La depressió és un dels trastorns mentals més freqüents entra la població adulta i, tot i això, passa desapercebuda, especialment en les seves primeres fases. Moltes persones confonen els símptomes inicials amb simples èpoques de cansament, desgast laboral o estrès acumulat. Detectar els senyals d'alerta pot marcar una gran diferència.

Com reconèixer els primers indicis

Segons explica a Nació, Antoni Serrano, llicenciat en Medicina i expert en depressió, “el més important és observar els canvis”. Cada persona pot expressar-los de manera diferent: pot mostrar-se menys activa, perdre interès per les relacions socials o experimentar canvis físics com la pèrdua de pes. El que crida l’atenció, explica, és que la persona “ja no és com abans”.

No tota tristesa és una depressió. La depressió es caracteritza per la presència continuada dels símptomes durant almenys quinze dies, juntament amb una tristesa profunda i la pèrdua d’interès o plaer per activitats que abans resultaven agradables. En canvi, una etapa de tristesa passatgera és més curta i menys intensa. Per tant, no és només com ens sentim, sinó quant de temps i amb quina força persisteixen aquests sentiments.

Factors que poden desencadenar la depressió

Els factors que poden contribuir a l’aparició d’una depressió són diversos: l’estrès crònic, la manca de descans, una alimentació desequilibrada o la falta d’exercici físic poden afavorir un estat emocional fràgil. També hi influeixen elements com problemes de salut, consum de determinats fàrmacs o drogues, o tenir un entorn poc saludable o amb poc suport emocional.

La depressió no només afecta l’estat d’ànim, sinó també la vida quotidiana. Pot provocar una pèrdua d’energia, dificultats per concentrar-se i una sensació general de desconnexió. Això pot repercutir tant en el rendiment laboral com en les relacions personals.

Què fer si sospitem que algú proper pateix depressió

Si sospitem que un amic o familiar pot estar passant per una depressió, la millor ajuda és parlar i escoltar sense jutjar. El primer pas és obrir un canal de comunicació perquè la persona pugui explicar el que sent. Després, cal acompanyar-la a buscar ajuda professional, metge de família, psicòleg o altres especialistes, i oferir-li un espai de confiança. No tothom és conscient que pateix una depressió, i el suport de l'entorn pot ser decisiu.

Els tractaments per a la depressió poden combinar tres vies principals:

• Fàrmacs antidepressius, quan són necessaris.
• Psicoteràpia, per treballar les emocions, els pensaments i les estratègies d’afrontament.
• Altres tècniques com la teràpia electroconvulsiva o l’estimulació magnètica transcranial quan no hi ha resposta a les opcions anteriors.

El 80% dels casos de depressió es tracten amb èxit des de l’atenció primària, sense necessitat de derivar al psiquiatre. Només en casos greus, com quan hi ha idees de suïcidi o una incapacitat notable per fer vida quotidiana, és necessari acudir a un especialista en salut mental.

La importància de cuidar l’estil de vida

“Mens sana in corpore sano”, resumeix Serrano. Mantenir una bona alimentació, fer exercici regular, dormir prou i conservar bons hàbits socials són factors que poden ajudar a prevenir la depressió o a millorar-ne l’evolució. Tenir cura d’un mateix és una forma de protecció emocional, i adoptar una rutina saludable pot esdevenir una eina potent de benestar.

La depressió és una malaltia real, però també és una condició tractable. Reconèixer els senyals, parlar-ne obertament i demanar ajuda són passos essencials per trencar l’aïllament i recuperar l’equilibri emocional.