La maduresa s'adquireix amb el pas del temps, de la mateixa manera que la manera de pensar varia al llarg de la vida. Ara, un estudi de la Universitat de Cambridge, del Regne Unit, ha demostrat que hi ha quatre edats concretes en les quals el cervell canvia i s'endinsa en una nova etapa. 

L'estudi revela que les connexions del cervell van canviant al llarg de la vida, i que concretament hi ha cinc etapes que s'acaben i se'n comença una altra als 9 anys, als 32, als 66 i als 83. El descobriment s'ha fet gràcies a la investigació i anàlisi de l'estructura cerebral de gairebé 4.000 persones de 0 a 90 anys. 

La reconeguda revista científica Nature Communciations ha publicat aquest dimarts, i contràriament al que sovint es creu, que l'evolució cerebral no és del tot progressiva i defineix que hi ha uns punts d'inflexió que delimiten una etapa de l'altre, i hi ha una conseqüent diferència entre unes i altres.

En primer lloc, se situa que en fer els 9 anys, el cervell fa el primer canvi d'etapa més substancial: hi ha una reorganització important de les connexions neuronals, ja que abans dels 9 anys el creixement, tant de les neurones com de les connexions, ha estat molt gran. Concretament, hi ha un gran volum de connexions que es creen quan s'és infant de les quals algunes desapareixen i les més actives es consoliden. Amb aquest canvi, apareix un nou patró en la connectivitat de les neurones.

L'adolescència cerebral dura fins als 32 anys

La següent etapa es troba entre els 9 anys i els 32 anys. Sorprenentment, els científics han revelat que aquesta etapa és el que dura l'adolescència, ja que mostra un perfeccionament de l'activitat cerebral i l'eficiència augmenta. És a dir, xoca frontalment amb la definició més comuna, la qual defineix que l'adolescència va dels 13 als 20 anys.

Per altra banda, dels 32 als 66 anys es considera l'etapa "adulta": és la més llarga i també la més estable. A més, un dels trets característics d'aquesta fase és l'augment del que s'anomena compartimentació de les regions cerebrals, és a dir, que funciona cada vegada més de manera separada.

El penúltim canvi d'etapa cerebral és quan se superen els 66 anys: és quan comencen a morir les connexions entre les neurones. En aquest punt d'inflexió no hi ha canvis estructurals com les anteriorment anomenades, sinó que s'inicia una degradació de la matèria blanca. Un cop es compleixen els 83 anys s'accelera la degradació de manera significativa i es generen menys connexions neuronals.

Els dos "punts d'inflexió" que provoquen més problemes de salut

Així mateix, com recull l'estudi realitzat pels investigadors de la Universitat de Cambridge, el primer i penúltim punt d'inflexió són els que poden generar majors problemes de salut. Per una banda, als 9 anys, hi ha un risc més gran a patir trastorns mentals, mentre que als 66 anys apareixen riscos com la hipertensió.

L'estudi es va dur a terme gràcies a la mostra de les ressonàncies magnètiques fetes a 3.802 persones de totes les edats, fins als 90 anys. La gran quantitat de ressonàncies magnètiques fa que les conclusions es considerin fermes, però, tot i això, cal tenir en compte que segueix sent un patró tret d'una mostra concreta i, per tant, hi pugui haver altres teories o afectacions diferents, indiquen.