Una de les moltes accions que els governs independentistes volien vendre com preparatius per esdevenir un estat, fou la creació de nombroses Delegacions a l’exterior, nom acordat per evitar posar el d’ambaixada que hagués topat, no solament amb la legalitat vigent, sinó amb crítiques i protestes d’altres països per la confusió que haguessin comportat.
El nom no fa la cosa, diuen alguns, però el cert és que tenien poc d’ambaixades, si de cas ambaixadetes, i moltes d’elles portades per persones que ben poc preparades estaven per vendre el procés independentista, i aconseguir resultats. Al final, servien més per a col·locar, militants, amics i parents, que professionals capacitats per entendre i practicar diplomàcia, ni que fos de segon o tercer nivell.
Així han passat els anys, i així ho han venut els anteriors Governs fins arribar a dia d’avui, en que a la Generalitat impera la normalitat i les ganes de fer bé les coses i deixar de fer volar coloms, a costa dels impostos dels ciutadans. Fins ara tenim 21 Delegacions que teòricament cobreixen un àrea de 72 països. Si mirem territoris, veurem que alguns equivalen a autèntics “imperis” del passat.
En fi, és hora de tocar de peus a terra i evitar malbaratament de recursos i de fer el ridícul més espantós com s’ha fet molt sovint per part d’aquests delegats que havien d’explicar coses inexplicables per a qualsevol polític mínimament seriós. Ara, el que pretén el nou Govern és fer útils aquestes estructures, i adaptar-les a les necessitats del país. Res de vendre invents i floritures sinó ser puntes de llança de la projecció de Catalunya cap a l’exterior per tal que tota mena d’empresa, entitats i projectes catalans, trobin encaix en aquests països, i alhora atreure accions, activitats i projectes cap a Catalunya, en una doble via d’interès per a tothom.
Es així com a l’hora de triar qui va a cada Delegació, s’ha de buscar la persona idònia, tant en coneixement, formació com idiomes, de manera que la feina sigui fructífera. Cal tenir present que organitzar una estructura mínima, obliga a despeses molt elevades, no solament en sous, sinó en locals i materials.
De fet, en temps del procés, es van llençar molts milions, per a no res. Qui creia que una Delegació podia competir amb una Ambaixada, i fer moure la política de governs que només es refien i atenen a la legalitat vigent ? Com algú podia imaginar que tindrien un paper rellevant a l’hora de recolzar una proposta d’independència que no tenia ni cap ni peus ? Bé, el passat, passat està i en el present les coses van per altra banda.
Ara, les Delegacions s’han convertit en Oficines d’atenció i promoció de Catalunya a l’exterior, i només dues tenen un àmbit clarament polític, sense oblidar la part empresarial – comercial. Es tracta de les Delegacions a Madrid i a Brussel.les . En aquest cas, els components son fortament polítics per raons òbvies, però la resta tenen clares les prioritats i objectius. S’han acabat els temps de vendre fum.