El peu d’atleta: una infecció comuna dels peus que convé detectar i tractar a temps

Els experts alerten que tot i ser una afecció habitual i tractable, pot comportar complicacions si no s’aborda adequadament

  • El peu d'atleta pot aparèixer si no es té cura de la higiene podal -
Publicat el 22 de maig de 2025 a les 20:13

El peu d’atleta, conegut mèdicament com a tinea pedis, és una infecció micòtica que afecta habitualment la pell dels peus i, en alguns casos, també les ungles. És causada per fongs dermatòfits que es desenvolupen fàcilment en ambients càlids i humits, així com ara sabates tancades, dutxes públiques, vestidors o piscines. La infecció es transmet per contacte directe amb superfícies contaminades o per l’ús compartit de tovalloles, mitjons o calçat.

És una condició especialment comuna entre esportistes i persones que caminen sense sabates en espais públics, però pot afectar a qualsevol persona. L’ús prolongat de calçat tancat, la sudoració excessiva, una ventilació inadequada i un sistema immunitari debilitat són alguns dels principals factors de risc.

Símptomes: picor, descamació i canvis a les ungles

Els símptomes poden variar segons la zona afectada i la gravetat de la infecció. Els més freqüents són picor persistent entre els dits dels peus, enrogiment, descamació, esquerdes i sensació de cremat. En casos més greus, poden aparèixer ampolles doloroses o fissures profundes a la pell. Quan el fong arriba a les ungles, aquestes poden canviar de color, tornar-se gruixudes, fràgils i fins i tot desprendre’s parcialment.

Els professionals sanitaris de la Clínica Mayo alerten que sovint es produeix una millora temporal que pot fer pensar en una curació, però si no es tracta correctament, la infecció pot reaparèixer o cronificar-se.

Tractaments antifúngics i higiene estricta

El tractament més habitual en casos lleus consisteix en l’aplicació de cremes, ungüents o esprais antifúngics sense recepta. És essencial seguir les indicacions i mantenir el tractament durant el període recomanat, fins i tot quan els símptomes desapareixen, per evitar recaigudes. En casos més greus, els metges poden prescriure medicació oral antifúngica.

A banda del tractament farmacològic, és imprescindible adoptar mesures d’higiene: rentar-se els peus cada dia amb sabó, eixugar-se bé especialment entre els dits, utilitzar mitjons de cotó nets i evitar compartir objectes personals. També és aconsellable alternar el calçat diàriament i optar per sabates que permetin la transpiració.

Com es pot prevenir el peu d’atleta

La millor manera de prevenir aquesta infecció és mantenir una higiene adequada i evitar les condicions que afavoreixen el creixement dels fongs. Cal portar xancletes o sandàlies en espais públics com dutxes i piscines, canviar-se els mitjons amb freqüència, i deixar que el calçat s’airegi entre usos.

També és important evitar l’ús prolongat de sabates ajustades o tancades que poden provocar un excés de calor i humitat. En casos de persones amb predisposició a infeccions fúngiques, es pot fer ús de pols antifúngics preventius dins del calçat.