Un equip de recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, ha demostrat que el teatre pot millorar el benestar emocional de persones amb la malaltia de Parkinson. L'estudi Efficacy of a theatre-based intervention in patients with Parkinson's disease, publicat en accés obert en la revista Arts & Health, ha avaluat per primera vegada els efectes combinats de la participació activa i passiva en activitats teatrals sobre la salut emocional i cognitiva i la qualitat de vida d'aquests pacients. L'estudi s'ha dut a terme en el marc de la programació del Teatre Lliure.
En la intervenció van participar 34 persones amb Parkinson d'entre 50 i 75 anys, dividides en dos grups: un grup va assistir a una programació teatral de tres mesos al Teatre Lliure que incloïa funcions, tallers pràctics i una visita guiada; l'altre va dur a terme exercicis d'estimulació cognitiva a casa. Tots dos grups van ser avaluats abans i després del programa mitjançant proves neuropsicològiques validades i qüestionaris sobre l'estat d'ànim, la qualitat de vida i la percepció de canvis.
El pla emocional del Parkinson
Els resultats són concloents en el pla emocional. Els pacients que van participar en la intervenció teatral van experimentar una millora en el benestar emocional, mesurada amb el qüestionari de qualitat de vida en la malaltia de Parkinson, conegut com a PDQ-39. Aquesta millora no es va observar en el grup que va fer estimulació cognitiva a casa. A més, tant els participants del grup teatral com els del grup d'estimulació cognitiva van reduir els nivells de depressió i d'ansietat, la qual cosa suggereix que totes dues activitats contribueixen a millorar la simptomatologia de l'estat d'ànim, encara que per vies diferents.
Les conclusions de la recerca indiquen que "les activitats grupals poden ajudar a reduir la sensació d'aïllament, fomentar connexions emocionals entre els participants i incrementar l'empatia en reconèixer que altres persones comparteixen experiències similars a l'hora d'afrontar els reptes de la malaltia". En aquesta mateixa línia, "la majoria dels participants va informar que treballar en grup va augmentar la seva sensació de suport social com a pacients".
Cinc representacions teatrals
El programa teatral constava de cinc representacions acompanyades de sessions de preparació i cinc tallers liderats per professionals de les arts escèniques. En aquests darrers, es van treballar aspectes físics i emocionals a través de dinàmiques de grup, exploració del cos i de l'espai, improvisació i narració col·lectiva. Segons els investigadors, l'impacte emocional s'explica per dos factors clau: l'expressió emocional explícita que exigeix el teatre i l'entorn grupal, que reforça l'empatia i el sentiment de pertinença.
Cada taller, dirigit per una persona professional del teatre, incloïa activitats específiques com escalfament corporal, exploració de l'espai escènic, exercicis basats en l'emoció, narració grupal i improvisació. Aquesta combinació de tècniques pretenia treballar l'expressió emocional i la consciència corporal, dos elements que l'estudi associa amb els beneficis observats en el benestar dels pacients.
Tots els instruments emprats per mesurar l'impacte del programa, tant en el pla cognitiu com emocional, van ser qüestionaris i tests clínicament validats, amb versions específiques en castellà i dades normatives per a la població local, la qual cosa garanteix la fiabilitat dels resultats. La valoració dels participants també va ser positiva: els tallers teatrals van obtenir una puntuació mitjana de 4,5 sobre 5; les representacions teatrals, un 4,4, i la visita guiada al teatre, un 4,8.
L'article ha estat elaborat pels professors dels Estudis de Ciències de la Salut i investigadors de la Unitat de recerca sobre salut digital, salut i benestar de la UOC, Marco Calabria i Francesco Ciongoli, del grup Neuro ADaS Lab, i Salvador Macip, investigador del grup epi4health. Entre els autors de l'estudi, també hi ha Carmen García-Sánchez, Berta Pascual Sedano i Jaume Kulisevsky, de la Unitat de Trastorns del Moviment de l'Hospital de Sant Pau (Barcelona); Caterina del Mar Bonnín, de l'Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau, i Teresa Fèrriz Roure, consultora independent de Barcelona. La intervenció va rebre el suport del Teatre Lliure i ha estat finançada per la Fundació La Caixa i el Ministeri de Ciència i Innovació.
