Moltes persones tenen una tendència natural a donar voltes constantment a allò que les preocupa, això pot derivar en un bucle de pensaments gairebé infinit. Aquesta repetició es coneix com a rumiament mental, i és una mena de reflexió que manté a la gent constantment pensativa.

Per altra banda, el rumiament hedònic és una variant que es basa a imaginar escenaris ideals, allunyats de la realitat, i que sovint genera frustració quan les expectatives no es compleixen.

La psicòloga Johanna Soto Herrera explica que aquest tipus de rumiament pot començar com a simples desitjos -com imaginar una festa sorpresa o un gran èxit laboral-, però acaba provocant malestar emocional quan la realitat no s’ajusta a allò que s’havia projectat. Per exemple, si una persona espera rebre moltes felicitacions i sorpreses el dia del seu aniversari i això no passa, pot sentir-se rebutjada o poc valorada, malgrat que hagi rebut mostres d’afecte reals.

Aquest fenomen també afecta persones perfeccionistes, que sovint tenen estàndards molt alts. Quan aquest tipus de persones no aconsegueixen allò que havien imaginat, poden sentir-se frustrades.

Com millorar?

Identificar aquest tipus de pensament no sempre és fàcil, ja que pot confondre’s amb l’esperança. La clau per saber si pot esdevenir un problema està en el nivell de detall i repetició d’aquestes fantasies, així com en la intensitat del malestar posterior.

El tractament més adequat és fer una anàlisi de la conducta, per identificar quan, com i per què es produeix aquest pensament constant, i així treballar per modificar-lo. També cal aterrar les expectatives i desenvolupar habilitats que permetin afrontar la realitat amb més flexibilitat i tolerància a la frustració.

És important deixar de visualitzar la realitat amb un positivisme exagerat i valorar els avenços reals pot millorar significativament el benestar emocional. Fer introspecció i ser conscient dels pensaments permet veure que el perfeccionisme no ens acosta als nostres objectius, sinó que pot allunyar-nos d’ells. En definitiva, cal posar els peus a terra i acceptar els processos com a part del camí, d'aquesta manera es pot reduir la frustració notablement.