<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat//rss/ ca Mon, 06 Apr 2026 07:00:54 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/ 144 40 hourly 1 <![CDATA[Més de 30 rescats dels Bombers en tres dies]]> Els Bombers han fet aquest diumenge set rescats en diferents punts de Catalunya, que se sumen a les múltiples intervencions que ja han hagut de fer aquest cap de setmana. En total, són 31 serveis en tres dies, unes jornades marcades per l’elevada afluència de persones a espais de muntanya i zones naturals aprofitant la bona meteorologia i les vacances de Setmana Santa.

Els serveis d'aquest diumenge s’han produït a Castellar del Vallès, Tavertet, l’Ampolla, Montmajor, Tarragona, la Ràpita i Sant Esteve de la Sarga. La majoria de les actuacions han estat per caigudes o lesions a les cames i braços, i en diversos casos hi han intervingut efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) i l’helicòpter si estaven en punts de difícil accés. Dissabte es van registrar nou serveis similars i divendres, quinze.

El primer avís s’ha rebut a les 9.12 hores a Castellar del Vallès, on un ciclista ha resultat ferit després de caure al Puig de les Creus. Inicialment s’han activat tres dotacions terrestres i l’helicòpter amb el GRAE, però finalment l’indret era accessible per a l’ambulància. A Tavertet, una dona ha patit una caiguda d’un metre i mig a la zona de Sant Corneli i ha resultat ferida als dos braços. Una dotació del parc de Vic ha desbrossat la zona per facilitar el gruatge amb helicòpter abans del trasllat a l’Hospital de Vic.

A l’Ampolla, una excursionista ha patit una lesió a la cama al camí de ronda que li impedia continuar caminant. Una dotació del parc de l’Ametlla de Mar l’ha immobilitzada i evacuada en llitera fins a l’ambulància. D'altra banda, Montmajor, una altra dona ha estat assistida en un punt de difícil accés a l’aparcament dels Rasos de Peguera, on se li ha immobilitzat la cama abans del trasllat en llitera. A Tarragona, una dona lesionada a la platja de la Móra també ha estat ajudada pels Bombers. Una dotació del parc de Tarragona ha fet una primera atenció i ajudat a traslladar-la fins a l’ambulància. 

Ja a la tarda, els GRAE han rescatat amb helicòpter una dona ferida mentre baixava de la Foradada, a la Ràpita. Els GRAE l’han extret amb un gruatge de l’helicòpter i posat en mans de l’ambulància. Finalment, a Sant Esteve de la Sarga, un home d’edat avançada que feia la ruta de Mont-rebei s’ha sentit indisposat i ha estat evacuat amb helicòpter fins a l’hospital del Pallars.

Els Bombers insisteixen a extremar la prudència a la muntanya i als espais naturals, especialment en jornades de bon temps i elevada afluència, i recorden la importància de planificar bé les rutes i adaptar-les a l’estat físic dels participants.

 

]]> Sun, 05 Apr 2026 22:09:39 +0200 <![CDATA[Gràcies, Noelia]]> El dia que va publicar-se l’aprovació de la llei 3/2021 de 24 de març de regulació de l’eutanàsia vam aconseguir que viure en terribles condicions no fos una obligació. En llenguatge del Tribunal Constitucional (sentència 19/23) el dret a l’autodeterminació personal en el context eutanàsic deriva dels drets fonamentals com la integritat física i moral, en connexió amb la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat. Acceptant doncs que el que és acceptable per una persona no ho ha de ser obligatòriament per una altra

La llei que legalitzava l’eutanàsia si es complien determinats supòsits acreditats per les avaluacions mèdiques corresponents, va suposar una ampliació de la nostra capacitat de decidir com volem que sigui el final de la nostra vida. La llei ha de garantir que la voluntat del pacient prevalgui en situacions de deteriorament irreversible. EL seu debat va coincidir amb la pandèmia i potser no va tenir el ressò que caldria perquè tothom conegui l’ampliació d’aquest dret personal i les garanties en el seu procediment.

El bloc de la dreta (PP, VOX i UPN), van votar-hi en contra, com en tantes altres lleis que ens reconeixen major llibertat personal. Una vegada demostrada la seva constitucionalitat i l’evolució de les societats a l’hora d’enfrontar-se a temes de la vida personal, era de preveure que els tentacles de les organitzacions ultraconservadores es posessin em marxa i impliquessin els tribunals en el procés, fins aleshores assumit amb molta naturalitat per a professionals de la medicina, la bioètica i per la societat en general, respectant els posicionaments morals individuals per raó de creences religioses o no.

Sap greu que la Fundación Española de Abogados Cristianos triés el cas de la Noelia Castillo com a banc de proves de la instrumentalització dels tribunals (als que tenim dret a recórrer però no cal que ho recorrem tot i no deixem espai per acords d’altra índole). Han aconseguit ajornar més de sis-cents dies la data assenyalada per a practicar l’eutanàsia sol·licitada i tramitada. A la vegada, han aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu dels Drets Humans s’hagin manifestats favorables a la correcció del procediment i al respecte a la decisió de la Noelia,

LA interposició d’un recurs és legítim però també ho és que denunciem públicament que l’organització d’extrema dreta ha intentat convertir-ho en una batalla ideològica perquè l’extrema dreta parlamentaria va perdre la votació. No satisfets amb el recurs contenciós, van presentar querelles criminals per delictes de prevaricació i falsedat documental contra professionals mèdics, atemptant a la seva professionalitat.

Molta tensió, males maneres, indignitat d’un pare que no havia exercit com a tal. Molts dies d’espera per a la Noelia a qui sempre haurem d’agrair que el seu cas hagi establert posicionaments històrics de les més altes instancies jurisdiccionals del l’Estat. Si bé han reconegut un instes legítim dels progenitors en les vides dels seus fills, preval la voluntat de la persona individual, major d’edat i amb capacitat per decidir sobre la seva vida. La resolució del TSJC és des d’ara un referent, doncs el Suprem va inadmetre el recurs, adquirint fermesa el dret a morir dignament de la Noelia.

El màxim intèrpret i garant dels drets constitucionals va establi que la decisió de la Noelia i dels comitès avaluadors no violaven cap dret fonamental. Però la ultradreta encara recorreria al TEDH d’Estrasburg que va negar-se a paralitzar el procediment iniciat a l’empara d’una llei vigent i declarada constitucional. Així doncs, el dia que la Noelia va aconseguir que se li apliqués l’eutanàsia havia fet un gran servei a tots els que pensem que la regulació de com volem viure els darrers moments de la nostra vida i quan volem deixar de viure està correctament regulat per una llei aprovada el mes de març de 2021 quan tothom parlava de la Covid-19 i el Congrés aprovava un gran pas en la llibertat personal.

La guerrilla processal i oportunista de la ultradreta perdia estrepitosament. Han posat de manifest que la instrumentalització del pare i l’abús de l’acusació popular que utilitza el filibusterisme judicial per fer aparèixer problemes en un ordenament jurídic perfectament democràtic i del que no saben discrepar també democràticament, no els ha servit de res.

]]> Sun, 05 Apr 2026 21:03:17 +0200 <![CDATA[Mor l'escriptor Josep Piera, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes]]> El poeta, narrador i assagista Josep Piera ha mort amb 78 anys. L’autor valencià, natural de Beniopa (1947), va ser una de les veus més destacades de la Generació dels 70. Es va donar a conèixer com a poeta amb l’antologia Carn Fresca i va firmar una obra extensa que combina poesia, narrativa, dietaris i assaig entre els quals destaquen títols com El somriure de l’herba (Premi Carles Riba), El Cingle Verd (Premi Josep Pla) o Ací s’acaba tot. La seva escriptura està molt vinculada al paisatge mediterrani i dels seus viatges; i va destacar en la traducció de poesia araboandalusina i en la difusió dels clàssics.

La seva trajectòria va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1991 per l’aportació com a director de l’Any del Tirant i, més recentment, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Piera va fer de la literatura la raó de la vida personal i col·lectiva, convertint el territori on va viure en un dels motius centrals de la seva obra. Així, va fer de les muntanyes de la Safor, amb el Cingle Verd i la vall de la Drova, un escenari mític.

