La passió intensa i l’enamorament esbojarrat que solen caracteritzar l’inici de moltes relacions rarament es mantenen intactes amb el pas dels anys. El que al principi és foc i desig, sovint acaba esdevenint en una connexió còmplice i d'estima o, en els pitjors dels casos, en una desconnexió emocional que pot culminar en ruptura.

Les dades ofereixen una pista: segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2022 la durada mitjana dels matrimonis que van acabar en divorci va ser d’uns 16,5 anys. Aquesta realitat alimenta una pregunta que sembla eterna: és inevitable que l’amor s’esgoti o bé és fruit de la deixadesa dins la parella? Per donar-hi resposta, la psicòloga especialitzada en relacions, Silvia Lopb, ha compartit la seva experiència professional en un pòdcast conduït per Nagore Robles.

La comunicació i la complicitat són clau

Segons Lopb, és cert que "la química inicial es perd, això passa sempre". La idea de les famoses "crisis dels tres o dels set anys" pot tenir una base estadística, però, segons ella, no es pot generalitzar, cada parella té un ritme i unes circumstàncies pròpies. La ciència hi coincideix: la intensitat de l’atracció i l’eufòria inicials tendeixen a minvar, però la solidesa d’una relació no depèn només de la passió, sinó de la comunicació, el respecte i la complicitat que es construeixen amb el temps.

Ara bé, no totes les relacions intenses són sanes. La psicòloga adverteix que "quan hi ha massa pujades i baixades, el més probable és que la relació sigui tòxica. En una relació sana hi ha dies bons i dies dolents, però no ha de ser una muntanya russa constant".

Un altre error habitual és deixar que les experiències passades condicionin les noves. Lopb recorda que "jutjar les relacions actuals a partir del que vas viure amb altres persones és regalar-los un poder que no haurien de tenir". Segons els estudis, aquells que aconsegueixen deslligar-se emocionalment del passat tenen més opcions de construir vincles estables i satisfactoris.

"L'amor de la teva vida" existeix?

I què passa amb la idea de "l'amor de la teva vida"? Per a Lopb, el concepte és enganyós: "Si algú ja no hi és, no era l’amor de la teva vida, perquè aquest ha d’estar present". L’experta insisteix que cal trencar amb les etiquetes romàntiques que vinculen l’èxit d’una relació a la seva durada indefinida.

En definitiva, el que dona sentit a una història d’amor no és quant de temps dura, sinó què aporta. "Si durant un període concret una relació t’ha fet créixer i et fa sentir bé, ja és un èxit", conclou Lopb. L'experta convida a valorar la qualitat dels moments compartits per damunt del calendari i les dates.