L'Alzheimer és la malaltia neurodegenerativa més freqüent del món, afecta al voltant de 32 milions de persones. La segueix el Parkinson. Segons la Societat Espanyola de Neurologia, unes 150.000 persones el pateixen a l'Estat. Aquestes xifres es preveu que augmentin amb el pas dels anys perquè el risc de patir Parkinson o Alzheimer augmenta amb l'edat i l'esperança de vida cada cop és més alta.

Aquestes malalties afecten especialment els països més desenvolupats i per fer-hi front es va crear el Consorci Global de Proteòmica de la Neurodegeneració. Una organització finançada per associacions publicoprivades, institucions governamentals, fundacions i companyies farmacèutiques, que avui ha donat els primers fruits.

Després de recopilar i analitzar centenars de milers de dades de fluids com el plasma sanguini o el líquid cefalorraquidi han creat un mapa gegant per comprar l'abundància de certes proteïnes en aquestes malalties neurodegeneratives. S'han pogut fer 250 milions de mesuraments de proteïnes.

"Les primeres anàlisis han demostrat que l'Alzheimer i el Parkinson comparteixen una sèrie de vies comunes relacionades amb la resposta immunitària i la inflamació. No obstant això, cada malaltia també presenta rutes biològiques úniques que permeten distingir-les entre si", ha detallat Carlos Cruchaga un dels líders del consorci.

Envelliment dels òrgans

D'altra banda, l'estudi també explica la relació entre l'envelliment de diferents òrgans i les malalties neurodegeneratives. En el cas de l'Alzheimer s'ha comprovat que hi ha persones amb cervells que semblen més vells del que haurien de tenir i tenen més risc d'emmalaltir. 

En el cas del Parkinson s'ha trobat una connexió amb l'envelliment muscular, cosa que indica que la neurodegeneració no només és un fenomen cerebral, sinó que està vinculat a l'envelliment general. També s'han trobat proteïnes específiques associades a més risc de patir alguna de les malalties neurodegeneratives.

Bill Gates, impulsor del consorci responsable de l'estudi ha escrit un article d'opinió que avui acompanya els articles científics publicats a les revistes de Nature i hi resumeix l'esperit del projecte: “Estem més a prop que mai del dia en què un diagnòstic d'Alzheimer deixi de ser una sentència de mort, però només si seguim recolzant els investigadors” i facilitant que col·laborin.