El seu vessant cívic a l’hora d’articular des del País Valencià el sistema literari català expliquen, en bona part, la seva trajectòria, així com les adaptacions i versions dels poetes araboandalusos, la traducció dels poetes italians i l’actualització i la difusió dels clàssics. A més, la seva obra, en prosa i en vers, ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el francès i l’italià, entre altres idiomes, i la seva poesia ha aparegut versionada en antologies col·lectives diverses.

Entre els títols més destacats de la seva extensa carrera hi ha els poemaris El somriure de l’herba (1980), Dictats d’amors (1991) o El temps trobat (2013); obres en prosa com Rondalla del retorn (1977), El cingle verd (1982), Ací s’acaba tot (1993) -que ha estat reeditada recentment- o Seduccions a Marràqueix (1996).

També destaca la plasmació literària del món poètic andalusí, iniciada amb Els poetes aràbigo-valencians (1983) i Poemes de l'orient d'Al-Àndalus (1983). Piera va mostrar un gran interès cap a la cultura àrab antiga i moderna amb títols com 'El paradís de les paraules' (1995), i va traduir al català, juntament amb Josep R. Gregori, de poemes d'Ibn Khafaja.

També va publicar diversos títols dedicats a personalitats literàries i culturals del País Valencià, de camí entre l'assaig històric i la biografia novel·lada, com Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001), Francesc de Borja, el duc sant (2009), Premi Joanot Martorell, i 'El somni d'una pàtria de paraules' (2012), sobre Teodor Llorente, Premi d'assaig Mancomunitat de la Ribera Alta.

L'any 2005 és nomenat membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2010 és nomenat fill predilecte de Gandia, i l'any 2013 la seva trajectòria és reconeguda amb el Premi Abril d'Acció Cívica Valenciana.

]]> Sun, 05 Apr 2026 19:13:06 +0200 <![CDATA[Mor un home apunyalat al districte de Sant Andreu de Barcelona]]> Un home ha mort apunyalat aquest diumenge al migdia al districte de Sant Andreu de Barcelona, segons han informat els Mossos d’Esquadra. Els agents de la policia han detingut l’home acusat de ser el presumpte autor d’un homicidi. El 112 ha rebut l’avís on s’informava que hi havia una persona ferida per arma blanca al carrer.

Al lloc dels fets s'hi han desplaçat dotacions dels Mossos d'Esquadra i efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que no han pogut fer res per salvar-li la vida. La unitat d’investigació del cos s’ha fet càrrec del cas, que es troba sota el secret d’actuacions.

]]> Sun, 05 Apr 2026 17:58:54 +0200 <![CDATA[Nous insults racistes impunes contra Lamine Yamal]]> El jugador del Futbol Club Barcelona Lamine Yamal torna a ser el centre d'una polèmica arran d'un nou vídeo difós a les xarxes socials, que ha enregistrat insults racistes contra el jove davanter durant el partit del passat dissabte amb l'Atlètic de Madrid a l'estadi Riyahd Air Metropolitano . En concret, mentre Yamal estava a la zona del corner, es van poder sentir frases com "ves amb el Marroc" i faltes de respecte greus com "ets molt lleig, cabró" o termes despectius com "negrata".

Malgrat la proximitat del jutge de línia, que es trobava al costat del jugador en el moment en que es van produir els insults, no es va activar cap dels protocols estipulats per aquests casos. Es tracta d'uns codis d'actuació que compten amb el suport de la Real Federació Espanyola de Futbol i que estipulen la cooperació dels àrbitres, que quan considerin que les ofenses siguin de gravetat, tenen l'obligació d'aturar d'esgotar les vies per aconseguir aturar les faltes de respecte i que el partit prossegueixi.

Aquesta tasca de mediació s'ha de fer amb la coordinació amb els capitans de tots dos equips i els comandaments de les forces i cossos de seguretat desplegats a l'estadi. Tot plegat, pot comportar que l'organitzador difongui a través de la megafonia i dels sistemes audiovisuals de l'estadi la possibilitat d'acordar la suspensió del matx en cas que prosseguissin les faltes de respecte que s'estan produint en aquell moment.

La situació no és un fet aïllat ni una novetat per al jugador de Rocafonda, Lamine Yamal ja va patir episodis similars al Santiago Bernabéu, on una part de la grada madridista va proferir crits ofensius durant la disputa d'un clàssic. L'incident, a més, arriba en un context de tensió per aquesta problemàtica als estadis i pocs dies després que en el partit entre les seleccions d'Espanya i Egipte, se sentissin, entre banderes espanyoles, càntics islamòfobs i racistes.

Malgrat el regust amarg d'aquests fets, el Barça va aconseguir imposar-se a l'Atlètic de Madrid aquest dissabte i situar-se a set punts d'avantatge del Reial Madrid. Una fita que ja fa acariciar la Lliga espanyola a l'equip blaugrana. Els barcelonistes ho van aconseguir gràcies a un joc àgil i de pressió, amb el gol de Marcus Rashford i, finalment, el de Robert Lewandowsky, que va sentenciar el resultat del partit. 

Aquest ha estat el primer dels tres duels que tindrà el Barça amb l'Atlètic de Madrid aquest mes d'abril, els altres dos seran per la Champions els dies 8 i 14. El partit estableix un mal precedent per a l'equip madrileny, que es veurà obligat a posar-se les piles de cara a la competició europea. 

]]> Sun, 05 Apr 2026 16:28:55 +0200 <![CDATA[Aquestes són les 25 estacions d'autobusos que el Govern millorarà]]> El Govern de la Generalitat invertirà 10 milions d'euros en la millora i rehabilitació de 25 estacions d'autobusos arreu de Catalunya durant aquest 2026. Les obres en una desena d'instal·lacions ja estan en marxa i durant la primavera en començaran deu més, segons ha precisat el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Les comarques de Girona, amb 3,5 milions; el Camp de Tarragona, amb 1,6 milions; i la Catalunya Central, també amb 1,6 milions, són les tres demarcacions que acaparen més inversió. "El Govern té el transport públic entre un dels seus principals eixos d'actuació per a facilitar la mobilitat de la ciutadania; una mobilitat, a més, sostenible", ha assenyalat la consellera de Territori, Sílvia Paneque.

Pel que fa a les comarques de l'àmbit de Barcelona la inversió puja fins als 1,5 milions d'euros i ja s'estan executant les obres a les estacions d'autobusos del Vallès Oriental i Occidental  incloses en el pla. D'altra banda, al Penedès, la inversió suma uns 800.000 euros, amb els treballs en marxa a la capital de la comarca i més obres previstes de cara al juny. D'altra banda, a les comarques de Lleida, s'inverteixen 500.000 euros concentrats en dues estacions.

Les obres tenen com a objectiu millorar i reparar diversos elements de les estacions d'autobusos per tal de garantir un manteniment adequat de les instal·lacions, modernitzar les prestacions del servei i afavorir la comoditat dels usuaris. Així, per exemple, es treballa en el ferm, la senyalització, els accessos, el mobiliari urbà o els sistemes d'informació, segons cada cas.

Comarques de Barcelona

  • Granollers
  • Caldes de Montbui
  • Terrassa
  • Fabra i Puig (Barcelona)
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilanova i la Geltrú

Catalunya Central

  • Manresa 
  • Navàs
  • Vic
  • Solsona

Comarques de Lleida

  • Borges Blanques
  • Balaguer

Comarques Gironines

  • Figueres
  • Roses
  • Olot
  • Ripoll
  • Platja d'Aro
  • Lloret de Mar
  • Santa Coloma de Farners

Millores en els sistemes d’informació

  • Tossa de Mar
  • Sant Feliu de Guíxols
  • Cadaqués.

