La salut mental és un tema del qual es parla molt els últims anys. L'auge de la psicologia i la psiquiatria, arran de normalitzar la cura de la salut mental, ha dut beneficis per a moltes persones que necessitaven ajuda professional, però també ha posat sobre la taula un discurs contrari a això, concretament, contrari als medicaments per tractar certs problemes o malalties mentals, com poden ser la depressió o l'ansietat. 

La psiquiatra britànica Joanna Moncrieff, una de les veus més influents dins del sistema públic de salut del Regne Unit, defèn aquesta visió i desmenteix alguns dels mites sobre la salut mental en el seu llibre El mite dels antidepressius (Arcopress), sobre el qual ha parlat al diari 20minutos. En aquest, posa en dubte que la depressió prové d’un desequilibri químic cerebral associat a un dèficit de serotonina, un neurotransmissor que s'associa a la felicitat, però açò, segons la psiquiatra, no té una base sòlida de justificació.

El mite de la serotonina baixa

La teoria de la manca de serotonina o serotonina baixa s’ha presentat com un fet gairebé indiscutible, repetit també per la publicitat farmacèutica. Tanmateix, Moncrieff afirma que aquesta explicació simplificada no es correspon amb el que indiquen les dades disponibles. Segons ella, una hipòtesi inicial ha acabat convertida en una veritat assumida sense el suport científic necessari. 

Amb aquesta premissa, vol obrir un espai de debat que permeti revisar el paradigma biomèdic i recuperar una mirada més complexa sobre l’origen del malestar emocional. També posa en dubte la suposada eficàcia dels antidepressius, que "són dels medicaments més utilitzats en el món, i s'han presentat des de sempre com a eficaces armes farmacèutiques", explica al 20minutos. Però, de nou, la psiquiatra fa ús de les dades i expressa que hi ha estudis que "suggereixen que a penes aporten beneficis i sí efectes adversos preocupants".

Resposta simplificadai efectes secundaris

Moncrieff recorda que els trastorns de salut mental afecten un nombre creixent de persones que, davant la visibilització de la salut mental com un tema no tabú en la societat, s’ha tendit a donar respostes ràpides simplificades basades en explicacions químiques i tractaments farmacològics. En el cas de la depressió, explica, la societat ha assumit que una manca de serotonina és la causa principal, quan en realitat es tracta d’un model que no encaixa amb la complexitat del problema.

Segons la psiquiatra, els antidepressius no restauren un estat químic “normal”, sinó que modifiquen el funcionament cerebral de manera similar a altres substàncies psicoactives. "Sovint s'ha dit que l'origen d'aquesta disfunció es troba en un desequilibri químic en el cervell, i es proposa un tractament farmacològic per a corregir-la i restablir la composició química normal del cervell", afirma.

Per tant, es recepten aquests medicaments que, poden alleugerir els símptomes de la depressió i ser realment beneficiosos per a molta gent, però també poden tenir efectes secundaris. "Aquests medicaments alteren l'estat normal del cervell, igual que ho fa l'alcohol i altres psicotròpics", remarca la psiquiatra britànica.

Poden rebaixar la intensitat emocional, generar sensacions d’inquietud en determinats casos i, de manera excepcional, fins i tot desencadenar impulsos suïcides en casos molt extrems. A més, adverteix que la interrupció del tractament pot comportar "síndrome de l'abstinència" en alguns casos, prova que l’organisme s’adapta profundament a la presència continuada del fàrmac.

La seva proposta no és demonitzar els medicaments, sinó revisar críticament allò que donem per fet i reconèixer que la depressió no es pot reduir a una sola causa biològica. Per Moncrieff, obrir aquest debat és essencial per entendre millor el patiment psicològic i per oferir opcions terapèutiques més honestes i ajustades a la realitat.