necessitat d'adoptar un "enfocament integral de la salut pública" que garanteixi l'accés universal a la prevenció, el diagnòstic i el tractament d'infeccions.