Camp de Tarragona

  • Tarragona
  • Reus
]]> Sun, 05 Apr 2026 15:04:55 +0200 <![CDATA[Trump: de MAGA a MASA (Make America Small Again)]]> Quan ja fa més d’un mes que va començar la guerra a Iran, podem començar a fer una mica de balanç de guanys i pèrdues. I el primer que sobta és que entre el relat de Trump dels primers dies i els esdeveniments posteriors no hi ha cap punt de connexió. Cap. Han funcionat com dos mons estrictament paral·lels. Més enllà del fet que es tracta del primer president d’extrema dreta de la primera potència mundial (econòmicament, militarment i culturalment), l’altre fet inèdit és que cap altre president nord-americà havia demostrat una incompetència tant colossal per a entendre la lògica de les relacions internacionals.

Aplicant una cert lògica hauria semblat que Netanyahu i Trump van decidir atacar per sorpresa Iran amb un triple objectiu, compartit en part. Afeblir la Xina, garantir el control conjunt absolut sobre el Pròxim Orient i els seus recursos i (també, però no tant important) promoure un canvi de règim a Iraq. Com en el cas de Veneçuela, un canvi de règim no necessàriament democràtic. Dels suposats interessos de Trump cap no s’està fent realitat. Només Netanyahu està consolidant els objectius propis a Gaza, Cisjordània i Líban. També guanya en clau de política interior.

Vist el que portem d’aquest segon mandat de Trump, sembla ben bé que el primer mandatari dels EUA sigui un agent de Putin o Xi Jinping. Ara com ara, tots dos estan en el bàndol dels guanyadors. Fet molt preocupant en el cas de Putin. I una cosa semblant podríem dir del règim dels aiatol·làs. Tot plegat sembla haver estat una estratègia perfectament dissenyada per destruir l'OTAN, Europa i els països del Golf... Més conseqüències en termes de guanyadors i perdedors?: s’ha aconseguit disparar els preus del petroli i del gas i provocar una catàstrofe econòmica mundial. Aquí perdem tots...

És cert que, en clau de política interna, la guerra llampec imaginada havia de servir per desviar l'atenció del cas Epstein, però el preu en forma d’impopularitat que comporta una guerra que ningú no ha entès està enfonsant a Trump a les enquestes. Cada dia que passa és més evident que l’Administració americana va a la deriva. Que el desconcert i la improvisació estan a l’ordre del dia. Darrera mostra: dijous passat Pete Hegseth, secretari de Guerra, va decidir destituir el general Randy George, cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, i dos alts generals més. Això, en plena ofensiva contra l'Iran. Amb ells ja són 24 els alts caps de les forces armades que han estat purgats pel sectari -i incompetent- Hegseth. Fa vertigen pensar que la sort de milions i milions de persones està en les mans de descerebrats com Trump o Hegseth.

Més perdedors? En primer lloc, l’oposició democràtica a Iran, que ara es veu ofegada pel clima d’exaltació patriòtica que ha provocat l’ofensiva militar conjunta de Israel i els EUA. Però, de forma distinta, també perd el poble americà que veurà com les seves condicions de vida empitjoren. I, la UE, ¿perd o guanya?. De moment, ni una cosa, ni l’altra. Tot depèn de si, finalment, demostra capacitat de reacció per definir una política més autònoma i autocentrada. El deliri trumpista pot acabar d’enfonsar el projecte europeu o el podria rellançar. De moment, en termes de lideratges interns, perden els amics de Trump (Orban, Abascal, Meloni...) i guanyen els líders que s’han atrevit a plantar cara a l’emperador piròman.

A Europa l’unilateralisme de Trump ha estat i serà tòxic per a tots aquells líders polítics que no sàpiguen marcar distància higiènica. Aquests ja estan perdent. En el bàndol oposat trobem, de forma destacada, a Pedro Sánchez que és qui ha fet una lectura més correcta. La veritat és que ni era tan complicat, ni calien grans dosis de radicalitat. En política, qualsevol representant públic que no sàpiga actuar amb dignitat perd credibilitat. I plegar-se sistemàticament als capricis d’un Trump ridículament narcisista és una mostra penosa de indignitat i manca d’autoestima. I, per altra banda, oposar-se a la guerra és que està fent, amb determinació i convicció, una figura tant poc sospitosa de radicalisme com el Papa Lleó XIV.

El moviment que va tornar a portar Trump a la Casa Blanca s’identifica amb l’acrònim MAGA (Make America Great Again). A aquestes alçades ja sembla evident que la via Trump porta exactament al contrari. De MAGA a MASA (Make America Small Again)... Dir que el president Trump es comporta com un perfecte cretí no ens situa en cap registre lingüístic injuriós. Aquesta afirmació està molt més pròxima a la definició tècnica.

]]> Sun, 05 Apr 2026 19:00:03 +0200 <![CDATA[El Banc de la Memòria Democràtica suma 70.000 nous registres sobre la repressió judicial del franquisme]]> El Banc de la Memòria Democràtica ha incorporat una nova base de dades amb 69.833 registres de persones que van ser sotmeses a procediments judicials militars durant el franquisme, entre 1938 i 1978. La base de dades l'ha elaborat l'Arxiu Nacional de Catalunya i es va fer pública l'any 2017 en aplicació de la Llei 11/2017, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que va declarar la nul·litat dels tribunals i de les sentències dictades per motius polítics. El Departament de Justícia considera que la incorporació al Banc suposa un pas important en la recuperació, la preservació i la difusió de la memòria democràtica, i permet dimensionar amb més precisió l'abast de la repressió exercida per la jurisdicció militar en la dictadura.

Els registres recullen procediments judicials militars incoats entre 1938 i 1978 i conservats a l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. Aquesta documentació la va tractar i inventariar entre els anys 2003 i 2013 l'Arxiu Nacional de Catalunya en el marc d'un conveni de col·laboració amb el Memorial Democràtic i el Tribunal Militar. El treball va permetre ordenar i sistematitzar un volum documental essencial per a l'estudi de la repressió durant el franquisme.

Inclou informació com els noms i cognoms de la persona represaliada, el lloc de naixement i de residència, el sexe i el tipus de procediment judicial (consells de guerra, diligències prèvies). També recull dades sobre el número de causa, la data d'inici del procés, la data d'aprovació de la sentència o d'altres resolucions, la pena imposada i, si escau, la commutació de la pena o la sol·licitud d'indult.

La integració d'aquest conjunt de registres permet connectar aquestes persones amb altres bases de dades del Banc de la Memòria Democràtica, com la del cost humà de la Guerra Civil o el cens de deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis. Una interrelació que pot facilitar noves aproximacions a les trajectòries vitals de les víctimes i contribuir a aprofundir en el coneixement dels mecanismes repressius desplegats pel règim franquista.

]]> Sun, 05 Apr 2026 13:52:48 +0200 <![CDATA[Retards a l'R1 i l'R4 per una incidència a la infraestructura entre l'Hospitalet i Barcelona Sants]]> Els trens de l'R1 i l'R4 de Rodalies acumulen retards aquest diumenge al matí per una incidència a la infraestructura entre les estacions de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona Sants, segons ha informat Renfe. De fet, els trens de l'R1 inicien i finalitzen el seu recorregut a l'estació de Sants i els viatgers han d'agafar la línia R4 per fer el tram fins a l'Hospitalet. D'altra banda, el servei alternatiu per carretera de l'R8 entre Martorell Central i Rubí Can Vallhonrat s'amplia aquest diumenge fins a Mollet Sant Fost. Renfe informa que es tracta d'una incidència derivada de causes operatives i que l'afectació serà entre les 11 i les 16 hores. Els viatgers disposen de la línia R2 per realitzar el tram Mollet Sant Fost - Granollers Centre.

]]> Sun, 05 Apr 2026 12:08:04 +0200 <![CDATA[Mor Diego Carcedo, periodista i exdirector de RNE, als 86 anys]]> El periodista Diego Carcedo ha mort aquest diumenge de Pasqua als 86 anys d'edat a Madrid, segons ha informat l'Associació de Periodistes Europeus (APE), de la qual era president. Carcedo va ser director dels Serveis Informatius de TVE, director gerent de Relacions Internacionals de RTVE i director de RNE.

