Quina és la definició més acurada de vida extraordinària? Quins són els elements essencials que ens poden ajudar a aconseguir-ho? Hem de tenir expectatives, a la vida? Són preguntes difícils de respondre, però que ens poden ajudar a qüestionar-nos com volem que sigui la nostra vida. El psicòleg Xavier Guix i l'escriptor Francesc Miralles han intentat respondre'n algunes en una entrevista al Versió RAC1.

Guix i Miralles, juntament amb l'escriptor i conferenciant Àlex Rovira han publicat el seu primer llibre junts: Essencial, tres amics a la recerca d'una vida extraordinària. En el volum, els tres autors, exitosos per la seva literatura i ponències en el desenvolupament humà i l'autoajuda, conviden el lector a "emprendre un viatge interior cap al que dona sentit, serenor i plenitud a la nostra existència". "I si el veritable benestar no depengués de tenir més, sinó de trobar una connexió més profunda amb la nostra vida?", relata la sinopsi.

En un intent de definir "vida extraordinària", Miralles ha explicat a la ràdio que considera que "estar viu ja ho és prou". "Per mi són les coses petites. És un instant joiós, però no essencial", afegeix. En la mateixa línia, Guix assegura que la recerca de la felicitat acostuma a arribar en un moment de desorientació: "des d'un punt de vista psicològic, ens passa perquè no tenim temps i no sabem quin temps ens espera".

Quant als aspectes que poden portar-nos a la vida extraordinària, Guix considera que "s'ha d'apostar per allò que sé fer bé". El problema, segons el psicòleg, és que "molta gent passa per la vida i no sap què vol". Per la seva banda, Miralles ha dit que creu que la clau està en "mirar a mitjà termini i no anar més enllà del que pots controlar avui".

Hem de tenir expectatives?

En una societat dominada per les xarxes socials, de vegades costa no comparar la nostra vida amb la que porta el company que vam tenir a la universitat o el nostre veí de la infància. "Vols ser feliç? No tinguis expectatives. Grans expectatives, grans fracassos", ha declarat Guix, qui creu que hem de "viure saludablement sense expectatives, estimant 'el que és'".

Finalment, als llibres els autors també exposen la seva perspectiva de la por. Expliquen que una de les més nocives és la por imaginària: "Ens impedeix fer coses abans de saber si les podem fer o no". En aquest sentit, l'autoestima i la seguretat que tenim en nosaltres mateixos també juga un paper important: ""Hi ha molta gent que diu que és insegur. Però en realitat hem d'entendre que és millor parlar de confiança, perquè ningú sap què passarà".