Hi ha debats domèstics que semblen no tenir fi. Un dels més clàssics és la manera de col·locar el paper higiènic: amb la tira de paper penjant per davant o enganxada a la paret. Aquesta qüestió aparentment trivial ha dividit famílies i parelles durant generacions. Ara, però, una patent registrada fa més de 130 anys podria posar punt final a la discussió.

El 22 de desembre del 1891, l’inventor nord-americà Seth Wheeler va obtenir la patent número 465.588 a Albany, Nova York. El document detalla una sèrie de millores tècniques aplicades als rotlles de paper higiènic, amb l’objectiu de facilitar-ne el despreniment full a full sense trencar les adjacents. Però el més destacat és la il·lustració que acompanya la patent: el paper hi apareix col·locat clarament amb la tira exterior penjant cap endavant, allunyada de la paret.

Una qüestió de funcionalitat, no d’estètica

Lluny de ser una qüestió estètica o de preferència personal, el disseny de Wheeler responia a criteris d’eficiència. El sistema incorporava incisions laterals que acabaven en talls en forma de “V”, pensats per separar els papers fàcilment amb un sol gest. Aquesta configuració també evitava que es trenquessin diversos trossos de paper alhora, un problema comú en els models previs.

Penjar el paper cap endavant, tal com indica el dibuix de la patent, no era una decisió aleatòria: era part essencial del funcionament òptim del producte. La visibilitat del tall i l’accessibilitat directa al full exterior milloraven l’ús quotidià d’un objecte tan comú com invisible.

D’un invent tècnic a un símbol cultural

Seth Wheeler no va ser el primer a inventar el paper higiènic (una fita que s’atribueix a Joseph Gayetty l’any 1857 amb un format en fulls únics), però sí que va perfeccionar-ne la presentació en rotlle. Les seves millores van ser clau perquè el producte es convertís en l’estàndard que coneixem avui dia.

Amb la popularització del rotlle per part de la Scott Paper Company el 1890, les aportacions tècniques de Wheeler (especialment les incisions que facilitaven la separació) van acabar marcant la diferència. Tant és així que la imatge de la seva patent ha esdevingut viral en diverses ocasions, convertint-se en l’argument definitiu per als qui defensen que el paper s’ha de penjar cap endavant.

Tot i això, no tothom accepta el criteri històric com a norma. Encara hi ha qui creu que la manera de col·locar el rotlle continua sent una qüestió de gustos. Però si ens atenim a la lògica del disseny original, sembla que el debat ja té guanyador.