Carcedo va nàixer a Canagas d'Onís, a Astúries, el 24 de març de 1940. El periodista va tenir una llarga carrera professional als mitjans de comunicació. Tot i que va començar la seva trajectòria a la premsa escrita, després es va convertir en una figura clau de la ràdio i la televisió dintre de RTVE.

Concretament, va ser corresponsal a l'estranger de TVE, el màxim responsable de RNE entre 1991 i 1996 i membre del consell administratiu de RTVE entre 1996 i 2007. A més, el 2018 va presidir el Comitè d'Experts per a proposar els membres del consell administratiu de RTVE.

Al llarg de la seva vida, va rebre diferents reconeixements com ara el Premi Cirilo Rodríguez (1985), l'Antena d'Or extraordinària (1992) i el Premi APEI de l'Associació d'Informadors de Ràdio i Televisió (1996). A banda, va escriure Fusiles y claveles (1999) i Entre bestias y héroes (2011).

]]> Sun, 05 Apr 2026 10:58:35 +0200 <![CDATA[Rescaten els tripulants d'un iot que s'enfonsava mar endins a la platja de Badalona]]> Els Mossos han rescatat els tripulants d'una embarcació que s'enfonsava mar endins davant la platja de Badalona. El cos ha rebut l'avís d'un iot que demanava ajuda perquè s'estava enfonsant. La Unitat Marítima de la policia ha pogut rescatar els sis tripulants sans i estalvis.

]]> Sun, 05 Apr 2026 10:37:29 +0200 <![CDATA[La mateixa marmita]]> Recordo anar amb els germans i els cosins, ben mudats, a picar a terra amb el palmó. No sabíem que celebràvem l’entrada de Jesús a Jerusalem, allò era cosa dels adults. Nosaltres competíem a veure qui deixava més destrossada la base del palmó. Vinga a picar a terra. Festa grossa.

Recordo els diumenges a missa, a la parròquia de Maria Mitjancera del carrer Entença. La concentració intensa del nostre pare, ulls tancats, resant agenollat després de prendre l’eucaristia. Cap recolzat sobre les mans, entrellaçades i recolzades al banc de davant. A la sortida, jugàvem al parc del costat, els jardins de Montserrat em sembla que es deien. O es diuen ara, no ho sé.

Recordo quan encara beneíem la taula abans de menjar. Déu i pare omnipotent, amb sa divina paraula, beneïu aquesta taula, i a tots nosaltres, amén. I ens senyàvem. I la mateixa fórmula, canviant “taula” per “cotxe” abans de començar viatge amb el sis-cents per anar a passar el cap de setmana a Cubelles per les costes de Garraf.

Recordo el dia de la primera comunió a la capella dels Maristes del carrer Vallespir, la meva escola. La presència hieràtica de l’avi Poll, que amb els anys vaig saber que era maçó. L’agraïment perquè els meus pares em van vestir normal, en comparació amb els ridículs vestits de comunió de molts dels companys.

Recordo la lliga d’escoles per veure qui en sabia més del fundador, Marcel·lí Champagnat. Juraria que encara en guardo la biografia il·lustrada que servia de base per a les preguntes que havien de contestar els equips competidors. Sempre em ve al cap la mateixa vinyeta: el nen Marcel·lí, allitat durant mesos per malaltia, llegeix i estudia a la llum d’una espelma fins a gairebé quedar-se cec.

Recordo les colònies al Seminari de Llinars del Vallès. I la cerimònia de professió perpètua del meu professor de català, en Jaume Bofarull, al monestir de les Avellanes. La consciència adolescent d’estar assistint a un moment tant decisiu per a ell com incomprensible per a mi. No ha deixat mai de felicitar-me el sant i l’aniversari, ara des d’Hongria, on fa feina amb els necessitats. Encara ens diem germanet l’un a l’altre. I així ho sento, no és comèdia.

Sempre és per Setmana Santa, mai per Nadal, que aquests records de formació catòlica, més llunyans i borrosos a mesura que em faig gran, em venen al cap. Suposo que, per a un excreient com jo, la mort d’un home adult a la creu interpel·la i remou més que el naixement d’un nadó a una establia. També m’enfado més per Setmana Santa que per Nadal. Als pessebres vivents no hi sona l’himne d’Espanya, ni hi ha encaputxats, ni legionaris, ni gent que s’autolesiona.

Durant molts anys m’he dit que Déu no existeix. Ara m’ho dic i m’ho explico d’una altra manera. Déu, indiscutiblement, existeix, però com existeixen el comunisme o el Barça. Idees-projecte cent per cent humanes i per tant reals, amb milions de seguidors, amb història, amb edificis i espais físics, amb literatura pròpia, amb normes, amb experiències tan profundes i reals com la vida mateixa, amb capacitat de transformar, de fer bé i de fer mal. Des d’aquest punt de vista, l’existència de Déu és innegable, i té un impacte gegant en la vida dels homes. El que no existeix, n’estic convençut, és un Déu "previ a" i "creador de" la vida humana. Encara que quan em miro la imatge de la Terra des de la missió Artemis II, confesso que el misteri m’aclapara i la fe se’m fa més comprensible. Bona Pasqua a tots els creients. Al cap i la fi, hem sortit de la mateixa marmita.

]]> Sun, 05 Apr 2026 09:57:02 +0200 <![CDATA[Més d'un terç dels vehicles ja han tornat a Barcelona del pont de Setmana Santa]]> Comença l'operació retorn per Setmana Santa. Entre aquest diumenge a la tarda i dilluns es preveu que 590.000 vehicles tornin a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per tal d'evitar que es concentrin molts vehicles a les carreteres catalanes, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha establert un dispositiu especial que inclou les següents afectacions. Entre les 12 i les 18.00 hores d'aquest diumenge, ja han retornat a l’àrea metropolitana de Barcelona 180.000 vehicles, xifra que representa el 31%​​​​​ del total previst fins demà.

Carrils addicionals

D'una banda, s'instal·laran dos carrils addicionals de retorn a Barcelona a l’AP-7: en el tram sud de l’autopista, entre Vilafranca del Penedès i Molins de Rei (B-23) i, en el tram nord, entre Sant Celoni i Montornès del Vallès. En aquests trams, els camions no podran fer avançaments i hauran de circular com a màxim a 80 km/h, en ambdós sentits. A banda, també hi haurà prohibició de fer avançaments per als camions de més de 7,5 t, els quals hauran de circular pel carril dret, entre Sant Celoni i Vilafranca del Penedès, en ambdós sentits.

D'altra banda, també hi haurà un carril addicional de retorn a Barcelona a la C-32 nord/B-20 entre Sant Andreu de Llavaneres i Montgat. En tots aquests trams amb carrils addicionals, la velocitat màxima per als turismes i motocicletes estarà limitada a 100 km/h en ambdós sentits.

Restriccions per als vehicles pesants

Pel que fa als vehicles pesants, hi haurà restriccions a l'AP-7 entre l’Hospitalet de l’Infant i Maçanet de la Selva en dues ocasions. D'una banda, aquest diumenge de 17 a 22 hores i, d'altra, dilluns 6 d’abril de 10 a 22 hores.

Afectacions a la C-16

A la C-16, es tallarà la sortida a Guardiola de Berguedà en sentit Manresa entre diumenge a partir de les 15.30 hores i dilluns a les 15 hores. També es tallarà la sortida de la C-16 a la Rodonella de Cercs en sentit sud.

Afectacions a la Costa Brava

Quant a la zona de la Costa Brava, a partir de diumenge a les 15 hores i dilluns a les 9 hores, es tallarà el ramal d’accés a Platja d’Aro en sentit sud des de l’enllaç amb la C-31, amb l’objectiu d’evitar la saturació de la rotonda urbana de la Nàutica, situada a la confluència de les vies GI-666 i GI-662. També es tallarà la sortida 314 de la C-31 a Castell d’Aro per evitar que els vehicles utilitzin la travessia de Castell d’Aro – Platja d’Aro com a via alternativa. Així mateix, es tallarà l’accés a Santa Cristina d’Aro des de la rotonda de la sortida 310 de la C-31, i els vehicles hauran de continuar dos quilòmetres fins a la sortida 5 de la C-65 a Romanyà de la Selva.

