Quan pensem en la immensitat de l'oceà, pot semblar una solució senzilla a la deshidratació, especialment si estem atrapats en una situació de naufragis. Des de lluny, l'aigua de mar sembla abundant, però la realitat és que no podem beure-la, i fer-ho seria més perillós que beneficiós.

A continuació, expliquem per què la nostra fisiologia és incompatible amb la ingesta d'aigua salada, tot i que els animals marins han desenvolupat estratègies úniques per afrontar aquesta situació.

Què passa amb el nostre cos quan perdem aigua?

Des d'una perspectiva química, els humans estem formats en gran part per aigua, amb sals dissoltes com el clorur de sodi (sal comuna). L'aigua és fonamental per a totes les nostres reaccions bioquímiques, ja que és el medi on es produeixen.

Quan estem deshidratats, el nostre cos perd aigua a través de la suor, l'orina i altres processos fisiològics, i aquesta pèrdua causa una disminució del volum sanguini. El cos, a través de mecanismes biològics com el sistema renina-angiotensina, activa la sensació de set per intentar recuperar l'aigua perduda.

El perill de beure aigua de mar

L'aigua de mar conté aproximadament 12 grams de sal per litre, una concentració molt més alta que la que els nostres ronyons poden eliminar. Quan bevem aigua de mar, el nostre intestí l'absorbeix directament, però també incorpora aquesta alta concentració de sal.

Els ronyons intentaran eliminar l'excés de sal, però la quantitat de sal que eliminem en orina (uns 6 grams per litre) no és suficient per compensar la quantitat que ingerim. Per eliminar la sal d’un litre d’aigua de mar, hauríem d’excretar el doble de la quantitat en orina, la qual cosa ens faria estar encara més deshidratats.

A més del clorur de sodi, l'aigua marina conté altres substàncies, com el sulfat magnèsic, que impedeixen la correcta absorció de l'aigua al nostre cos, provocant diarrea i agreujant la deshidratació.

Per què els animals marins poden beure aigua del mar?

En canvi, els animals marins com els peixos, les tortugues i els mamífers marins com les balenes i els dofins han desenvolupat estratègies úniques per evitar la deshidratació. A diferència dels humans, aquests animals no necessiten beure aigua per mantenir-se hidratats. Els peixos, per exemple, eliminen l'excés de sal a través de les brànquies, mentre que els tiburons i altres peixos marins poden excretar la sal a través de les seves excretes.

Els mamífers marins com les balenes i els dofins han optat per una estratègia fascinant: no beuen aigua de mar. En lloc d’això, obtenen tota l’aigua que necessiten dels fluids de les seves preses. Els mamífers marins "roben" l'aigua dels animals que cacen, absorbint-la del seu cos mentre digereixen les proteïnes, els greixos i els hidrats de carboni de la seva presa.

A més, la "respiració cel·lular" (el procés mitjançant el qual el cos utilitza oxigen per produir energia) genera també aigua metabòlica que es distribueix per tot el cos de l’animal, ajudant a mantenir-se hidratat sense necessitat de beure.

La resposta de la biologia a la deshidratació

En resum, la nostra incapacitat per beure aigua de mar és el resultat de les diferències fisiològiques entre els humans i els animals marins. Mentre que els humans necessitem mantenir un equilibri osmòtic estricte per evitar la deshidratació, els animals marins han desenvolupat mecanismes adaptatius per extraure aigua dels seus entorns de manera eficient.

Per tant, encara que l’aigua del mar estigui “disponible” a la vista, la seva alta concentració de sal fa que sigui perillosa per a nosaltres. Beure aigua de mar, lluny d’hidratar-nos, ens fa perdre més aigua i ens pot conduir a una deshidratació severa. És important recordar que, en situacions de deshidratació, l’aigua dolça és l’única opció viable per a mantenir-nos hidratats.