A TV3 vaig veure el carnet d’identitat de Ciutadans, dels que es diuen a si mateixos “catalans” i que adjunten un retall de la senyera al seu escut que conté no sé que més i un altre retall de la bandera espanyola. I dalt sobre, fora de l’escut i al costat esquerra, un rètol: “Ho tornarem a frenar”. Exacte. És la nostra targeta de presentació. Això ens defineix i per això fórem enviats a Catalunya per Franco: a fer la guitza a Catalunya, per frenar-la, a no deixar-la ser lliure i sobirana al moment que ella s’hi decideixi. “Ho tornarem a frenar”, com a contrapartida del “Ho tornarem a fer” dels nostres polítics empresonats i a l’exili. O dels d’aquí, actuals.

    Ja en una altra ocasió citàrem als Ciutadans, respecte a aquest híbrid de les dues banderes cosides si us plau per força, aquella frase de Jesucrist que diu: “Ningú no pot servir dos senyors, perquè acabarà per tenir odi a l’un i amor només a l’altre”. Certament que no poden ser servides, ni conciliades dues banderes antagòniques, que expressen ideals oposats dels quals tan sols la poderosa pot gaudir-se, que l’altra els té impedits i perseguits de mort.

    I repetim-ho: Els Ciutadans “catalans”, són la quinta columna que dintre Catalunya la minen i la impedeixen, fidels al propòsit que tenia Franco en enviar els avantpassats en onades sobre Catalunya, alhora que la mantenia lligada de mans perquè no pogués fer res per rebre’ls i assimilar-los a la llengua i al geni català. Ara són els marmessors del testament del dictador, executors de la seva voluntat per sufocar Catalunya i, a la llarga, suprimir-la. És bo que traguem caretes de davant les cares hipòcrites i diguem les coses pel seu nom. I no em digueu racista, perquè considero que aquest motiu no pot ser una eina per no deixar que peti la veritat de la situació que, si ho analitzem amb calma i sinceritat, veurem que els catalans som víctimes del xovinisme castellà i som una raça impedida i discriminada, esos catalanes de m..., esos perros catalanes. Que Déu n’hi do!

   Senyors, això no rutlla. És hora que ens civilitzem i desterrem tota hipocresia d’entre nosaltres, allò de voler-se dir “catalans” per a enganyar-se i enganyar. Avui ja no es porten aquests recursos d’ignorants i de gent primitiva. No fem aquests jocs falsos i perjudicials, com és ara de cosir dues banderes que es refusen, que no hi ha qui ho compri i s’ho empassi, ni els mateixos que en tenen l’acudit i són capaços de fer sapastrades inútils i que fan riure. Prenent aquest camins de la futilitat, de l’engany i de l’odi a un poble indefens i perseguit per tribunals i per governs perquè vol ser lliure i hi fa passes, no farem res de bo i estancarem la vida, la llibertat i el bon veïnatge, atots humans que no poden ser atacats i suprimits, si no volem crear malestar, febres i virus que segregaran infecció, malestar i que no beneficiaran mai ningú i seran l’oprobi i el descrèdit per als altres pobles del món.

   Tot això sense deixar de banda l’ingredient amagat, dissimulat, d’haver arribat a Catalunya empesos pel poder públic i dictatorial, sentint-se’n privilegiats i arribant a casa d’altri per senyorejar-hi i implantar-hi el nostre esperit, la nostra llengua i el nostre folklore ─la Feria de Abril. No els perdem ara aquests privilegis, frenem els catalans que reclamen el dret de casa seva, que aquesta casa ja és nostra, és definitivament de Ciutadans. 

Pere Ortís