Afectacions a la N-240

Finalment, entre diumenge a les 15 hores i dilluns a les 8.30 hores, s’instal·laran cons a la rotonda de la N-240 a Montblanc per obligar els conductors que circulin en sentit Adrall a efectuar un canvi de sentit 800 metres més endavant, a les rotondes de la carretera TV-2421 en sentit Prenafeta. D’aquesta manera, els vehicles provinents de la N-240 en sentit AP-2/C-14 tindran prioritat en aquesta intersecció.

]]> Sun, 05 Apr 2026 13:15:47 +0200 <![CDATA[Trump assegura que han rescatat el segon pilot d'un dels caces abatuts, però l'Iran ho nega]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que han rescatat el segon aviador desaparegut després que l'Iran abatés els caces F-15 i A-10. "L'hem recuperat!", ha dit Trump. Concretament, aquest divendres l'Iran va abatre dos avions de caça de l'exèrcit nord-americà, un dels quals al sud del país i l'altre a tocar de l'estret d'Ormuz. El primer pilot, el de l'F-15, va ser rescatat amb vida el mateix divendres.

"El nostre exèrcit ha dut a terme una de les operacions de recerca i rescat més audaces de la història dels Estats Units. Estic encantat d'anunciar que el nostre oficial, un coronel molt respectat, està sa i estalvi", ha escrit el president nord-americà en un primer moment. Trump també ha destacat el fet que s'hagi pogut efectuar aquesta missió "sense cap nord-americà mort ni ferit" que, segons assegura, "demostra l'aclaparadora superioritat aèria sobre els cels de l'Iran".

Unes hores més tard d'aquestes paraules, però, l'Iran ha assegurat haver frustrat l'intent dels Estats Units. "Les aeronaus invasores de l'enemic al sud d'Esfahan, inclosos dos helicòpters Black Hawk i un avió de transport militar C-130, han estat abatudes i l'intent de rescatar el pilot ha fracassat". Aquestes han estat les declaracions del coronel Ebrahim Zolfagari, el portaveu de la Caserna General Central Jatam al-Anbiya.

Després, Trump ha reiterat que han rescatat el soldat, i que està "greument ferit i molt valent". Segons el mandatari nord-americà, l'exèrcit iranià només "s'estava acostant" a localitzar el pilot desaparegut a l'Iran.

Trump llança un ultimàtum de 48 hores a l'Iran

Aquest dissabte al vespre (hora catalana), Trump va llançar un ultimàtum de 48 hores a l'Iran. "Recorden quan vaig donar a l'Iran deu dies per arribar a un acord o perquè obri l'estret d'Ormuz? El temps s'acaba: 48 hores abans que l'infern cagui sobre ells. Glòria a Déu", va assenyalar el mandatari a través de la seva xarxa social Truth Social.

El passat 22 de març, Trump ja va amenaçar l'Iran amb "atacar i destruir completament" les seves plantes elèctriques si l'estret d'Ormuz no es reobria "totalment i sense amenaces" en 48 hores. Un ultimàtum que ha anat ajornant fins al 6 d'abril.

]]> Sun, 05 Apr 2026 08:35:40 +0200 <![CDATA[Els Bombers fan nou rescats més a la muntanya aquest dissabte]]> Els Bombers de la Generalitat han realitzat nou serveis a la muntanya durant aquest dissabte arreu del país, una xifra que se suma als 15 realitzats ahir Divendres Sant. Es tracta de dades semblants a les de la Setmana Santa de l'any passat, quan se'n van fer 13 per Divendres Sant i 8 més dissabte. Un dels casos més greus ha estat el de l'escalador que ha resultat ferit crític després d'estimbar-se uns 20 metres a la zona dels Estrets d'Arnes del Parc Natural dels Ports.

Per fer front a aquesta emergència s'han mobilitzat tres dotacions dels Bombers i l'helicòpter amb efectius del GRAE, que s'han desplaçat al lloc on es trobava, de molt difícil accés, per rescatar-lo. Posteriorment, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha evacuat l'escalador en estat crític a l'Hospital Joan XXIII. També a la demarcació de Tarragona, a Roquetes, dos excursionistes que feien la ruta del Pàrquing del barranc de Lloret a Cova d’Ebre- Coll de Morralets i Cova Pintada, s'han perdut el camí i també s'ha hagut d'activar l’helicòpter amb efectius dels GRAE per rescatar-los.

A la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, un home, que feia esquí de muntanya, ha caigut quan es trobava per sota del pic de Contraix, a uns 2.460 metres, i no podia seguir l’activitat. S'ha activat l’helicòpter amb l’equip conjunt del GRAE i el metge del SEM. Se l'ha traslladat fins a l’aeroport de la Seu d’Urgell, on s’esperava una ambulància del SEM.

A les terres de Lleida, a Baronia de Rialp, hi ha hagut un ciclista accidentat en una pista de difícil accés a prop de l’Ermita de Santa Maria de Ramoneda. Els bombers han activat una dotació del parc de Ponts i han immobilitzat el ferit, que es queixava d'un braç i se l'ha portat fins al CAP de Ponts. D'altra banda, al Tarragonès, a Creixell, una senderista s'ha trobat indisposada mentre feia una ruta i se l'ha traslladat a la zona de la font de la Gavatxa, on s’esperava una ambulància del SEM.

Quatre rescats a les comarques gironines

A les Planes d’Hostoles, a la Garrotxa, un excursionista s'ha trobat indisposat en un camí de difícil accés, a prop de la carretera C-153. En el grup l’acompanyava una infermera que li ha fet una primera atenció. S’han activat dues dotacions del parc d’Amer i han traslladat l’excursionista fins al pàrquing. També a la Garrotxa, a Sales de Llierca, un ciclista ha caigut per un marge a la zona del Bac de l’Orri, a una pista de difícil accés al costat de la cova. S’hi ha desplaçat l’helicòpter amb efectius del GRAE que han fet l’extracció del ferit, amb llitera, amb un gruatge des de l’helicòpter. Se l'ha portat fins al parc d’Olot on una ambulància del SEM s’ha fet càrrec del seu trasllat.

El tercer rescat a la comarca ha estat a Sant Jaume de Llierca, on ha caigut una persona que feia barranquisme d’uns 3 metres de desnivell. S’ha activat l’helicòpter amb efectius del GRAE i una dotació terrestre del parc d’Olot. S'ha fet l’extracció amb un gruatge i se la trasllada per aire fins al camp de futbol per ser derivada a l’ambulància del SEM.

A Boadella i les Escaules, a l'Alt Empordà, un excursionista s'ha marejat i no ha pogut continuar la ruta a la zona del castell de les Escaules. S’han activat dues dotacions del parc de Figueres i se l'ha traslladat a la zona del pàrquing perquè el SEM li faci una revisió.

Desprès d'aquests incidents, els Bombers demanen "molta precaució i prudència per gaudir del medi natural amb seguretat i civisme" tenint en compte que la bona previsió meteorològica s'allargarà durant tot el cap de setmana, fins dilluns. Recorden que, en cas de planificar activitats de muntanya, cal consultar el Butlletí de Perill d’Allaus. A cotes altes hi ha els gruixos màxims de la temporada, amb una gran quantitat de neu recent.

]]> Sat, 04 Apr 2026 22:51:49 +0200 <![CDATA[Trump llança un ultimàtum de 48 hores a l'Iran per arribar a un acord sobre l'estret d'Ormuz]]> El president dels Estats Units, Donald Trump, ha llançat un ultimàtum de 48 hores a l'Iran. "Recorden quan vaig donar a l'Iran deu dies per arribar a un acord o perquè obri l'estret d'Ormuz? El temps s'acaba: 48 hores abans que l'infern cagui sobre ells. Glòria a Déu", ha dit el mandatari a través de la seva xarxa social Truth Social. El passat 22 de març, Trump ja va amenaçar l'Iran amb "atacar i destruir completament" les seves plantes elèctriques si l'estret d'Ormuz no es reobria "totalment i sense amenaces" en 48 hores. Un ultimàtum que ha anat ajornant fins al 6 d'abril.

