El cas d’Ucraïna, víctima de l’ós rus, ha detonat Finlàndia a incorporar-se a la Unió europea, cercant la protecció d’un poderós. Finlàndia i Suècia volen entrar urgentment a l’OTAN. Es veu que els països del món es divideixen en poderosos, alguns de totpoderosos, i uns altres d’indefensos, però aquests amb el distintiu afegit que volen viure en pau. I, basats en aquest desig seu tan lògic, tan natural, es refien del veí fins que aquest, veient-se armat i disposant d’un bon exèrcit, cau en la bruta ambició i vol eixamplar-se cedint al buit que el succiona del cantó del desarmat i es decideix a envair- lo. És clarament el que acabem de veure amb Rússia i Ucraïna, que ha causat pànic a les pacífiques Finlàndia i Suècia que acaben de demanar ser admeses a la Unió europea i/o a l’OTAN per tal de fer-ho difícil a Rússia, no sé si podria dir impossible, bé que Rússia és forta i sense escrúpols, com un ós que va a la seva i no té altra llei que eixamplar-se, engrandint la seva fam i devorarant qui se li oposi. No sé ara, si Suècia ja hi pertany, a la Unió Europea.

Bé, Putin ho ha fet patent tot això anunciant-ho pel dret i sense treure cap color a la cara, com un ós encarcarat i famolenc que no té vergonya, important-li un rave el sentit de pànic que inspira al mon. I es veu que aquest bon senyor no té el sentit de la vergonya ni l’importen gaire el principis més elementals de la civilització. És directament responsable de la colla de morts innocents que la seva ambició causa en el país veí i ha de ser jutjat com qualsevol genocida. ¿Serà possible això en el nostre món? No parlem del poble rus que segur que és partidari de la pau i prou que ha dissentit de la bogeria del seu capdavanter, i si no ho fa més és perquè els sicaris de Putin actuen molt dràsticament contra els qui es mostren en contra del seu imperialisme, que aneu a saber com se la carreguen finalment. ¿Com s’ho farien els grans de la terra per castigar aquest home que és la veritable febre de la humanitat? Això hauria de ser possible per a escarment de l’individu en qüestió i de tots aquells que, sentint-se dotats de la brutalitat d’escanyar els qui se li oposen, hi passen gust i menyspreen el malestar que causen als altres.

Però als catalans ens interessa analitzar amb calma i veracitat si no estem de fet sota la
fèrula d’un poderós, ben armat i amb un exèrcit convencional, i un altre exèrcit de guàrdies civils, ambdós educats en l’odi contra nosaltres, que, sin que se note el cuidado, espien els nostres capdavanters i els partits conscients del nostre dret a l’auto determinació i que treballen per dur-lo a efecte. Castella de fet subjuga unes quantes nacions a la Península ibèrica a l’estil de l’ominós colonialisme, a l’estil del tan bescantat imperialisme, i es riu del món i de nosaltres.

Cal llevar-li la mascareta de la cara. Cal delatar-lo de viva veu, primer per somoure els encantats que hi ha entre nosaltres, i després a nivell de món perquè coneguin la realitat que hi ha sota les aparences de democràcia i se n’indignin com s’indignen de Rússia. Sí, aquesta és la desgràcia de Catalunya i dels catalans, la inhibició, la irresponsabilitat, ser de fet perseguit, maltractat, i no adonar-se’n. I el Govern central espanyol encara és pitjor que Putin, perquè aquest és explícit de paraula i no amaga res, en canvi el govern de Madrid també la fa i sobre tot ho amaga, no vol que la seva manca de llibertat i de democràcia sigui coneguda del món, ni que en prenguin consciència els que ofega, Per això fa trampa amb els tribunals, amb el Tribunal Supremo, que castiguin tot aquell que actuï a favor de la seva pròpia nació i de la seva llibertat, perquè les seves accions restrictives, despòtiques, semblin “legals”. Un recurs alhora pobre i diabòlic. Així vàrem veure com els nostres capdavanters polítics eren tancats a la presó, i els guàrdies civils es reien d’ells, mentre uns altres atacaven salvatgement els ciutadans que actuaven amb el seu dret de pronunciar-se respecte a la nostra llibertat.

Catalans, no ho oblidéssim mai, tenim el dret natural a l’auto determinació, havem actuat d’acord amb aquest dret i hem declarat Catalunya una República lliure, de Madrid han comés el crim de castigar-ho mitjançant la iniquitat dels seus jutges i és un fet que clama reparació i veritable Justícia al cel. Cal que siguem atents a com gira el món per aprofitar la conjuntura que ens sigui favorable per a fer-nos lliures. Amb l’esperança posada en els signes del temps que marquen l’hora de formar una Unió europea de totes les seves nacions, que no és just que visquin sota la fèrula d’un poderós que els nega aquest dret. L’Europa unida dels Estats, no serà mai, pel simple fet que ells no la volen, ja que no volen cedir el domini absolut que exerceixen sobre les seves nacions, són aquestes que la formaran, unides per un sol Parlament Federal i el seu que tindrà jurisdicció plena sobre casa seva. Quelcom així com els Estats Units de l’Amèrica del Nord. I encara més divers i bonic, puix que cada Nació conservaria el dring de la seva llengua i a més embelliria casa seva amb les diferències de psicologia, de caràcter i d’aptituds humanes.