Amb la primavera i l’estiu, els àpats a l’aire lliure i les excursions al camp es converteixen en activitats habituals. Però amb el bon temps també arriben companys menys desitjats: els insectes. I, més precisament, les abelles i les vespes. La seva presència és tan habitual com desconcertant, sobretot quan alguna decideix clavar el fibló. Més enllà de la molèstia momentània, és important saber què fer i què no fer davant d’una picada per evitar complicacions.

La diferència principal entre la picada d’abella i la de vespa és que l’abella mor després de picar, deixant el fibló clavat a la pell. Això fa que l’extracció ràpida sigui clau: segons l’American Academy of Dermatology, com més aviat es retiri el fibló, menys verí s’injecta al cos. L’ús d’una targeta rígida o rascar amb suavitat pot ser suficient, mentre que l’ús de pinces no sempre és recomanat, ja que pot pressionar el sac de verí i empitjorar la reacció.

En canvi, les vespes poden picar múltiples vegades i no deixen rastre visible a la pell. Tot i això, el tractament inicial és similar en ambdós casos: rentar la zona amb aigua i sabó, aplicar gel per reduir la inflamació i utilitzar antihistamínics si apareix picor o envermelliment. Els analgèsics com el paracetamol o l’ibuprofèn també poden ser útils per combatre el dolor.

Ara bé, més enllà de la reacció local, cal estar alerta als signes d’una reacció al·lèrgica greu, com dificultat per respirar, inflor a la cara o coll, o sensació d’ofec. En aquests casos, la resposta ha de ser immediata: trucar als serveis d’emergència. Segons dades del Servei de Salut britànic (NHS), una reacció anafilàctica pot aparèixer en pocs minuts i pot posar en perill la vida de la persona afectada.

Tot plegat posa de manifest la importància de la prevenció. Portar roba que cobreixi la pell, evitar perfums intensos o aliments dolços a l’exterior, i mantenir la calma en presència d’aquests insectes pot reduir significativament el risc de picada. I, si finalment arriba el fibló, actuar amb rapidesa i coneixement pot fer que l’ensurt no vagi més enllà d’un record punxant.