]]> Sat, 04 Apr 2026 22:29:51 +0200 <![CDATA[El Barça s’imposa a l'Atlètic de Madrid i ja acaricia la Lliga (1-2)]]> El Futbol Club Barcelona s'ha imposat a l'Atlètic de Madrid amb un dos a un a l'estadi Riyahd Air Metropolitano, a la capital de l'estat espanyol. Amb aquesta victòria el Barça se situa a set punts d'avantatge del Reial Madrid i ja acaricia la Lliga. Aquest ha estat el primer dels tres duels que tindrà el Barça amb l'Atlètic de Madrid aquest mes d'abril, els altres dos seran per la Champions els dies 8 i 14. El partit estableix un mal precedent per a l'equip madrileny, que es veurà obligat a posar-se les piles de cara a la competició europea. 

Els matalassers han arribat a la cita a la quarta posició de la competició amb 58 punts i l'equip de Flick ho ha fet com a líder, amb 73 punts. El partit ha començat àgil i amb molta iniciativa de l'equip català, que ha fet algunes incursions a porta de la mà de Fermín. Desprès d'un inici fluid i constant, el Barça ha perdut pressió a mitjans de la primera part. El francès Antoine Griezmann de l'Atlètic de Madrid ho ha fet patent amb un tir potent amb la cama dreta al minut 28, que ha posat els pels de punta a l'afició barcelonista. 

Lamine Yamal s'hi ha tornat amb una rematada delicada i subtil, al minut 35 de la primera part, que no ha arribat a bon port. Només tres minuts més tard, Giuliano Simeone, de l'Atlètic, s'ha encarat sol davant del porter i ha estrenat la porteria amb el primer gol del partit. Marcus Rashford, poc després, ha reaccionat amb una bona connexió amb Dani Olmo, ha marcat, i ha col·locat l'empat al marcador. La fita barcelonista ha conduït a un petit enfrontament entre Simeone i Olmo, que s'ha saldat amb tres targetes grogues, una per Fermín, una per Nahuel i una altra per Koke. Aleshores, el matalasser Nico González ha comès un a infracció que ha parat el partit i, finalment, li ha valgut una targeta vermella.

Només començar la segona part, l'àrbitre ha ensenyat una vermella directa a Gerard Martín per una trepitjada que, poc després, s'ha vist obligat a esmenar amb una groga. Tot seguit, el Barça ha causat moltes ocasions de perill que Joan Musso ha anat salvant una a una. Finalment, el setge barcelonista ha donat resultat amb un gol de Robert Lewandowsky i ha sentenciat el partit a favor del Barça. 

Aquest bon resultat barcelonista arriba després de la derrota del Reial Madrid contra el Reial Club Deportiu Mallorca, on l'equip de la capital espanyola ha rebut dos gols de Manuel Morlanes i Vedat Muriqi. El partit a Palma de Mallorca, que ha acabat amb un dos a un, ha fet guanyar avantatge al Futbol Club Barcelona al capdamunt de la classificació de la Lliga.

]]> Sat, 04 Apr 2026 23:03:04 +0200 <![CDATA[El Correllengua Agermanat celebrarà l'acte central a Barcelona amb la Dharma, els Catarres, la Fúmiga i Auxili]]> El Correllengua Agermanat celebrarà l’acte central a Barcelona, el pròxim 21 d’abril, a la plaça Comercial, amb un gran concert que aplegarà músics d'arreu dels Països Catalans per aquesta iniciativa cultural, social i esportiva, que vol fomentar els vincles entre els territoris de parla catalana. Aquest acte de caràcter festiu i reivindicatiu, s’emmarca dins el recorregut de la Flama de la Llengua, que partirà de la Catalunya Nord i arribarà a l'Alguer, en una cursa no competitiva de relleus que tindrà lloc entre el 19 d'abril i el 6 de maig.

Entre els grups confirmats hi ha Auxili, Els Catarres, La Fúmiga i la Companyia Elèctrica Dharma, i altres noms reconeguts del panorama català com Júlia Colom, Mar Grimalt, La Maria, Pèl de Gall, Pitxorines, Xanguito, Abril i Maxime Cayuela. A l’acte es farà farà la lectura del manifest del Correllengua, en defensa de la llengua i dels drets lingüístics, i començarà cap a les vuit del vespre, quan la flama ja hagi recorregut els carrers de la capital catalana. 

També han avançat que s'hi interpretarà la cançó titulada Amb el cor, feta per una vintena d’artistes i que es convertirà en l’himne d’aquesta iniciativa cultural. “Crec que és una demostració de força, el Correllengua posa de manifest que encara hi som i que amb la nostra llengua es poden fer activitats extraordinàries”, assegura Pau Muñoz, membre de l'organització del Correllengua Agermanat.

Els Països Catalans celebraran aquest 2026 el Correllengua més gran que s'ha fet al segle XXI, una cursa no competitiva que ha posat d'acord organitzacions, socials, culturals i esportives d'arreu per connectar uns 500 municipis i recórrer 1.500 quilòmetres. Com en les curses de relleus, la flama de la llengua, el testimoni, corre amb els participants a través del recorregut. La diferència és que, per allà on passa, s'organitzarà una gran activitat o diverses dinàmiques que involucraran les entitats d'aquell municipi per rebre-la.

En cada cas, les propostes s'adapten en funció de l'hora d'arribada i també del col·lectiu que les impulsa. Les inscripcions ja estan obertes a la pàgina oficial d'aquesta iniciativa, que vol reforçar els vincles culturals que ens uneixen i mantenir viva la flama de la nostra identitat.

]]> Sat, 04 Apr 2026 19:35:45 +0200 <![CDATA[Joan Carles I torna a Espanya… per anar als toros]]> El rei emèrit Joan Carles I té previst assistir aquest diumenge a la correguda de toros de la Real Maestranza de Sevilla, tal com ha avançat el portal Mundotoro.com. Els darrers anys, el Borbó ha estat esquitxat per diverses acusacions de delictes tributaris, malgrat tot, segons ja van avançar des de la Casa Reial, té el dret de tornar a l'Estat "quan vulgui". La presència de l'antic monarca espanyol incrementa l’interès per un cartell que, a Espanya, havia generat molta expectació. A la plaça s’hi reuniran els torers Morante de la Puebla, Roca Rey i David de Miranda, en una jornada que ja té totes les entrades venudes.

De tota manera, la premsa espanyola ha avançat que encara no s’ha fet públic amb qui compartirà la vetllada ni des de quin punt del recinte seguirà l'espectacle taurí. Sevilla aquest Diumenge de Resurrecció es prepara per a una de les cites més importants de la temporada taurina amb un cartell de primer nivell que es considera "de gran nivell" segons els aficionats a la tauromàquia. Un dels principals al·licients serà el retorn de Morante de la Puebla, un personatge que va començar la seva afició als toros amb només cinc anys i que es tornarà a vestir per l'ocasió després de la seva darrera actuació el passat 12 d’octubre. 

Fonts de la Zarzuela van remarcar a l’ACN que, si el pare de Felip VI decideix acabar amb la seva etapa a Abu Dhabi, ho farà pensant en “salvaguardar” la seva “imatge i reputació” davant de “possibles crítiques” que podrien afectar el conjunt de la institució. Joan Carles I compta, però, amb un bon historial de causes obertes al llarg dels anys que, d'alguna manera o altra, sempre ha aconseguit esquivar.

El maig de 2025, la Sala Segona del Tribunal Suprem va inadmetre una querella interposada per un grup de juristes, en exercici de l’acció popular, contra ell per presumptes delictes contra la hisenda pública. La interlocutòria acordava l’arxivament de les actuacions en considerar que els fets no constitueixen il·lícit penal, estan prescrits o van ser objecte de regularització tributària. La querella sostenia que el rei hauria comès cinc delictes fiscals relacionats amb rendes i donacions no declarades a través de fundacions.

El 2022, la Fiscalia Anticorrupció també va arxivar una investigació que mantenia sobre el pagament de comissions en els contractes de l’AVE a la Meca perquè no va poder acreditar si les transaccions investigades constituïen un delicte. Aquesta investigació no es dirigia al rei emèrit Joan Carles I, sinó a empresaris als quals es va adjudicar la construcció de la infraestructura, ja que els fets són anteriors a l’abdicació del monarca, quan gaudia d’inviolabilitat, i era l’última peça que continuava oberta sobre aquest afer. Anticorrupció va obrir la investigació a finals del 2018 arran d’una gravació de l’examant del rei emèrit, Corinna Larsen.

]]> Sat, 04 Apr 2026 15:56:36 +0200 <![CDATA[Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal i Àustria demanen un impost als beneficis de les energètiques]]> Els governs d'Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal i Àustria han demanat un impost als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques arran de la guerra a l'Iran. Els ministres d'Economia dels cinc països han sol·licitat formalment el nou gravamen -sense especificar la quantia ni les companyies afectades- en una carta adreçada a la Comissió Europea (CE), i concretament al comissari de Clima, Creixement Net i Zero Emissions, Wopke Hoekstra.

En la missiva, signada el 3 d'abril, els cinc ministres assenyalen que l'increment dels preus del petroli pel conflicte a l'Orient Mitjà està suposant "una càrrega significativa per a l'economia europea i els seus ciutadans" i que s'hauria de garantir que la càrrega es distribueix "de forma justa".

Els titulars d'Economia d'Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal i Àustria recorden que en la reunió de l'Eurogrup del 27 de març passat es van plantejar mesures per gravar els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques i aposten per fer-les realitat a través d'un instrument similar al que es va introduir el 2022 per aturar la inflació energètica per la invasió russa d'Ucraïna.

"Una solució europea d'aquest tipus actuaria com un senyal per als ciutadans dels nostres estats membres i per a l'economia en general, demostrant que estem units i som capaços de prendre mesures", han recalcat els cinc ministres d'Economia. "També enviaria un missatge clar als qui es beneficien de les conseqüències de la guerra que han de posar de la seva part per alleugerir la càrrega sobre la població en general", ha puntualitzat la carta signada per Carlos Cuerpo, Joaquim Miranda, Giancarlo Giorgetti, Lars Klingbeil i Markus Marterbauer.

"Donades les actuals distorsions del mercat i les limitacions fiscals, la CE hauria de desenvolupar ràpidament un instrument de contribució similar en l'àmbit de tota la UE, fonamentat en una base jurídica sòlida", exigeixen els signants. Aquest impost a les energètiques permetria "finançar ajudes temporals, especialment per als consumidors, i frenar la creixent inflació, sense imposar càrregues addicionals als pressupostos públics".

"Ens complau que la Comissió Europea hagi promès revisar ràpidament l'afer. En aquest context, val la pena considerar la qüestió de si els beneficis estrangers de les companyies petrolieres internacionals poden incloure's d'una manera més específica que en el cas de la contribució solidària del 2022 i com fer-ho", conclou l'escrit, difós aquest dissabte pel vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en un missatge a X.

]]> Sat, 04 Apr 2026 14:46:00 +0200 <![CDATA[Volkswagen i Cupra revisaran 94.000 cotxes elèctrics per risc d'incendi de les bateries]]> Volkswagen i Cupra hauran de revisar prop de 94.000 vehicles elèctrics per una incidència detectada en alguns mòduls de la bateria que afecta models com el Cupra Born i els Volkswagen ID.3, ID.4, ID.5 i ID.Buzz. Tots els models implicats han sortit de la fàbrica de Zwickau, a Alemanya, on també es produeix l’Audi Q4 e-tron. Aquest últim, però, no s’ha vist afectat per la incidència. 

Els primers incidents es van registrar a Austràlia, amb tres vehicles del 2023 que van patir sobreescalfaments i petits focs, però els models afectats són els produïts entre el febrer del 2022 i l’agost del 2024 en el cas de Volkswagen, i fins a l’abril del 2024 pel que fa a Cupra. 

Aquest fet arriba després que el grup Stellantis anunciés fa uns dies que revisarà 77.500 vehicles a l'Estat que tenen un error de fabricació que pot provocar que s'incendiïn. Una incidència que afecta diversos models de cotxe de marques com Peugeot, Citroüen, Opel o Jeep. 

Segons fonts de Cupra, a Espanya hi ha unes 500 unitats del Cupra Born potencialment afectades i fins que no es faci la revisió la marca recomana no carregar la bateria per sobre del 80% i evitar fer-ho en espais tancats. A escala global, el nombre de vehicles de Cupra Born implicats podria arribar als 19.500. 

Tot i que no s’han notificat incendis en la majoria de casos, els vehicles afectats poden presentar anomalies al sistema de bateries, com avisos al quadre de comandament o una reducció notable de l’autonomia. En situacions extremes, el problema podria derivar en un sobreescalfament amb risc d’incendi. Mitjançant una actualització del programari, es comprova l’estat de cada mòdul i, si cal, es canvia sense cap cost per al client.

Els models amb risc d'incendi d'altres marques

Els models afectats del cas del grup Stellantis per risc d'incendi són aquests:

  • Alfa Romeo Junior: fabricat entre el 27 de novembre del 2023 i el 18 de desembre del 2025. 
  • Citroën C3 i Citroen C3 Aircross: fabricat entre el 22 de novembre del 2024 i el 22 de desembre del 2025. 
  • Citroën C4 i C4 X: fabricat entre l’octubre del 2023 i el 12 de gener de 2026. 
  • DS i DS 3: produït entre l’1 de febrer del 2024 i el 13 de gener del 2026.  
  • Fiat Grande Panda: fabricat entre el 25 de febrer del 2025 i el 23 de gener del 2026.  
  • Fiat 600: fabricat entre el 28 de juliol del 2023 i el 19 de desembre del 2025. 
  • Jeep Avenger: fabricat entre el 9 de març del 2023 i el 18 de desembre del 2025. 
  • Lancia Ypsilon: produït entre el 18 de març del 2024 i el 13 de gener del 2026. 
  • Opel Corsa: fabricat entre l’1 de juny del 2023 i el 13 de gener del 2026. 
  • Opel Frontera: fabricat entre el 30 de juliol del 2024 i el 22 de desembre del 2025. 
  • Opel Mokka: fabricat entre el 5 de febrer del 2024 i el 13 de gener del 2026. 
  • Peugeot 208: fabricat entre el 5 de gener del 2024 i el 10 de gener del 2026. 
  • Peugeot 2008: fabricat entre el 7 de juny del 2023 i el 21 de gener del 2026.
]]> Sat, 04 Apr 2026 13:56:16 +0200 <![CDATA[Es normalitza la situació a l'AP-7 després d'un matí de retencions per un accident a Llinars del Vallès]]> Es normalitza la situació de retencions d'aquest dissabte al matí a l'AP-7 per un accident entre un camió i dos turismes a Llinars del Vallès. El sinistre s'ha produït poc després de les 10.00 hores al quilòmetre 122 de l'AP-7, a tocar de l'àrea de descans de Llinars, i ha tallat la via durant prop d'una hora en sentit Barcelona.

A les 14.00 hores, hi ha només 5 quilòmetres de congestió a Llinars del Vallès, tot i que encra continua tallat un dels carrils. La C-32 acumula 4 quilòmetres en total en diversos trams en sentit nord i la C-60 5 quilòmetres en el tram entre Roca del Vallès i Argentona.

]]> Sat, 04 Apr 2026 11:33:29 +0200 <![CDATA[La Generalitat adjudica 293 milions de deute nou a tres entitats financeres]]> La Generalitat ha adjudicat 292,75 milions d'euros a tres entitats financeres a un tipus "molt avantatjós" i inferior al màxim fixat inicialment, amb préstecs a un cost entre 5 i 10 punts bàsics per sobre del Tresor, quan el màxim fixat era el del Tresor més 20 punts bàsics.

Segons ha explicat el Govern en un comunicat aquest dissabte, aquesta operació suposa la normalització de la relació de la Generalitat amb els mercats financers després de "més d'una dècada depenent gairebé exclusivament" del fons de liquiditat autonòmica (FLA). A l'inici de l'any la Generalitat va sol·licitar ofertes al mercat bancari per finançar 292,75 milions d'euros de deute a llarg termini, la primera vegada que l'administració ho feia en 14 anys.

La durada dels préstecs era de 6 anys, amb un cost de finançament màxim equivalent al cost del Tresor més 20 punts bàsics, en compliment del principi de prudència financera, i fins a 7 entitats van presentar propostes per un import superior als 1.000 milions d'euros. Finalment, els préstecs es van adjudicar fa unes setmanes a tres entitats que oferien el menor diferencial respecte al cost del Tresor, amb un tipus mitjà del 2,331% en el moment de la formalització.

Vies de finançament obertes

En els últims anys la Generalitat ha diversificat les seves fonts de finançament amb diversos préstecs del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i mitjançant entitats financeres privades, com en el cas del refinançament de 3.500 milions d'euros del FLA de 2023. Al setembre de 2025 l'agència Moody's va retornar a la Generalitat el grau d'inversió que li havia retirat el 2012, després que també ho fessin Fitch i DBRS.

]]> Sat, 04 Apr 2026 11:58:07 +0200 <![CDATA[Un programa contra la hipertensió aconsegueix reduir infarts, ictus i morts en milers de casos]]> La hipertensió arterial afecta gairebé la meitat dels estatunidencs i és una de les principals causes de mort, especialment en poblacions desfavorides. A més, pot provocar cardiopaties, insuficiència cardíaca, accidents cerebrovasculars, malalties renals i complicacions durant l'embaràs. Per aquest motiu, la Universitat de Califòrnia a San Francisco ha creat un nou programa de control de la pressió arterial que ha aconseguit reduir eficaçment la hipertensió i prevenir malalties greus o la mort en milers de pacients.

L'estudi, publicat en BMJ Open Quality, va durar dos anys i va finalitzar a mitjan 2025. La nova eina, adoptada en els sis centres mèdics acadèmics de la Universitat de Califòrnia, és una de les poques desenvolupades per a tot un sistema de salut amb la finalitat de controlar la hipertensió. Les dades mostren que va millorar el control de la pressió arterial del 68,5% a gairebé el 74% entre 90.000 pacients, inclosos 11.500 en la citada universitat.

"Aquesta millora representa aproximadament 4.860 persones que ara tenen la pressió arterial controlada, la qual cosa es tradueix en 72 accidents cerebrovasculars, 48 atacs cardíacs i 38 morts evitades", exemplifica l'autor principal, el doctor Sandeep P. Kishore, mèdic internista i professor associat de medicina en la UCSF, especialitzat en salut cardiometabólica.

Com funciona el nou programa?

La nova eina, denominada Algorisme de Medicació per a la Hipertensió UC Way, segueix un enfocament gradual per a augmentar els tipus i dosis de medicaments, al mateix temps que permet als metges ajustar el tractament segons factors individuals i poblacions especials, com les persones majors. 

L'eina va ser desenvolupada per equips multidisciplinaris incloent cardiòlegs, internistes, metges d'atenció primària, infermers, farmacèutics i científics de dades. El grup va començar a reunir-se en 2020 per a crear una estratègia integral que prioritzés l'assequibilitat dels medicaments i la reducció de la variabilitat en els tractaments entre diverses poblacions de pacients. L'eina UC Way es va implementar en tot el sistema en 2023.

A més de la medicació, els experts de l'estudi recomanen pràctiques d'estil de vida de sentit comú per a millorar la pressió arterial, com deixar de fumar o consumir tabac, limitar el consum d'alcohol (dues begudes al dia per als homes, una per a les dones), limitar el sodi (una cucharadita al dia o menys per a la majoria dels adults), fer exercici almenys 150 minuts a la setmana, perdre pes si es té sobrepès (IMC superior a 25), seguir una dieta saludable i utilitzar regularment tensiòmetres domèstics.

Gairebé 120 milions d'adults estatunidencs pateixen hipertensió, una malaltia que pot danyar les artèries, i altres 37 milions sofreixen afeccions encara més greus. Només al voltant de la meitat de les persones amb hipertensió aconsegueixen controlar la seva pressió arterial amb medicaments i canvis en el seu estil de vida.

El problema és especialment greu en algunes poblacions, com els adults negres i hispans. Per exemple, als 55 anys, el 75% dels adults negres desenvolupen hipertensió, en comparació amb el 54% dels homes blancs i el 40% de les dones blanques. L'eina de UC Health va augmentar el control de la hipertensió en pacients negres del 63,4% al 67,3%. No obstant això, van persistir les disparitats, la qual cosa, segons els autors, subratlla la necessitat d'intervencions més específiques.

]]> Sat, 04 Apr 2026 11:03:37 +0200 <![CDATA[«Des d'aquí a dalt tots som iguals»: les primeres paraules de la tripulaicó de l'Artemis II a mig camí de la Lluna]]> Enmig d'un context mundial en què les guerres protagonitzen el debat social i polític, les primeres paraules de la tripulació d'Artemis II des de l'espai ofereixen una dosi de realitat: "Des d'aquí dalt som tots igual", ha dit Victor Glover, el primer astronauta afroamericà en participar en una missió lunar.

Junt amb ell, els tripulants que formen l’equip que ja està a mig camí cap a la Lluna ja tenen un lloc a la història: Reid Wiseman, Jeremy Hansen i Christina Koch, la primera dona a formar part d’una expedició lunar de la NASA. 

Aquest divendres ja van impactar la humanitat amb les fotografies compartides des de l'espai de la Terra. "Aquest som nosaltres", va publicar la NASA junt amb les imatges captades per la tripulació d'Artemis II. Però ara, han sigut les paraules de Glover des de l'espai les que arriben a la Terra amb un missatge necessari enmig del context bèl·lic a l'Iran o a Ucraïna.

"Hi havia un moment en què s'estava ponent el sol darrere de la Terra i vèiem tot el planeta de pol a pol: vèiem Àfrica, Europa i les aurores boreals. I creieu-me des d'aquí dalt tots semblem una mateixa cosa, un tot, tots som iguals", ha dit Glover en una comunicació dirigida als habitats del nostre planeta després de veure'l des de la nau enmig de l'espai.

Una emoció impactant que també ha compartit el seu company Jeremy Hansen, representant de l'Agència Espacial Canadenca (CSA): "És una cosa extraordinària", ha dit l'astronauta sobre les vistes des d'Artemis II. 

A mig camí de la Lluna

"Podem veure la Lluna fora de l'escotilla d'acoblament ara mateix. És una vista bonica", ha compartit la NASA a X les paraules de la tripulació d'Artemis II. En el tercer dia de missió el coet ja es troba més a prop de la Lluna que de la Terra, com ha informat la NASA. 

La missió Artemis II continua en una trajectòria precisa cap al sobrevol previst per dilluns 6 d'abril, després que els controladors de vol al centre de control de la missió al Johnson Space Center de Houston decidissin cancel·lar la primera maniobra de correcció de trajectòria de sortida en considerar que la nau va per la ruta adequada.

Segons ha informat la NASA, aquesta maniobra era la primera de les tres correccions de trajectòria previstes en el cronograma per ajustar amb precisió la velocitat i la trajectòria de la nau, encara que qualsevol canvi que resulti necessari podrà incorporar-se en una correcció posterior.

Després de la cancel·lació d'aquesta primera correcció, la tripulació de la nau Orión va començar a preparar la cabina per al període d'observació lunar previst pel 6 d'abril, en una jornada en la qual també ha realitzat exercici físic, ha practicat procediments de resposta mèdica i ha posat a prova el sistema de comunicacions d'emergència de la nau en l'espai profund.

]]> Sat, 04 Apr 2026 10:23:09 +0200